El BAFF que ve d'Orient

La indústria cinematogràfica oriental viu un moment dolç i serà allà per on passarà el futur del setè art, asseguren convençuts Amaia Torrecilla i Carles Rios, directors del Festival de Cinema Asiàtic de Barcelona (BAFF), que demà obre la desena edició d'un certamen al qual aquest any competeixen nou directors novells i que té Hong Kong com a país convidat. És una indústria que ja no es limita a les tradicionals propostes de Corea, Japó o la prolífica Índia i les seves coloristes cintes made in Bollywood,

Assembly, de Feng Xiaogang, una superproducció xinesa ambientada a la guerra civil que va viure el país asiàtic després de la Segona Guerra Mundial, ha estat la pel·lícula escollida per a la sessió inaugural. Les escenes d'acció resulten espectaculars, però el film no oblida narrar el drama humà dels combatents.

D'entre les pel·lícules que opten a guanyar el durian d'Or hi ha diverses candidates fermes. Des de les xineses Night train (Diao Yinan) i The red awn (Shangjun Cai), a la coreana With a girl of black soil, de Jeon Soo-il, sobre la supervivència en un petit poble miner que veu com la seva principal font d'ingressos se'n va en orris. També pot escriure el seu nom al palmarès el director japonès Shingo Wakagi amb Waltz in starlight, una pel·lícula amb què el cineasta ret homenatge al seu avi, un conegut actor de comèdia al seu país.

La falta de comunicació, les situacions límit o la marginalitat són alguns dels temes recurrents a les pel·lícules que s'exhibiran aquest any al festival. En aquesta llista figuren, per exemple, Tambolista, on el filipí Adolfo Alix Jr. fa un retrat de la ciutat de Manila i els seus barris a través de la mirada d'un noi pobre que somia en convertir-se algun dia en baterista.

El festival, que ha passat de congregar 2.000 persones a la primera edició de 1999 a les 22.000 de la de l'any passat, també és una ocasió ideal per trobar-se amb els directors asiàtics. Aquest any s'espera el sol·licitat Johnnie To, entre d'altres, que clausurarà la mostra amb Sparrow, el seu darrer film en el qual, al contrari del que sol ésser habitual a les seves pel·lícules, no es dispara ni una sola arma.