L'estil 'Blanco'

Com un peix a l'aigua

Daniel Nesquens

Trad. Aloe Azid. Il·lustr. Riki Blanco

Thule

36 pàgines. 14,90 euros

La casa del misteri

Carmen Gil

Trad. Albert Jané. Il·lustr. Riki Blanco

Combel

36 pàgines. 12 euros

Daniel Nesquens i Carmen Gil són dos dels autors actuals que conreen el conte breu per a infants amb més destresa i que s'afegeixen a la llista dels grans mestres del gènere, formada per autors com Ricardo Alcántara, Gabriela Keselman o Teresa Duran. Les darreres obres d'ambdós han estat il·lustrades per Riki Blanco (Barcelona, 1978).

Blanco forma part d'una nova generació d'il·lustradors (en què també hi figuren Pablo Auladell, Mariona Cabassa, Roger Olmos,...) que aporta una nova i fresca visió de la professió i uns àlbums il·lustrats innovadors, adreçats a públics de tota mena i edat, que són ben valorats aquí i a l'estranger. Blanco és un il·lustrador que també treballa com a dissenyador i que ha irromput amb força en el panorama de la literatura infantil amb dues obres escrites i il·lustrades per ell mateix. L'una, Contes puça -que li valgué el segon Premio Nacional de Ilustración 2007 i el reconeixement de la crítica-, és un catàleg dels personatges d'un circ amb una definició poètica a manera de contes molt breus, amb una composició excel·lent i unes il·lustracions que combinen el negre de l'obscuritat i les ombres amb els ocres i grocs dels personatges il·luminats pels focus. La segona obra, Miopi, és un àlbum editat només a Itàlia que li valgué el Premi Junceda 2005. Si hi afegim els encàrrecs rebuts els darrers temps i que comencen a aflorar, el seu estil es va fent cada cop més visible i familiar.

Dos dels llibres més interessants apareguts els darrers mesos són obra seva. La casa del misteri, de Carmen Gil, és un altre catàleg, en aquest cas dels personatges de la por que habiten la casa de nines de la nena protagonista. Costa veure-hi la mà i l'estil de l'il·lustrador, de ben segur pel fet d'apostar per una tècnica diferent a la que ens ha acostumat. Combina la il·lustració amb la fotografia de retallables i objectes que usa per construir els personatges. Blanco ofereix un ventall ampli d'enfocaments, de colors, d'acuradíssimes composicions de les pàgines... El text, com en d'altres històries de Gil, està escrit en rodolins, el que fa que l'adaptació de la rima al català grinyoli una mica.

On podem admirar l'estil de l'il·lustrador amb tots els seus ingredients és a Com un peix a l'aigua, de Daniel Nesquens, autor que treballa l'absurd i la ironia d'una manera impecable. Ens presenta un noi anomenat Oceà que es mou amb cadira de rodes i a qui li encanta l'aigua en totes les seves expressions, ja que és el mitjà on pot deixar anar les seves ànsies de llibertat. El text és brevíssim, cosa que fa que la il·lustració hagi de narrar la història d'una forma totalment imaginativa, sense haver de cenyir-se a descripcions precises. Blanco inventa cadascun dels escenaris, amb una gran varietat compositiva i de punts de vista, pensada al mil·límetre, amb pàgines summament impactants i suggeridores, com la mateixa coberta. Observada des de fora, la dificultat seria haver de triar una pàgina sobre les altres en funció del tractament que el jove il·lustrador aplica a cadascuna d'elles i al conjunt en general.