El plaer de llegir

Imagina un carrer

Guillem Sala Lorda

Empúries

125 pàgines. 15,50 euros

No se sap per què qui es dedica a la narrativa infantil té l'obligació obsessiva de pujar el nivell i embrancar-se en altres latituds literàries: Guillem Sala Lorda (Barcelona, 1974) havia publicat un llibre per infants, i ara, amb Imagina un carrer, ha escrit una novel·la que mescla sense gaire virtut graciosa la visió adulta amb el còmic juvenil. Imagina un carrer vol ser un gran elogi cap al poder de la imaginació: "La imaginació és l'ull de l'ànima", diu Joseph Joubert, i que esmenta Sala Lorda en una de les nombroses cites que apareixen a la novel·la. Però la sensació que acaba tenint el lector és que Imagina un carrer pretén ser la versió literària, amb retocs futuristes, de l'última pàgina del Tio Vivo, la famosa 13 rue del Percebe.

A Imagina un carrer el lector hi pot trobar el carrer de l'Allau, i hi localitza els veïns de tota la vida, les rutines quotidianes de sempre, i les relacions i els vincles que s'estableixen entre els ciutadans condemnats a a entendre's a pesar de totes les adversitats trivials de la vida. Al llibre hi ha la voluntat d'edificar una espècie de micromón que resumeixi els avatars còmics i insofribles de la vida, però també es busca fer el gran salt cap a una mena de teoria de la creació a partir de la instal·lació al barri de l'últim gran invent de la neurotecnologia, el Cinemind: les noves tecnologies afecten mentalment l'antiga vida tranquil·la que havien dut els habitansts de sempre, els modifica el caràcter, i altera els plàcids lligams que havien conduït el seu caràcter. Al cap i a la fi, els somnis de la ment acaben regint el que viu cadascú dins de la sordidesa de la seva vida. El problema és que la novel·la no consegueix ser el que pretén ser des que s'obre el llibre i es comença a llegir la primera pàgina: vol ser una novel·la ben escrita i, tot i que s'hi nota la voluntat de fer frases memorables, no es té la certesa que l'autor hi hagi triomfat excessivament (sobretot perquè el talent no acaba de coincidir amb plenitud amb la vocació que dirigeix l'objectiu). El problema és que Imagina un carrer vol ser un cant a la magnitud imaginativa de la gent normal i corrent i ho aconsegueix, sense cap esclat d'imaginació per part de l'autor. El problema és que l'adicció encuriosida que mostren els habitants del carrer que centra les vicissituds de la novel·la tenen una pobre incapacitat per fer-se personatges narratius.

Més enllà de les habilitats intel·lectuals dels imparables, Sala Lorda, com Martí Sales, o com Lolita Bosch -que és la millor-, pertany a una nova generació que no se sap si busca fer literatura amb majúscula, si pretén renovar des d'una perspectiva inèdita el panorama literari, o si es conforma amb veure publicat un llibre amb el seu nom per obtenir els aplaudiments familiars un dia de la festa major del seu poble. En tot cas, el que sí aconsegueixen amb força, contundència i alegria contumaç és que aquella cosa que s'anomenava el plaer de llegir es vagi difuminant de mica en mica.