"L'elitisme ha fet mal a l'art"

Ara ja fa un any que el Gremi de Galeries d'Art de Catalunya va canviar de junta directiva i la joventut del nou equip, que encapçala el galerista Jordi Barnadas (Barcelona, 1966), s'està notant. A finals de febrer varen celebrar la primera Nit del Galerisme i abans de l'estiu posaran en marxa una fira virtual per tal d'apropar la seva oferta a una demanda cada cop més global. Lluny de les picabaralles que semblen definir el sector galerístic català (a més del gremi hi ha tres associacions diferents de galeries que en certa manera estan enfrontades entre si), sembla que el Gremi, que agrupa 110 sales de tota Catalunya, vulgui jugar una altra lliga en la qual el premi no és tant la notorietat o el prestigi cultural sinó la proximitat amb el públic del carrer. És a dir, menys col·leccionistes i més compradors. Barnadas ho té molt clar: "L'art s'ha de socialitzar i aquests anys el que li ha fet molt de mal és l'elitisme".

"El turisme és un mercat per a les galeries que hem de saber potenciar"

"Ens hem d'oblidar del col·leccionista i anar a cercar el comprador general"

"No sé si el Macba és el que necessitem. No crec en l'art sense públic"

Pregunta. Com veu les galeries catalanes?

Resposta. N'hi ha de tots tipus, però en general hi ha gent molt vàlida i il·lusionada. Amb molta vocació. Des de la junta intentam crear consciència i sinèrgies. El de galerista és un treball molt solitari i tots junts podem fer més coses.

P. Quines coses volen fer?

R. El primer és potenciar el mercat. I per això tenim la idea de fer una fira virtual que volem posar a bons cercadors d'Internet. Barcelona és una gran marca. Cada setmana ve gent important i potent que moltes vegades tempteja abans el mercat per Internet. Es tracta de dir-los que aquí hi ha galeries bones, que la creació està molt bé i el preu és assequible.També s'han de potenciar les relacions amb la Generalitat, que ara, per exemple, ens organitzarà un simposi sobre art i empresa amb bons professors d'escoles de negocis que treballin el marketing aplicat a l'art. Falta més formació de mercat i de comunicació. El galerista és vocacional, però també ha de ser un empresari full time. Els mateixos artistes ens demanen que ens professionalitzem.

P. El turisme és un mercat per a les galeries?

R. Sí. La ciutat ha apostat pel turisme i al de qualitat, que és el que es busca, li agrada anar de galeries. Ara ja en tenim, però hem d'aprofitar més tota aquesta gent que passa, com la que ve als congressos. El que no podem fer és continuar amb la retòrica de la queixa sempre. Tenim un mercat molt ample, que és català, espanyol, europeu, mundial... Les galeries surten a fora i capten clients i ara, amb Internet, matenen la relació. Això és un fenomen nou. Potser sí que a Barcelona no hi ha grans galeries internacionals, però sí que n'hi ha moltes que s'estan internacionalitzant.

P. Però poques tenen ressò.

R. Hi ha molts nivells de galeries. És veritat que n'hi ha moltes que no poden entrar a fires grans com Arco o Basilea, però en canvi van a fires més petites que poden estar a Califòrnia o a Milà. Són més petites, però funcionen. No cal estar a Arco per triomfar al món de l'art, ho pots fer de maneres molt diferents.

P. Cal oblidar-se d'entrar al top ten de l'escena internacional?

R. És que l'art és molt més que el top ten . I d'aquí a 50 anys, com diu Francesc Miralles, es passarà a revisió l'art del segle XX i és molt possible que les jerarquies que ara funcionen es posin del revés. Mentrestant, tothom es busca la vida.

P. Hi ha prou col·leccionisme?

R. Ens hem d'oblidar dels colleccionistes, que són escassos, i anar a cercar el comprador general. Ens ha anat malament pensar sols amb el gran col·leccionista perquè ha fet que el públic pensés que això de l'art és només pels que en saben molt. I no, l'art és per a tothom.

P. Els grans preus de les subhastes no ajuden.

R. Tot aquest món de l'art com a inversió és un món de l'elit. Jo faria una política molt més popular. Hi ha molta gent que té mil o tres mil euros per compar un quadre, que a més a més pot pagar a terminis, i tenir així a casa seva una obra estupenda que pot disfrutar i que li dóna vida i cultura.

P. A Barcelona el sector està molt dividit, amb el gremi i tres associacions més. Com porten aquesta dispersió?

R. Penso que des de fa uns anys el gremi s'ha convertit en el portaveu del sector. Alglutinem el 80% de les galeries catalanes i, per tant, qualsevol que vulgui parlar amb el sector ho ha de fer també amb nosaltres. Per altra part, els galeristes en general tenim bona relació entre nosaltres.

P. A més de la virtual, cal una fira d'art a Barcelona?

R. És absolutament necessària. Però també som conscients des de la junta actual que Artexpo, tal com es feia, no es pot repetir. El Gremi no pot estar al front de la fira sinó que ha de col·laborar amb qui l'organitzi.

P. Corren veus que Fira de Barcelona té un nou projecte.

R. Em sembla que hi ha reunions previstes, però ara com ara no sé res. Crec que, en tot cas, el que hi hagi estarà en una fase molt embrionària. L'únic segur és que tothom està convençut que una ciutat com Barcelona ha de tenir una fira d'art.

P. Selectiva?

R. Ara mateix la majoria dels agremiats saben que gairebé totes les fires fan selecció.

P. Fires com Swab o Loop, que se celebraran al maig, poden ésser una alternativa?

R. Vaig anar a veure Swab l'any passat i penso que les coses que tenen diner públic no poden ser elitistes. Respecte a Loop, la veig bé, però està enfocada a un mercat molt minoritari. És genial i els felicito, però és massa especialitzada. El que m'agrada d'Arco és que hi passa tot Madrid. El que no em sembla correcte és que es facin coses només per als entesos.

P. Els museus públics com el Macba, ajuden?

R. Del Macba no en parlo com a president del gremi sinó a nivell personal. Segurament és un museu boníssim, però no sé si és el que necessita Barcelona. Ens donem el luxe de tenir un museu on no hi van els barcelonins. Si treus els turistes i els estudiants, qui hi va? És massa per a les revistes elitistes internacionals. Suposo que a l'historiador de l'art més engagé li pot resultar molt interessant, però no per al gran públic. I després es mor el Guinovart, i on el posem? Al MNAC amb el romànic? Penso que el Macba suposa molt d'esforç i diners per tan poc públic. I no crec en les coses sense públic; ni en l'art sense públic ni en el cine sense públic...

P. I, com veu els altres centres d'art públics o privats?

R. Hi ha iniciatives privades estupendes. La Fundació Vila-Casas fa una feina espectacular, amb l'encert que molta és a comarques. La Godia o la Suñol també són importants. I les caixes estan marcant el ritme cultural del país. La Pedrera, per exemple, és un referent. I la fundació Miró o el Picasso estan bé. Els qui no acaben de trobar el seu lloc són el MNAC i el Macba.

P. Passant als artistes, què opina del nivell creatiu del país?

R. Crec que en general entre els joves artistes, que és amb els que jo tracto, no se sap ben bé per on tirar en aquesta disjuntiva entre tradició i modernitat. Entre si vull saber pintar com els bons pintors de tota la vida o si vull ser un modern i anar a competir a Arco. Et trobes de tot, semièxits i semifracassos. Els artistes tenen la temptació de ser moderns... Jo, la veritat, si estés a la Facultat de Belles Arts els faria fer molts més deures. Picasso ja era un acadèmic i un virtuós als nou anys. Després va ser un innovador, però perquè tenia una bona base. És molt difícil crear sense tradició i ara ens volen fer creure que la creació és lliure i no necessita aprenentatge. I no. S'ha de crear a partir d'unes regles del joc. La gent ha de ser bona tècnicament i, per no convertir-se en un manierista, a partir del que ja sap mirar d'innovar.