Comicitat innòcua

La millor nit de la teva vida/ En defensa dels mosquits albins

Jordi Silva /Mercè Sarrias

Proa

206 pàgines. 12 euros

El projecte T6 de suport a la dramatúrgia catalana contemporània endegat pel TNC ha tingut el mèrit d'estrenar les obres escrites a peu d'escena d'un nombre considerable de dramaturgs de procedències, interessos i estils molt diferents (des de J. Galceran a A. Mestres, passant per R. Sirera o G. Vàzquez). L'edició d'aquests textos ha permès d'atresorar, fins ara, nou volums dobles en una sèrie específica, el darrer lliurament dels quals inclou dues peces de la nova etapa del T6: La millor nit de la teva vida, de Jordi Silva, i En defensa dels mosquits albins, de Mercè Sarrias.

Silva arranja una comèdia juvenil, sexuada i "edificant", que, en el millor dels casos, aspira a reflectir la inestabilitat de les relacions afectives i la por als compromisos sentimentals. N'és el protagonista un jove, en Marc, que opta pel carpediem sexual més desenfrenat. Els diàlegs de 2 o 3 personatges es combinen amb els monòlegs telefònics de Sílvia, una vídua mòrbida, especimen classificable en l'amor líquid que teoritza Z. Bauman.

La millor nit de la teva vida sembla que vulgui parodiar les relacions sentimentals i fins els arguments de les pel-lícules porno vagament inspirades en les perversitats sàdiques de l'època victoriana. La simetria invertida al final i l'al·lusió a la fugida de Sílvia, repetible en el cas de Marc, embasten una trama d'una banalitat i una superfluïtat esfereïdores. L'autor de Ja en tinc 30! retrata una joventut histèrica, estereotipada i paleoprogre, es complau en la rialla fàcil de comèdia juvenil nord-americana i posa en solfa un registre lingüístic pobríssim.

En defensa dels mosquits albins entrellaça les historietes de diversos prototipus de la urbs postmoderna encapçalats per una super-dona-mare-integrada-en-hores-baixes. Alternades amb instantànies entre esbojarrades i simbolicodistanciadores, les escenes dialogades tenen com a eix l'atabalada vida d'aquesta dona, que ha de compaginar la política subalterna amb la condició de mare neuròtica d'una adolescent malcriada. Tangencialment, l'asèptica comèdia de Sarrias toca temes com ara la confrontació entre els ecologistes i els interessos del govern de torn, la imposició de quotes femenines en els càrrecs polítics, les dificultats d'entesa entre pares i fills, la indisciplina a les aules o la dissolució de les esperances juvenils de canviar el món.

Sarrias té la virtut de la concisió màxima: en escenes lacòniques i dinàmiques, aconsegueix insinuar caràcters i recrear situacions flash d'una certa eficàcia dramàtica. Com a comèdia, és molt més refinada dramatúrgicament que la de Silva, amb puntes i tot d'ironia negra, però pateix d'una innocuïtat i una futilitat similars: el tema ecològic -a què al-ludeix el títol- és un pretext anecdòtic amb què es pretén d'escarnir la "defensa de les causes petites" i el model de vida d'avui. Tot molt epidèrmic. No són les úniques comèdies d'aquest estil: pertanyen, amb els matisos que calgui, a una determinada dramatúrgia, inoculada de guionatge televisiu, comèdia situacional nord-americana i patronatge estilístic de sèrie, que ha fet estralls en l'escena catalana d'aquests darrers anys.