Crumb, sinònim: 'underground'

Hi va haver una època en què les historietes eren precioses, impecables, inofensives, políticament correctes... Aquell món idíllic canvià totalment amb l'arribada de Robert Crumb, que va omplir de porqueria el paradís de la línia clara. En el seu cas, tots els tòpics són realitat. Crumb va ser un dels creadors de còmic underground, juntament amb Gilbert Shelton i altres pioners. La seva revolució és similar a la que va practicar Bukowski, l'avi del realisme brut, a la literatura. A Catalunya, tenim Nazario.

La moguda alternativa va començar l'any 1967, quan Crumb decideix instal·lar-se a San Francisco. Era el moment idoni, perquè la ciutat vivia en plena psicodèlia flower power i el dibuixant no va rebutjar cap excés. Allà va editar, a començaments de l'any següent, el fanzine Zap comix, obra fundadora del moviment underground. Crumb es va convertir en l'heroi de l'heterodòxia. Va saber gaudir de la seva oportunitat: malgrat la lletjor física (motiu que el va portar a apropar-se a les hippies aprofitant el reclam de l'amor lliure), es va afartar de sexe, un motiu recurrent de les seves vinyetes, que a Espanya publica l'editorial La Cúpula.

Les dones que li agraden a Crumb són molt especials, esvalotades i gegantines, com es pot veure a la il·lustració que acompanya aquest text. Les atrau amb la seva aparent innocència i, després, les sotmet a unes brutals sessions sadomasoquistes rebudes amb plaer per l'amant ocasional, companyes de llit que tenen una elasticitat sorprenent. El retrat dels hàbits sexuals de Crumb no és un exercici de sensacionalisme, sinó la descripció d'una part important de l'obra d'aquest autor, radicalment autobiogràfica.

L'altre component és la crítica política, el rebuig del capitalisme. Així, a l'àlbum La historia de mi vida Crumb es troba una nit amb el magnat Donald Trump, els dos convidats a la mateixa festa: els insults que dedica el dibuixant al milionari no són reproduïbles. La seva aversió al poder establert el va consagrar com un dels ídols de la contracultura. Malgrat aquestes pulsions àcrates, els àlbums de Crumb estan plens de tendresa, si bé es tracta d'una emotivitat una mica amagada. L'últim publicat al mercat espanyol és El gran libro Yum Yum, realitzat quan l'autor tenia 19 anys. Més tard vindrien les obres magnes: les aventures protagonitzades pel gat Fritz i Mr. Natural, entre d'altres.

La influència de Crumb és immensa. Va obrir el camí que després transitarien Peter Bagge, Daniel Clowes, Joe Matt, Miguel Ángel Gallardo, Phoebe Gloekner, Antonio Pàmies, Max... El seu compromís artístic tampoc té buits. Seves són aquestes paraules, agafades de l'edició de La Cúpula: "Ahora tengo que dejar de dibujar... mis fantasías me están dejando para el arrastre... No puedo controlar el temblor de la mano... Y luego está el rollo del ARTE y la AUTOEXPRESIÓN. Esto que estáis viendo no es sólo un cómic, sino una obra de arte... O sea, un uso muy personal de un medio tradicionalmente comercial... Lo que lo hace arte y no mero entretenimiento es que no sé muy bien lo que estoy haciendo... Es algo que surge dentro de mí al margen de la conciencia... Suele ser grosero, brutal y ofensivo, pero necesita salir a su aire, así que, ¿estamos ante la verdad o simplemente son las obsesiones de un neurótico compulsivo? Sigo creyendo que el arte debería comunicar y, que Dios me perdone, entretener al mismo tiempo". No es pot dir més clar.