Fo, un bon antídot

Que el nou llibre del Sergi Pàmies, Si et menges una llimona sense fer ganyotes, fou un dels més venuts el darrer dia de Sant Jordi és una bona notícia que dóna compte de la bona salut lectora d'aquest país. Tampoc és dolent que la gent s'abraoni a best-sellers com La sangre de los inocentes, La catedral del mar o El pont dels jueus. El miracle és trobar en una petita i atapeïda parada a La Rambla, molt a prop de la Virreina, un llibre publicat en català el 1981: Mort accidental d'un anarquista, de Dario Fo, traduït per Guillem-Jordi Graells. El protagonista és un boig, un boig "certificat", com s'autodefineix, que té el costum de disfressar-se de diferents personatges: cirugià, enginyer naval, capità de tiradors, tres cops de bisbe... fins que es fa passar per jutge autoencarregat de la revisió del sobreseïment del cas de l'anarquista que va morir "accidentalment" quan era interrogat en una comissaria de Milà.

Tot en el llibre és ficció però tot fa pensar en el que va passar a Milà el 12 de desembre de 1969: 16 persones van morir i 88 van resultar ferides en un brutal atemptat. Giuseppe Pinnelli, l'obrer anarquista, va ser detingut ràpidament i va caure des d'una finestra del despatx del comissari Luigi Calabresi quan era interrogat. Com va caure? No se sap. Sembla que Calabresi no es trobava a l'oficina en aquell moment. Aquí a Espanya també sabem de gent que cau i es mata misteriosament, com l'estudiant Enrique Ruano, que es precipità des d'un setè pis quan estava detingut. Els de la Brigada Político Social van dir que s'havia suïcidat.

El boig de Fo explora totes les possibilitats de la fatal caiguda -va tenir l'anarquista un atac d'ansietat? el van empènyer? es va suïcidar? es va desmaiar?- fins arribar a un retrat ferotge de la policia i la justícia italiana de l'època. Calabresi fou assassinat el 1972 per terroristes d'esquerra. Fa uns mesos el Vaticà inicià la seva beatificació. Mort accidental d'un anarquista és un bon antídot contra tanta mentida.