La fam com a principi de descoberta

Fam

Knut Hamsun (Traducció d'Anne-Lise Cloetta i Adriana Plujà)

Empúries

174 pàgines. 16,90 euros

Un jove escriptor, pobre de solemnitat, vagareja famolenc pels carrers de la Cristiania (Oslo) de les darreries del segle XIX. Per enganyar la gana mastega fusta. Dorm al ras, fuetejat pel fred i intimidat per la policia. Per poder oferir una almoina a una vella captaire és capaç d'empenyorar l'armilla, una de les últimes propietats que li quedaven. Esprem el seu cervell debilitat per escriure algun article i, així, intentar que li publiquin en el diari local a canvi de deu corones, una paga minsa però que tanmateix li permetrà uns dies més de subsistència, de pròrroga lacerant. Quan s'endú una peça de menjar a la boca percep aquella hipèrbole fatalista que és el suplici de Tàntal: el seu estómac està tan desballestat que fins i tot expulsa l'aliment que l'hauria de recuperar. Al compàs d'una descripció minuciosa dels processos fisiològics amb què la fam assetja l'escriptor, assistim a la descoberta de nous nivells de realitat. El jove, de qui mai no coneixerem el nom vertader, localitza en el desfici de la gana noves potències d'ell mateix. I entra en "la bogeria alegre de la fam", un sistema que es regeix per lògiques pròpies, com ara obligar l'escriptor a practicar l'autocanibalisme tot provant de menjar-se un dit o a desafiar la seva extrema feblesa a través d'una porfidiosa rebel·lió contra ell mateix: "Per torturar-me de debò, em vaig aixecar i em vaig forçar a quedar-me dempeus, i vaig riure'm de mi mateix, delectant-me en la meva pròpia extenuació. Al cap d'un parell de minuts, per fi em vaig donar permís per asseure'm, i fins i tot aleshores vaig triar el lloc més incòmode de l'escala".

Fam va ser publicada el 1890. Aquesta novel·la ara traduïda per Anne-Lise Cloetta i Adriana Plujà ja havia estat traduïda al català l'any 1963 per Joan Rius Vila en una edició de Plaza Janés. El 1948 havia estat traduïda al castellà. Fam conté apunts autobiogràfics de Knut Hamsun (1859-1952), escriptor noruec que va obtenir el Premi Nobel de literatura el 1920 i que durant la seva joventut va passar uns quants anys als EUA vagabundejant en condicions d'indigència. En aquesta obra, Hamsun construeix l'ascetisme nihilista d'un individu que s'enfronta despulladament a la ferotgia de la subsistència sense cap més arma que la seva raó i una plena consciència de l'absurditat i la cruesa que l'envolta. Hamsun esdevé un precursor de Kafka. En la catenària de tensions irracionals de l'obra de l'escriptor txec destaca la narració Un artista de l'endurança, en què un campió del dejuni perd el compte dels dies que ha passat sense menjar tancat en una gàbia del circ on l'exhibien abans que la gent es cansés de l'espectacle que ell representava amb el seu cos amagrit. L'artista, quan està a punt de morir d'inanició, confessa a un guarda que no l'admirin per la seva gesta, ja que no conté cap mèrit "perquè jo no he pogut trobar el menjar que m'agradés. Si l'hagués trobat, ja em pots ben creure, no hauria pas fet cap número endurador, jo, i m'hauria atipat tant com tu i com tothom". Els personatges de Kafka són sotmesos per un destí indesxifrable. El jove escriptor de Hamsun també. I repta el destí tot concedint-se la sobirania d'un lleu espai de burla: el càstig de la fam li permet forçar altres nivells de realitat. ¿Hi ha algun afront més irreverent contra la dictadura del destí? Aquesta gran novel·la descriu la més alta de les resistències. I diu una oració a l'inrevés. L'oració pròpia de l'individu contemporani que dissecciona amb lluminositat totes les absurditats i penúries que l'esclafen.