El llinatge burgès

Els Mitjavila

Víctor Hurtado

Publicacions de l'Abadia de Montserrat

398 pàgines. 22 euros

La Història és memòria i la memòria és identitat. Per això, en moments canviants com els presents cal que es promogui una invocació del passat arrapada al rigor científic. Així s'esdevé cada any quan l'Institut de Cultura barceloní inclou, entre els Premis Ciutat de Barcelona, un específic Premi Agustí Duran i Sanpere d'Història de Barcelona, remembrant l'historiador humanista que prengué el relleu de Carreras Candi en procurar que Barcelona esguardi el futur des del coneixement de les pròpies arrels. Hom pot sorprendre's de la composició del tribunal, amb poques variacions any rere any dins d'una mateixa proximitat clànica, però això deu contribuir a infondre una estabilitat de criteris entorn a la qualitat de l'obra premiada, triada entre els llibres sobre història de la ciutat publicats el darrer any.

La qualitat es constata en escollir, per al 2007, un llibre sobre una família de mercaders del segle XIV, els Mitjavila. L'estudi forma part de la tesi doctoral que culmina prop de tres dècades de recerca de Víctor Hurtado (Mèxic DF, 1948), i és una lectura amena i atractiva que ens passeja per paisatges mediterranis convulsos en resseguir les inversions, litigis, conflictes diplomàtics i mecanismes comercials que basteixen l'activitat dels Mitjavila, sumant família i negoci, amb les consegüents tensions internes, com les testamentàries.

L'autor, modest, no vol extrapolar els Mitjavila a tot l'estament mercantil barceloní o a la burgesia baixmedieval catalana, però realment ens calen aquests capbussaments en els protagonistes d'aquell temps, com també s'aconseguí el 1995 amb la família Bell-lloc de Girona, en una cronologia més llarga per no patir l'estroncament que afecta els Mitjavila el 1385. Són aquests treballs, ancorats en l'anàlisi dels testimonis de l'economia professional i domèstica, de l'encaix real dels diferents poders i de la realitat quotidiana, els que oferiran l'alè necessari perquè la imatge generalitzada escapi dels tòpics tan estesos. Una divulgació atrapada en la lectura gens dinàmica i massa reverencial d'autors cabdals que, tanmateix, hagueren de treballar amb les eines de fa mig segle, com Vicens Vives i Pierre Vilar, ha difós una imatge ben penosa de la història baixmedieval. Aquesta s'identificaria amb una crisi perllongada des del 1333 fins arribar, un segle i mig després, a l'anomenada Decadència dels segles moderns. En aquesta visió, l'eix vertebrador correspondria a una idealitzada elit urbana, raó per la qual, si el país no reexia, seria perquè els dirigents, relaxats, haurien mutat de valors i perdut l'esperit emprenedor.

La recerca actual fuig d'aquestes explicacions que, en canvi, segueixen ocupant els textos destinats a la divulgació, incloent les escasses lectures que els estudiants de secundària poden trobar sobre l'Edat Mitjana i fins i tot alguns manuals universitaris. Hores d'ara s'hi aprecia una economia que va mantenint el tremp entre els alts i baixos conjunturals, un poder reial feble, un país sota fragmentació jurisdiccional i una burgesia que malda per traduir la seva puixança econòmica en intervencionisme polític. Dins d'aquest context és d'agrair l'oportunitat que ens brinda Hurtado d'acompanyar la família Mitjavila en el seu ràpid ascens social des que sorgeix a Centenys, s'instal·la al centre draper que aleshores era Banyoles, passa a comerciar des de Girona i s'aferma a Barcelona com a puixant família de mercaders que opera de Bruges a Alexandria i Beirut incorporant les novetats comptables i financeres.

Inversors, s'enriqueixen amb les tensions bèl·liques en abastir l'exèrcit reial i amb les crisis frumentàries en proveir de gra les ciutats, adquireixen propietats, participen en activitats bancàries, ofereixen crèdits, intervenen en l'obra pública urbana i s'apropen al govern municipal i reial. Estratègies matrimonials i acumulacions patrimonials són dues cares de la promoció del llinatge, que sols prosperarà si s'adapta als reptes dels temps i no és víctima d'adversitats, com patiren els Mitjavila, fuetejats per la Pesta Negra. És una família concreta, però alhora és un fragment de la realitat incrustada en les arrels del recorregut històric de Barcelona i de Catalunya.