Agenda

El Museu del Cinema il·lumina les nits de Girona. Fosquejava la nit del dilluns a Girona després d'un dia gris quan a la cèntrica plaça del Mercadal es va fer la llum. Desenes de cartells i plafons es van encendre alhora per il·luminar la nova façana del Museu del Cinema, convertit ja en un far que guia els noctàmbuls. El museu, especialitzat en els orígens del setè art, compleix aquest mes 10 anys i els seus responsables han decidit regalar-li una cara nova amb imatges retro il·luminades i col·locades a les finestres de l'edifici. Les estampes són seqüències extretes de les velles llanternes màgiques, ombres xineses o cartells publicitaris. A més d'estrenar imatge, la celebració de l'aniversari inclou una sèrie d'activitats, que comença aquesta setmana amb visites gratuïtes de l'exposició permanent, que s'allargaran fins a l'abril del 2009. Un any d'actes, conferències i exposicions, amb cites destacades com el cicle de col·loquis programat el maig proper amb cineastes com Isaki Lacuesta i Jaume Balagueró. El museu és també un dels organitzadors del congrés internacional d'investigadors dels orígens del cinema que es realitzarà entre el 17 i el 21 de juny a Girona i Perpinyà, seu de l'Institut Jean Vigo. Al congrés es podran veure pel·lícules inèdites fetes a Espanya abans de l'any 1910 i un espectacle de llanterna màgica sobre la vida del llibertí Casanova realitzat amb aparells i objectes originals del segle XVIII. Pels mitòmans, el centre ha preparat una exposició temporal del 30 de juny fins al 31 d'agost, Vestits pel cinema, on s'exhibiran peces de roba utilitzades per estrelles de Hollywood del present i del passat entre les quals figuren la jaqueta de Chaplin a El gran dictador o un frac de Groucho Marx. A la primavera de 2009, el museu acollirà una exposició sobre el paper del cinema català durant la transició democràtica. Museu del Cinema (Sèquia, 1). Girona. www.museudelcinema.org. -N. IGLESIAS

Kerouack. Ja fa 50 anys que Jack Kerouac va publicar la novel·la amb la qual va passar a la història de la literatura: A la carretera. Malgrat la llunyania del temps, l'obra encara exerceix un gran magnetisme com a símbol d'alliberament personal i cant d'amor a una joventut fugissera. L'exposició On the road. Jack Kerouac i la Generació Beat ofereix un recorregut pel seu imaginari estètic i literari amb materials diversos d'un grup d'escriptors marcat per quatre noms: Burroughs, ascendent de tots ells, el poeta Allen Ginsberg, Neal Cassady, que va inspirar el seu estil de vida bohemi, i el mateix Kerouac. La trajectòria de l'autor d'Els subterranis està plena de contradiccions, un tret que comparteix amb els seus companys de generació. "No seràs res en aquest món si no fas el que vols. No planegis res, senzillament vés i fes-ho", defensava al principi de la seva carrera la mateixa icona popular que es va recloure a casa els últims anys de la seva vida amb tics reaccionaris i amb el cap ple de teories conspiratives. Coses dels mites... Sala 15 (Hospici, 8). Olot (Girona). Fins al 4 de maig.

El joc artístic de Meese. Jonathan Meese (Tòquio, 1970), un dels talents en alça de l'escena alemanya, presenta un projecte específic per la Sala Montcada del CaixaFòrum. A Ufo go home - Fasching der Kunst (Ufo torna a casa - El Carnaval de l'art), l'artista escenifica la dictadura de l'art en una instal·lació abarrotada que reprodueix el xoc, tan brutal com fictici, de dos trenets de fira. Enmig de la confusió, unes peanyes sostenen grotesques escultures de fantàstics alienígenes, sobretot caps i parts de bustos, i també cossos sencers, recargolats i arrugats, però tots ells dotats amb els seus atributs virils. "L'art és un metabolisme autònom, que no necessita de l'home, existia abans de la humanitat i existirà després", explica l'artista, que es considera només "un servidor de l'art, l'única dictadura que no vol dominar-nos". Meese creu, a més, que "l'art és la revolució del futur, la definitiva, infinitament més potent que el comunisme o el nacionalsocialisme". I conclou sobre el seu imaginari, sense que les seves afirmacions tinguin cap bocí d'ironia: "L'art no és ritual, sinó joc. L'art no és una religió, però tota religió és art". L'exposició és la tercera entrega del cicle Eufòria. Casos d'optimisme extrem, del que és comissari David Armengol. Sala Montcada (Montcada, 14). Barcelona. Fins al 8 de juny. -R. B.