Nacionalisme hegemònic

Filologia catalana. Memòries d'un dissident

Xavier Pericay

Destino

457 pàgines. 21 euros

És innegable que, en aquestes memòries, Xavier Pericay (Barcelona, 1956) assumeix, de manera honesta, la imprevisibilitat de les mutacions ideològiques que van perfilant la nostra biografia. I això fins al punt que no té cap mena d'inconvenient a acceptar que durant molts anys s'havia identificat, de manera acrítica, amb els postulats d'un nacionalisme que posteriorment ha passat a considerar del tot perniciós.

Seria cap al tombant de segle quan Pericay manifesta haver experimentat un "segon naixement", en constatar que el nacionalisme impregnava fins i tot els qui asseguraven combatre'l, com era el cas dels socialistes. També hi hauria contribuït l'apropament al pensament conservador a través de la traducció al castellà dels dietaris de Josep Pla, o la consolidació de la nefasta reforma educativa, amb la curiosa conjunció d'interessos que representava el "bonisme" de l'esquerra amb l'oportunitat de guanyar marge normatiu, per part del nacionalisme conservador, que hauria aprofitat per generalitzar la immersió lingüística. La promoció del català sovint s'hauria fet, però, a costa d'arraconar el castellà. Una tendència que se seguiria manifestant avui dia a través, posem per cas, de la idea que per assolir el trilingüisme caldria emprar l'anglès en diverses matèriesi en canvi s'hauria d'evitar l'ús del castellà més enllà del que estableix la llei (i això que per arribar a ser trilingüe se suposa que abans s'hauria de ser bilingüe...!).

Al marge de l'àmbit escolar, no és gens estrany que Pericay sigui sensible als avatars de la llengua. Al capdavall, el que al seu moment li va donar més anomenada fou l'afany de fer del català una llengua "normal i moderna". El llibre Verinosa llengua (1986), escrit conjuntament amb Ferran Toutain, va marcar, en aquest sentit, un abans i un després en la història recent de la cultura catalana. I en les seves ocupacions posteriors, com a responsable d'edició del Diari de Barcelona durant tres anys (del 1987 al 1990), o com a membre del Grup d'Estudis Catalans, Pericay ha seguit combatent la "normativa naftalinosa" que han volgut imposar les autoritats acadèmiques, i que ha portat a privilegiar termes com vaixell o cercar, en detriment de barco o buscar.

Darrerament, Pericay també ha estat notícia per haver participat en la constitució del partit Ciutadans-Partit de la ciutadania. Una formació que hauria sabut connectar amb tots aquells qui, inclosos molts catalanoparlants, estarien farts que amb les proclames identitàries pròpies del nacionalisme es desviés l'atenció de problemes més urgents, d'índole social o econòmica. És clar que el victimisme, del qual tan rèdit ha sabut treure el nacionalisme, aviat s'ha encomanat als membres d'aquest nou partit polític, i l'han començat a utilitzar a conveniència.

El propi Pericay sembla que se senti més a gust tot insistint, per exemple, en les protestes que va provocar la concessió del premi Ciutat de Barcelona, l'any 1997, al llibre Contra Catalunya d'Arcadi Espada, que no pas en la constatació del fet que hagi estat possible la concessió d'aquest premi a un llibre tan obertament antinacionalista. I una altra de les ocasions en què el discurs de Pericay sembla perdre equanimitat és quan, en relació al "Manifest dels 2.300" -publicat a Diario 16 el 12 de març de 1981, en defensa dels drets dels castellanoparlants a Catalunya-, no es reprova contundentment el moment triat (encara no feia ni vint dies del cop d'Estat del 23-F), i s'ataca sobretot la reacció dels sectors nacionalistes.

En qualsevol cas ens trobem davant d'un text que entrellaça àgilment les peripècies personals amb les polèmiques sobre la qüestió lingüística o el debat nacionalista, viscuts durant els darrers anys a Catalunya, i que, de pas, ens ofereix informació inèdita i de primera mà sobre el paper, sovint ben galdós, desenvolupat per alguns prohoms de la cultura i la política catalana des de la Transició ençà. Es tracta, en definitiva, d'un llibre oportú, valent i necessari per descobrir i entendre algunes de les ombres que amaga el discurs hegemònic avui dia a Catalunya.