Aquelles grises certeses

En contra de les teories que associen fotografia amb memòria -el simbolisme pagà de les garlandes funeràries com a registre relacionat amb l'enterrament de les màrtirs verges, o les campanyes publicitàries de Kodak que prometien a l'afortunat posseïdor captar a la llum de la seva llar escenes que d'altra manera s'esvaïrien- sorgeixen, en la segona meitat del segle XX, els crítics que addueixen que fotografia i memòria no es barregen, sinó que s'exclouen mútuament. El més recurrent, Roland Barthes, afirmava que la fotografia no és mai, en essència, "un record, sinó que el bloqueja, es converteix molt aviat en un contrarecord". El pensador francès segueix la guia de Proust en A la recerca del temps perdut i basa la seva argumentació en la suposada capacitat d'aquesta tècnica per reemplaçar allò immediat, abastant físicament l'experiència de la memòria involuntària (el tipus de resposta emocional induïda la majoria de les vegades, abans del pensament conscient, per olors i sons) amb il·lustracions congelades fixades en el temps. La fotografia substituiria "l'impredictible calfred de la memòria amb les grises certeses de la història".

La possibilitat que una imatge sobre paper pugui esborrar o deixar un espai en el record ha estat contrarrestada per la seva capacitat de transformació en objecte que algú pot (re)tocar o manipular. Així, la fotografia adquireix una nova projecció, esdevé fetitxe en un procés que la re-materialitza com un emocional objecte lucratiu de desitjos. L'artista mexicà Iñaki Bonillas (1981) recupera l'essència de l'objecte artesanal personalitzat (una fotografia toscament manipulada pel seu avi) i la porta a aquell "viatge de tornada" proposat per Barthes quan es refereix a què la fotografia ofereix únicament "l'aire" d'aquella persona absent.

En el camí cap a la desgastada realitat del temps, l'artista compon un dietari que nega la prioritat de la imatge pura davant altres tipus d'experiències figuratives, com el text mecanografiat, emmarcat com a imatge tangible. El propi Bonillas ho explica així, en referir-se a la font d'inspiració del seu últim treball a la galeria ProjecteSD: "El meu avi matern, J.R. Plaza, solia ser un entusiasta de l'estil de vida -imaginari- dels cowboys del llunyà oest (...) El dia que va descobrir la manera de fer realitat el seu somni no va desaprofitar l'oportunitat: va emprendre el camí cap a Wyoming i en menys de nou dies es va trobar a Rock Springs, a punt per viure l'aventura. En menys d'un mes, un 18 de maig de 1945, es va aturar i va escriure el seu diari: " Això no s'assembla a l'Acadèmia, em van fer covard". Dos mesos més tard tornaria a la ciutat de Mèxic a seguir imaginant la vida de l'oest des de la comoditat de l'estudi fotogràfic".

Bonillas confronta la realitat amarga del dia a dia de l'aspirant a cowboy (un diari mecanografiat amb els detalls de la seva supervivència enmig de la naturalesa) i la ficció fotogràfica que J.R. Plaza va crear a partir d'una fotografia seva en la qual apareix retratat en ple duel i sota la qual s'amagava un retall de revista en què apareixia la mateixa escena dibuixada. L'arxiu resultant posa de relleu el caràcter visual del text (74 cròniques breus del viatge) i la imatge sublimada (en petites capses de llum disposades verticalment, una sota l'altra) que evoca el somni del personatge.

La fotografia no es més que signe, un índex que assenyala la impossibilitat de fixar una identitat o fer-la coincidir, en la seva representació, amb ella mateixa.

Sobre línies i cercles és la primera exposició d'Ignacio Uriarte (1972) a la galeria Nogueras & Blanchard, un conjunt de dibuixos sobre paper i pantalla d'ordinador que tracten sobre les tasques rutinàries i espontànies del treball d'oficina: cercles i línies que no oculten res, són gràfics inútils que descriuen el tedi, l'estrès, el ritme de treball d'un despatx qualsevol. Portats al marc, o a un programa informàtic, són encara més avorrits, però tenen la intenció de ser sublimats a partir de la seva referència a l'art minimal i conceptual de finals dels seixanta i setanta. Però només tenen això, intenció.

A la sombra e o brilho. Iñaki Bonillas. Galería ProjecteSD. Passatge Mercader, 8, baixos. Barcelona. Fins al 19 de gener

About lines and circles. Ignacio Uriarte. Galeria Nogueras & Blanchard. Xuclà, 7. Barcelona. Fins al 19 de gener