El foc petrificat

Vicente Rojo va néixer a Barcelona l'any 1932 i en va fugir l'any 1949 per instal·lar-se a Mèxic. Aquí va estudiar escultura i ceràmica, allà es va dedicar a la pintura i el disseny gràfic, i la seva obra té una mica de tot plegat. Si els honors mexicans li van venir ràpid, els catalans han tardat una mica més -qui marxa perd la cadira-, però ara ja es pot dir que entre uns i altres en té per donar i per vendre. També ha tardat a fer exposicions a la seva ciutat; la primera va ser l'any 1987 a la Galeria Joan Prats i, després, n'han seguit dues amb Artur Ramon, que és on s'ha quedat; la d'ara és, doncs, la quarta.

Rojo presenta al carrer de la Palla el final d'una sèrie dedicada als volcans, realitzada en part en les seves estades barcelonines. D'uns anys ençà també té estudi al carrer de Petritxol. Els volcans de Rojo són variats, sintètics i mentals: vistes aèries o de front, apagats o en erupció, sempre petrificats i sense vegetació. Als petits s'hi evidencia el gust per la ceràmica i l'escultura. En canvi els grans, que també són petits perquè l'artista defuig les mides cridaneres, són concebuts gairebé com murals condensats en els que s'hi deixa entreveure la fascinació de Rojo per Klee i Tàpies, però també hi treuen el cap Fautrier i Delaunay. Geometria, informalisme i referències a la figuració campen amb naturalitat en una obra que és, per sobre de tot, contemplativa.

Vicente Rojo. Volcanes inventados. Artur Ramon Col·leccionisme. Palla, 23, Barcelona. Fins al 17 de maig