Bonica barra

El Congrés dels Diputats va votar l'altre dia si la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, havia de seguir exercint el seu càrrec, a causa de la seva caòtica gestió de la crisi ferroviària a Catalunya. Per tres vots es va decidir que seguia i jo vaig pensar que m'era ben igual. Per desgràcia, no crec que s'arregli res si la dona li cedeix la poltrona a un altre (tot i que seria un detall). Però de la seva actitud durant la votació hi ha dues coses que m'han emprenyat molt. En primer lloc, les declaracions que va fer: "M'ho retreuen tot, com em vesteixo, com parlo, com somric i, segurament, fins i tot haver nascut". En segon lloc, que arribés tard a la votació.

Dir que et retreuen com et vesteixes, com somrius o com parles, quan el que et retreuen és que siguis incompetent, és una excusa indigna d'una ministra. Sembla més aviat d'adolescent immadura. Que li retreuen com parla? Qui? Però si demostra una alegria fonètica pròpia de Paz Padilla. Que li retreuen com es vesteix? Juro que, ni que em matin, podria recordar cap detall de la seva roba. Que li retreuen haver nascut? Home, potser algun usuari de rodalies, nervioset, devia tenir algun pensament contra la seva mare, però segur que no li va escriure una carta per comunicar-li. El que li retreuen és que els trens catalans no funcionen. Jo no havia sentit una excusa tan ben travada des que Montserrat Minobis va declarar que li feien deixar el càrrec de directora de Catalunya Ràdio "per ser dona".

Pel que fa a arribar tard a una votació sobre la continuïtat laboral de la teva persona i ni tan sols demanar excuses, és d'una gran barra. Les persones que cobren sous públics no han de fer tard a la feina. S'han de llevar més d'hora. I jo ja entenc que llevar-se d'hora costa, però sempre hi ha solucions. Segur que pot demanar consell als usuaris de Rodalies catalans. Ells, per culpa seva, últimament estan acostumadíssims a haver de matinar molt més per anar a treballar. Li poden aconsellar un bon despertador.