"La literatura catalana s'enfonsarà en 20 anys"

Sis anys després del seu darrer llibre, El millor dels mons, Quim Monzó torna a les llibreries amb un nou llibre de contes, Mil cretins. Però han canviat algunes coses: els relats juguen com mai entre la ficció i la no ficció, la voluntat de l'autor de posar un mirall davant la societat sembla més acusada i la seva figura literària ha sortit reforçada després d'haver fet el discurs inagural en la passada Fira de Frankfurt. És el mateix Monzó, però igual és diferent. O no.

Pregunta. Mil cretins aplega els contes de regust més trist que ha escrit potser mai en 30 anys...

Resposta. Sí, és el meu llibre més trist. La gènesi està en els darrers 10 anys de la meva vida, amb la malatia dels pares. Mai havia estat en un geriàtric, per exemple... En El millor dels mons això de la decadència ja sortia. Però aquí, fins i tot on no hi sura la mort, hi ha un absurd podrit.

"La laxitud moral és evident. ¿Què ha passat? Massa anys de Rosa Sensat i plastilina"

"El Nobel no està lluny d'Eurovisió. Li donaran abans a un autor català que escrigui en castellà"

P. Són ben bé contes? Semblen instants literaris, on gairebé no passa res i als protagonistes els agafem i deixem a l'instant.

R. Dels dos blocs de contes, els de la primera part també dubto que ho siguin. Penso en el que estic escrivint ara i veig que vaig cap a un altra cosa. Potser cap a una forma més caòtica de ficció i realitat.

P. Què l'interessa, ara?

R. Doncs jugar més descaradament amb explicar la meva història, construir una autobiografia falsa, per exemple. Començar d'infant però introduint les mentides que em semblin. No sé què escriure a partir d'ara.

P. Els personatges són d'un gruix moral discutible. Algun missatge sobre la societat actual?

R. No voldria donar lliçons morals. Posant el mirall crec que ja n'hi ha prou. La laxitud moral, en qualsevol cas, és evident, només cal anar pel carrer: a tothom se li'n refot tothom. Els nanos de 14 anys són com són perquè els seus pares de 40 i 50 són com són. Han estat educats sota la premissa del campi qui pugui. I amb uns referents culturals que, és clar: l'ensenyament moral de programes de televisió és zero. Però me n'estaré de criticar-ho. Això sí, en sóc conscient i poso el mirall.

P. Com a escriptor no té l'obligació de denunciar-ho?

R. Mai he volgut ser ni intel·lectual ni compromès. Posant el mirall, fas el mateix sense vendre't com a salvador de la humanitat. La meva obligació és escriure bé un text, no denunciar. I si serveix, millor.

P. I els cretins del títol?

R. Un dels personatges ho diu dels que són al geriàtric: "mil cretins". Vivim envoltats de cretins.

P. N'hi ha més ara?

R. És evident que la falta d'educació ara és superior a la de fa uns anys. Què ha passat? Doncs massa anys de Rosa Sensat, plastilina i tot plegat. I d'uns pares que van créixer confonent l'autoritat amb el feixisme. Educar és reprimir. L'autoritat hi ha de ser sempre, i en democràcia, més. Com que tot això s'ha confòs i tothom era tan progre, tants anys d'això i onades de gent sense cap mena d'educació han convertit tot plegat en una olla que no hi ha qui la governi.

P. Segueix fent servir un registre de català molt simple.

R. Sempre he fet servir un català molt poc complicat. Quan vaig començar, però, estava influenciat pel magma postnoucentista. Quan vaig treballar en periodisme i ràdio em vaig adonar que no tenia sentit el model de llengua que feia servir. Per això vaig fer neteja: amb 86 contes i una mica amb La magnitud de la tragèdia. I més acusadament amb Benzina.

P. El seu llenguatge està en sintonia dels temps.

R. No, no; és més preocupant. La gent ja no diu revolt, ni corbes, diu curves. Hi ha un empobriment claríssim. Pel que fa a mi, o em poso a escriure ja en espanyol o mantinc un català mínimament decent; d'aquí no puc baixar.

P. Quina lectura n'hem de fer?

R. Doncs que el català està agonitzant com a llengua perquè el seu referent és l'espanyol. Agafes TV-3 i molts programes són en espanyol però amb paraules catalanes, perquè els referents sintàctics ho són... Has de retraduir al castellà per saber què han volgut dir. El 1983, en un espai a Catalunya Ràdio amb Ramon Barnils, fèiem conya dient: "Ni curt ni mandrós, vaig anar...". Després del que ha passat pel món audiovisual, amb gent com Buenafuente i tal, ningú nota res: ja ho troben normal.

P. Doncs fa 32 anys que va morir Franco...

R. Sí, però hi ha hagut una mentida oficial pujolista. No s'ha fet el que s'havia de fer: s'han dictat lleis, suposadament repressores, però que no s'apliquen. Per això som on som: la consciència lingüística no existeix en la gent jove. I és lògic perquè els hi han venut una llengua que es diu bilingüisme. I bilingüisme no és parlar dues llengües sinó parlar una única llengua que inclou que en certs moments has de dir quatre coses en català quan ets a escola, però que després a la vida quotidiana ja no caldrà utilitzar. La dèbil acaba morint. Estem en aquesta fase. Amb la falta de base que hi ha, el gruix de la literatura catalana és per treure's el barret.

P. Però sense mercat és impossible que aguanti.

R. És que això és de fa pocs anys. La literatura catalana patirà un procés brutal en 20 anys: no hi haurà mercat i s'enfonsarà. Ara vivim d'inèrcia. El país desapareix.

P. Davant d'això la cultura catalana ha viscut la invitació a la Fira de Frankfurt, on vostè va fer el parlament, el que s'ha llegit com que avui és el gran autor català.

R. Mai m'he tingut dalt d'un altar. Igual que se'm tria per això, demà em poden donar una ganivetada perquè això molesta. El món del llibre em fa feredat.

P. Es parla fins i tot de la seva candidatura al Nobel.

R. Tinc una novel·la sencera, Davant el rei de Suècia, que en fa befa de la mesquinesa del que aspira al Nobel. Em fa riure. Què és el Nobel? Tota aquesta eurovisionització de la vida forma part d'aquella laxitud moral de què parlàvem. El Nobel no està tan lluny del Festival d'Eurovisió. Tot és un joc. En qualsevol cas, li donaran abans a un autor català que escrigui en castellà. Hi ha tot un estat al darrera.

P. Però a vostè li va anar bé.

R. El meu discurs va fer com de vàlvula d'escapament. Allò de dir: 'Ostres, ho podem fer més o menys bé malgrat els pals a les rodes, de matxacar-nos des dels partits i mitjans espanyolistes'.

P. I el balanç de tota la fira?

R. Sumat i restat, millor del que podíem esperar. Va servir per fer caure certa bena dels ulls a uns editors que creien que els escriptors catalans eren de segona divisió i d'alguns prejudicis anticatalans. I als alemanys els hauria de servir per psicoanalitzar la seva relació amb el nazisme. Si no són capaços de distingir entre nacionalisme i nazisme, és que l'alta cultura no és alemanya. El que no tenen dret és a ser tan ignorants per confondre voluntàriament nacionalisme amb nacionalsocialisme.