Aniversari

El Marionetarium és una de les atraccions més reposades que amalgama el Tibidabo. És un teatret fet amb la mar de gust, remodelat fa un any, que hostatja els ninos immortals creats i animats per Herta Frankel. Dos deixebles de la genial titellaire en són els responsables. Ells van decidir amagar de la vista del públic la criatura més popular de Frankel: la gosseta Marylin. La raó té una càrrega poètica que resulta emocionant. Diuen que no volen enterenyinar el record d'aquells que encara creuen en la carnalitat de la quissona.

Les precaucions serveixen només per a una part del públic de l'espai. Els que tenen prou edat com per haver conegut la Marylin quan entretenia els més menuts des dels estudis que Televisió Espanyola a Catalunya tenia a Miramar, que just ara acaba de recuperar la funció d'hotel amb què va ser creat. La cusseta va aparèixer breument en el primer dels programes especials estrenats diumenge passat pel circuit català de TVE. Quan s'ha complert el mig segle de la posada en marxa de la cadena a Espanya, la branca catalana també en commemora l'aniversari. Tot i que, en propietat, encara manquen dos anys perquè s'arribi a la xifra rodona: l'enllaç hertzià Madrid-Barcelona, tal i com informa rigorosament la pàgina web de l'ens públic, no es va establir fins al 1959. Però tot i que s'hagi avançat a la data, sembla que TVE a Catalunya es mereix celebrar alguna cosa. Han estat molts mesos d'angoixa, pensant que la retallada de la televisió suposaria la desaparició de les desconnexions del circuit català, una decisió dràstica que finalment no s'ha adoptat.

Jordi Hurtado és el conductor d'aquesta miscel·lània nostàlgica que porta per títol Memòries de la tele. Atrapat en el to engrescador i a vegades solemne que se li ha enganxat a força de presentar concursos (porta deu anys al front del més veterà de la televisió a Espanya, Saber y ganar, i abans s'havia curtit a Si lo sé...no vengo), Hurtado va conduir els espectadors per alguns moments memorables de la cadena, defugint l'ordre cronològic.

I així vam recordar el primer cop que una televisió va parlar en català, amb una representació de La ferida lluminosa, de Sagarra (les imatges, però, no són les originals, que no es conserven, sinó una recreació feta 30 anys després pels mateixos protagonistes), es va entrevistar José Luis Barcelona, el presentador del primer programa fet des de Catalunya per a tot Espanya, Balcón del Mediterráneo, es van reviure moments dramàtics, com les inundacions del Vallès del 1962 i, en l'altre extrem del ventall d'emocions, es van oferir els millors moments de la sèrie d'humor protagonitzada per Joan Capri Doctor Caparrós, medicina general.

Més enllà de la vena nostàlgica que el puzzle d'imatges pogués generar, el primer espai de Memòries de la tele recollia dues perles que segurament són poc conegudes pels més joves i val la pena recordar. La primera és l'enrenou que va provocar una emissió del documental de ficció Camaleó, on es donava notícia d'un cop d'estat a la Unió Soviètica; es va fer amb la intenció de denunciar la fe cega de la gent en el mitjà televisiu, i va acabar costant el càrrec al director de programes de la cadena, Joan Ramon Mainat. I finalment, un aprenentatge impagable: el futbol en català va néixer a TVE. Abans que TV-3 existís. TVE a Catalunya ha fet història. I és legítim que es vulgui dedicar aquest autohomenatge.