Emocions enllaunades

La sorpresa i el suspens són dues armes molt poderoses. La televisió ho sap perfectament, i les aprofita tan sovint com pot, des de les sèries de ficció fins als programes del cor. Qui respondrà més ràpid? Se salvarà la noia moribunda? Correspondrà l'exitós empresari a les atencions de la seva enamorada? Són variants de les preguntes que mantenen l'atenció de l'espectador. En el cas de les entregues de premis, l'ham per donar emoció a la gala i, si aquesta és televisada, engrescar i conservar l'audiència és saber qui s'emportarà el premi. Si d'entrada ja sabem quins són els guanyadors, la cosa perd gràcia. Però ens pot despertar la curiositat sentir com els guanyadors agrairan els premis, escoltar les seves paraules emocionades, potser enfadades, qui sap si inoportunes o políticament incorrectes. Sense aquest segon esquer, només queda confiar en un espectacle vistós, original i tan atractiu que ens oblidem del comandament a distància.

Malauradament, cap d'aquests elements va aparèixer a la gala d'entrega dels Premis Nacionals de Cultura de la Generalitat, celebrada al Teatre Fortuny de Reus dissabte passat i retransmesa en directe per TV-3. Com és lògic, la intriga per conèixer els premiats quedava descartada perquè eren públics des de feia setmanes. I els parlaments dels guanyadors estaven enregistrats també des de feia dies: una forma pràctica de controlar els timmings, crucials en televisió i que se solen desbaratar en aquest tipus de gales.Però el diferit té moltes contrapartides pel que fa a la calidesa de l'expressió. Les emocions enllaunades, en parlaments llegits o memoritzats, s'aigualeixen.

Al concepte global de la gala, conduïda per l'actriu Sílvia Sabaté, li va mancar ambició. Com en un examen en què l'estudiant prefereix assegurar l'aprovat que mirar de treure nota pel camí del risc i l'originalitat, es va fer un programa correcte, sobri en conjunt, però també avorrit. No hi havia una clara proposta d'espectacle, només pinzellades per trencar la rutina de la sèrie d'elements previsibles. La presentadora convidava a l'escenari no als guardonats, sinó a personalitats de la cultura i la ciència, que presentaven les diferents categories dels premis. Intercalats, els discursos gravats dels guanyadors.

Trencant aquesta cadència, la cuinera Mariona Quadrada va explicar una recepta de torró, amb la seva veu sobreposada a les imatges d'una videocreació de l'artista Joan Baixas; els actors Ferran Rañé i Jordi Martínez van recrear en viu una escena de la pel·lícula de Jordi Cortés El pallasso i el Fürher; es van oferir les actuacions musicals de Refree i Albert Roig. I el quartet de corda Les Violines va posar la banda sonora a tota la cerimònia. Justament l'escenografia va ser l'element més vistós. Al fons, una imatge videogràfica del mar onejant oferia una atmosfera suggeridora. El terra recreava una esplanada de sorra i una olivera acoloria el conjunt. La presència dels guardonats a escena es va deixar per al final, quan van anar desfilant per recollir els premis. No vam poder saber què sentien en aquells instants. El seu moment de parlar en públic havia passat, i no van tenir ocasió de tornar-se a apropar als micròfons, que havien defallit breument al llarg de l'hora i mitja que va durar la vetllada.