Venècia

Que diu que no ens hi volen a la seva Bienal? Vostès mateixos, però farien bé de repensar-s'ho perquè gent com nosaltres no en trobaran a dojo. Potser n'hi ha d'altres, de tribus, que es passen dos anys esbatussant-se a propòsit de quins artistes hi han d'anar i quins no, però no són tan pròdigues com la nostra. Vostès només hauran de parar taula, la resta corre a càrrec nostre. No els han dit que quan anem de promoció pel món se'ns afluixa el talonari? Sense anar més lluny, a Frankfurt hi hem deixat 12 milions d'euros, que es diu aviat. I això no és tot. Inclòs en el preu hi van els dos anys següents a l'esdeveniment que ens passem repetint-nos que l'operació ha estat un èxit. Un xollo, senyors. Què diuen, que vostès només conviden estats? Però si gairebé ho som, d'estat, gent de Déu, facin-se un moment els distrets i no ho hauran de lamentar.

A més, ja tenim al cap l'obra que podríem fer per tots vostès. Seria una performance sobre com es gestionen a Catalunya els esdeveniments internacionals. En primer lloc, sortirien uns senyors amb un llapis que anirien posant i treient artistes de la llista, aquest sí, aquest no, fins a crear un mal rollo colossal. Això, per fer ambient, ens surt de meravella. Després vindria el desembarcament massiu a la Laguna. Ja poden anar tancant el Harry's Bar, que no els quedaran bellinis i risotti per a tants assadegats i afamats com els enviarem. D'aquí ja passarem a u na de les nostres especialitats més preuades: la gran coral del triomf col·lectiu. I tots cap a casa, feliços com anissos.

Però la festa encara no s'haurà acabat. Falten els focs artificials un cop desmuntada la parada. Com ara què? Doncs posin per cas que el màxim responsable polític de l'excursió declara que el Consell de Seguretat de l'ONU ha convidat Catalunya a formar-ne part amb veu i vot. No és veritat, però ell no ho sap, ho diu perquè li ha dit un segon. Aquest reconeixerà que s'ha passat de frenada endut per l'eufòria i presentarà la dimissió, però el primer no li acceptarà perquè, argumentarà, el segon ha estat el veritable artífex de l'èxit. No els sembla que ni el seu Goldoni hauria estat capaç d'escriure un guió més fi? Som la pera, senyors, no ho dubtin ni un moment.