Divins, esperpèntics i companyia

Les inevitables col·lectives d'estiu van deixant pas a iniciatives més lluïdes que intenten combatre la desídia mental que comporten la calor i les ganes de plegar. Artur Ramon Contemporani proposa, en la seva habitual col·lectiva de final de temporada, una visió més elaborada del corrent en una exposició que relaciona fotografia amb escultura, pintura i dibuix. A partir dels retrats d'artistes catalans de la modernitat històrica fets per Francesc Català-Roca (Valls, 1922 - Barcelona, 1998) als anys cinquanta del segle passat, s'han aplegat obres dels mateixos autors que, per norma general, hi són coetànies, en un muntatge força reeixit.

Les fotografies són de tiratge recent a partir dels negatius originals, estan muntades amb contraxapat i bastidor a la manera de l'època, i no competeixen amb la resta sinó que la complementen, en uns conjunts ben resolts, tot i que no sempre responguin a la idea d'avantguarda que encapçala el títol de la iniciativa. El millor és el dedicat a Josep Clarà, amb excel·lent retrat fotogràfic acompanyat d'un bronze de reminiscències art nouveau i d'un dibuix d'acadèmia. Com que l'origen de la casa és l'antiquariat, aquesta visió sempre acaba filtrant-se: és modern tot allò que no és antic, i amb aquesta premissa, al costat de Picasso, Miró i Dalí o, entre d'altres, els més joves Tàpies, Ponç i Eudald Serra, a més de l'esmentat Clarà s'hi han infiltrat, de puntetes i amb cops de colze, Curós i Subirachs.

"El millor de la mostra de Català-Roca és l'espai dedicat a Josep Clarà"

"Baylón presenta un repertori de personatges singulars que corprenen"

A la galeria d'artistes catalans, divins i polits, amb clenxa i corbata, de Català-Roca s'hi oposa el Madrid en blanc i negre, típicament castís, de novel·la picaresca, actual i a la vegada intemporal, de Luis Baylón (Madrid, 1958) que es pot veure a la Galeria H2O.

L'obra de Baylón s'inscriu en la tradició de la fotografia clàssica i es pot situar, salvant les distàncies, entre el costumisme àcid de Joan Colom i la visió devastadora de Diane Arbus, amb un repertori de personatges arquetípics i, alhora, singulars que corprenen: el cec que busca l'hora al seu rellotge braille de tapa oberta; la iaia prima, presumida i mudada amb roba de cinquanta anys enrera i bossa de plàstic reciclada, que es tapa la cara amb el bolset de cerimònia per no sortir a la foto; la que seu, passant de tot, amb les cames eixarrancades davant d'un sex shop; la que, carregada de bijuteria chaneliana i perruca rossa rinxolada, s'ha autoerigit en icona i deessa del Rastro madrileny; el cambrer vell de restaurant tronat que, fart de la monotonia implacable, no es preocupa per posar-se bé el llacet; la prostituta que beu sola en un bar anònim asseguda a un vetllador; o l'home sense braços que s'exhibeix impúdicament en top less. És difícil acostar-se a aquest món estripat sense caure en el cinisme, el tòpic o, fins i tot, la burla. Baylón, però, s'hi aproxima amb naturalitat i discreció, sense frivolitat ni complaença, i sap trobar el petit detall que fa transcendents les coses senzilles. Sovint, quan enquadra talla el cap a les figures i l'absència del rostre els treu anècdota i amb això els confereix una dimensió èpica i existencial.

Diàlegs. Obres d'avantguarda i fotografies de Francesc Català-Roca

Artur Ramon Art Contemporani. Palla, 10, Barcelona. Fins al 22 de setembre (agost tancat)

Madrid Anónimo

Luis Baylón

Galeria H2O. Verdi, 152, Barcelona. Fins al 28 de juliol