Disseny i acumulació
Cap país com Japó per il·lustrar el poder de les imatges, el seu intercanvi i consum, la seva ràpida transformació, la seva desaparició. Cap cultura ha dibuixat de manera tan eficaç els rostres, en la blancor pesada del cutis, que denota immobilitat però també vulnerabilitat: la ratlla dels ulls i la boca es perpetren amb una incisió -el buit de l'escriptura- sobre la cara, una pàgina oberta a un sentit mai definit. L'embolcall -el paquet- és també un element idiosincràtic de la cultura japonesa: com a instrument de transport designa, assenyala. Com a significant, guarda la dimensió d'allò petit, irrisori, banal. L'embolcall amaga multitud d'enunciats semàntics, símptomes de la comunicació i el consum. I, és clar, el disseny permet aquesta circulació.
La galeria Ras de Barcelona presenta un bon exponent dels fluxos de la imatge comercial a Japó, a través d'una exposició i l'edició d'un catàleg amb els treballs dels equips de dissenyadors més destacats de la cultura contemporània al país del sol naixent. JPG, JaPan Graphics és la segona part de JPG1, presentada a la mateixa sala el 2004.
Els dissenyadors de SUNDAY-VISION creen fantasies psicodèliques sobre imatges reals de la gran megàpolis de Tòquio; els integrants del grup Loworks idean Ipods antropomòrfics que circulen pel cel del seu país de les meravelles. Més enllà de la tradicional cultura de la còpia, Dainippon Type Organization customitza o personalitza el producte, cosa que permet a l'empresa tenir una ràpida resposta al desig del consumidor per tenir alguna cosa especial.
En la mostra vam descobrir que els joves creadors japonesos utilitzen les imatges analògiques i els dibuixos fets a mà amb nous i originals sentits (influïts per les tendències urbanes del graffiti) o com a eina o vocabulari d'un sistema digital (Tsuyhosi Kusano, Enlightenment, Hideki Inaba, Taku Anekaba). Alguns han portat els seus treballs en forma de performances a galeries i clubs, com els molt esquemàtics de Higraph. Per als amants de l'art de les flors, atenció als jardins artificials de Namaiki, i als bonsáis psicodèlics de Wabisabi.
Sorprèn que el digital i l'analògic convisquin sense estridències en les creacions de la majoria d'aquests artistes; així, les barreres entre ficció i no ficció, vida artificial i natural, es dissolen. La tecnologia es converteix en un mitjà per sondejar els límits de la pròpia naturalesa. Finalment, resulta curiosa la visió ideal d'algunes ciutats elegides pels dissenyadors, com la regió nord de Japó, Hokkaido, i Kyushu (al sud); Taipei o Brooklyn. JPG2 és una acumulació d'imatges que provoquen una embriaguesa inesperada. Són els traços de la modernitat japonesa.
JPG2. Galeria Ras. Doctor Dou, 10, Barcelona. Fins al 2 de juny.
