Paraules Inspirades

William Blake: "Veure el món en un gra de sorra i el cel en una flor boscana, tenir l'infinit al palmell de la mà i l'eternitat en una hora". Aquesta és la inscripció a la façana de l'edifici. A dins hi ha això: "El roig pit del pit-roig a la gàbia fa cremar el cel de ràbia. Un colomar ple de coloms fa estremir l'infern fins als darrers racons. Un gos famèlic a la porta de l'amo prediu la ruïna de l'estat. Un cavall maltractat en camí reclama al cel sang humana. Cada clam de la llebre perseguida estripa del cervell una fibra. Una alosa ferida a l'ala, i un àngel que ja no canta. Un gall de combat eixalat i armat per lluitar fa por al sol que neix. Cada udol del llop i el lleó fa alçar de l'infern una ànima humana. L'isard salvatge que vagareja lliure allibera els homes de neguits. El be maltractat provoca lluites socials i així i tot perdona el ganivet del carnisser. El ratpenat que esvoletega al vespre ha abandonat el cervell que no vol creure. El mussol que envia el crit a la nit diu l'espant del descregut. Qui faci mal al cargolet (el Troglodytes, ocellet de bosc) no serà benvolgut per cap home. Qui ha provocat la ira del bou no serà estimat per cap dona. El noi trapella que mata la mosca coneixerà l'enemistat de l'aranya. Qui tortura l'esperit de l'escarabat es fa una barraca en la nit sense fi. El cuc damunt la fulla et repeteix el patiment de ta mare. No matis l'arna ni la papallona, el judici final s'acosta. Qui entrena el cavall per a la guerra no passarà mai la barra del pol. Gos de pobre i gat de viuda, alimenta'ls i t'engreixaràs. El moscot que canta a l'estiu menja el verí dels que en malparlen. El verí de la serp i el tritó és la suor del peu de l'enveja. El verí de l'abella de la mel és la gelosia de l'artista. Els vestits del príncep i els parracs del captaire són mataparents a la bossa de l'avar. Una veritat dita amb mals propòsits és pitjor que totes les mentides que et puguis inventar. Xalar i patir finament entreteixits són el vestit de l'ànima, que és divina. Sota cada anhel i cada dol passa el cordill sedós d'una joia." Són fragments dels Auguris d'innocència del gran Blake, poeta inspirat, i són encara el doble de llargs. No els va publicar, ell, es va limitar a escriure'ls.

"El bel, lladruc, bram i rugit són les onades que truquen la costa del cel. L'infant que plora sota el bastó escriu venjança en reialmes de mort. Els parracs del captaire agitats per l'aire trenquen el cel a parracs. El soldat armat de ferro i foc deixa el sol d'estiu paralític. El cèntim del pobre val més que tot l'or de les mines d'Àfrica. Una engruna treta de les mans del llaurador pot comprar i vendre les terres del gasiu, o, si té protecció des de dalt, pot comprar i vendre tot el país. Qui riu de la fe de l'infant serà ridiculitzat durant la vida i durant la mort. Qui ensenya l'infant a dubtar no sortirà mai de la cova podrida. Qui respecta la fe de l'infant triomfa de l'infern i la mort. El pitjor verí que s'ha vist vingué de la corona de llorer de Cèsar."

"Cada nit, cada matí hi ha qui neix per a patir. Cada matí i cada nit hi ha qui neix per a fruir. Hi ha qui neix per a fruir, i qui ho fa per a la nit sense fi."