Una làmpada al Raval?

Avui no parlarem d'un edifici acabat, sinó d'un conjunt encara per finalitzar a la rambla del Raval de Barcelona, del qual malauradament en sobresurt un hotel de planta el·líptica. Aquesta nova rambla ha estat comparada algun cop amb la piazza Navona de Roma. Doncs bé, a l'edifici en qüestió li correspondria el lloc que ocupa la capella de Santa Agnese in Angone de l'arquitecte Francesco Borromini. L'edifici és el resultat de la formalització d'un projecte d'ordenació que es coneix com a Illa de la rambla del Raval.

Va ser el projecte urbanístic presentat el 2002, batejat com a "contundent proposta", el que va condemnar l'hotel a dissenyar-se dins d'aquesta cotilla. Fa uns dies parlava, en aquesta mateixa secció, de la Facultat de Geografia i Història, també al Raval. Doncs bé, s'ha de reconèixer que en comparació amb aquell cas, aquest és menys afortunat encara. Aquí el que resulta determinant és l'equivocada forma i configuració d'aquesta torre el·líptica absolutament estranya a la rambla. L'interès d'un espai com aquest, arquitectònicament parlant, és que, tot i estar format per construccions banals i simples, resulta en conjunt un espai notable. Així és la ciutat, que, al contrari que els edificis, té totes les edats.

A la rambla del Raval l'operació va consistir en buidar una sèrie d'illes per obtenir un espai que, pràcticament, va quedar configurat amb l'enderroc de les cases. La lliçó que podem extreure d'aquí és que l'arquitectura existent ha ajudat accidentalment a l'interès d'aquest espai urbà, que si acaba per tenir-ne algun, serà pel que allí succeeixi, ja que l'arquitectura nova no hi ha ajudat gens. N'hi a prou amb fer un vol per adonar-se que el pitjor són els edificis nous, com els de l'extrem nord, que era un peça molt important en aquest conjunt. Però sóc optimista i crec que acabaran per integrar-se, al contrari del que succeïrà amb aquest nou edifici nascut per cridar l'atenció.

N'hi havia prou amb alguna cosa més subtil, podríem haver après del barroc de piazza Navona, en lloc de comparar-la tan sols per les seves dimensions. La façana de la capella ondulant retirant-se una mica de l'alineació aconsegueix centrar la plaça i despertar l'atenció i l'interès sense haver-se d'exhibir com no ho farien ni al carrer de Robadors. Tampoc l'alçada es resol com aquí amb més de deu plantes, tan evident, sinó que la cúpula i els campanars semblen sobresortir de la massa compacta que dóna forma a aquell buit urbà. El d'aquí, en comparació, es correspon amb un altre lloc. On era la Comissió de Qualitat el dia que es va aprovar el planejament que va propiciar aquesta el·líptica làmpada? Potser estava celebrant haver promogut retallar algunes plantes a l'edifici de l'Ajuntament de la plaça Sant Miquel.

L'argument emprat sovint pels projectistes i pels que han donat suport al projecte és presentar aquest tipus d'intervencions en base a una cosa molt simple. Tan simple com ara prendre la ciutat com una safata en què es poden col·locar uns "engrescadors" i suggerents objectes. Aquesta visió, més pròpia de la pastisseria que de l'urbanisme, és també la que va animar algunes de les més celebrades actuacions de l'era olímpica barcelonina. El comentari en presentar el projecte, dient que era com una làmpada que il·luminaria l'adormida rambla, no fa més que il·lustrar "lluminosament" aquesta idea de ciutat.