Crucificats per raons humanitàries

La xifra de 2.422 noves incorporacions que, erròniament, han publicat molts diaris és el resultat de restar a les 3.213 altes 791 baixes. 791 mots morts i enterrats. Però no us alarmeu: ningú fa fora del DIEC2 termes com nogensmenys o àdhuc, encara que no els hàgiu pronunciat mai de la vida. Segurament tampoc empreu tasca, i en canvi a l'honorable li fan dir a tots els discursos. És molt difícil que el desús expulsi paraules del diccionari. I fan ben fet, perquè sempre pot passar com amb gualdrapa (per saber què és, p. 888)): tants anys sense fer-la servir, i vet aquí que els punkis metropolitans la van ressuscitar als anys 80, encara que amb un sentit ben diferent: "no siguis gualdrapes" volia dir "no siguis babau, crèdul, il·lús".

La majoria de supressions es deuen a grafies errònies, castellanismes o mots mal documentats (alapidar, austruç, llostra, zimbabwès). O canvis d'accent, com ara 'equívoc', que passa a dir-se equivoc (igual que medul·la, encara que no ens hi acostumem i continuem dient 'mèdul·la'). Molt més interessants, en canvi, són tots aquells mots suprimits abans d'entrar-hi, és a dir, els dos milers i mig que els experts de les Oficines Lexicogràfiques de l'IEC han rebutjat.

- Crucigrama. Si fas cases i vols impressionar el teu futur sogre, li dius que ets arquitecte. Però, i si fas mots encreuats o enreixats, com et presentes? Ets 'encreuamotaire', tal com proposen des de València? Certament, si et declares 'crucigramista' t'autoqualifiques de dropo, car et dediques a fer una cosa que no existeix.

- Senyera. No us alarmeu. La senyera és al seu lloc. El que no existeix és l'adjectiu 'senyer', malgrat que molts mitjans han escrit que Salvador Giner, president de l'IEC, va declarar que "aquest diccionari és l'obra senyera de la corporació acadèmica".

- Humanitari. Un exemple perfecte de la distorsió de sentit i alhora la influència dels mitjans de comunicació en el llenguatge. El DIEC no n'ha canviat la definició ("que s'interessa pel bé de la humanitat") i per tant no sanciona l'accepció que li donen els periodistes quan parlen de "catàstrofe humanitària". Que, en rigor, hauria de ser una "catàstrofe humana". Un cas semblant al de "medi ambient", que al DIEC continua essent medi i prou.

- Exitós. Anglicisme rampant que s'ha escampat a velocitat de vertigen per suplantar triomfant o triomfador. De tota manera, l'IEC ha badat no incloent entre els exemples alguna frase amb d'èxit, que és la forma més adequada per traduir successful: "un programa d'èxit", per exemple.

- Bolo. És el cas oposat, però tampoc ha tingut sort. S'ha difós de manera majoritària en tots els casos en què actuació no basta (quan no és musical o teatral), i de fet en un debat recent en una llista electrònica de professionals de la llengua ningú va saber trobar-li un substitut eficaç.

- Hospitaletenc, sancugatenc, etc. El camp dels gentilicis és molt delicat, perquè no sembla haver-hi un criteri del tot clar. Què pesa més, el fet de ser capital de comarca o el nombre d'habitants? I la tradició o la facilitat de fer el derivat? El DIEC2 ha incorporat, i és un encert que cal saludar, estatunidenc, però també vilarealenc, carcaixentí o santboià.

- Reaci. Un d'aquells mots fantasma que no ens hem molestat mai a buscar, igual que 'farragós' o 'quiròfan', perquè si no sabríem que no hi figura. En realitat s'ha de dir rebec. Que no és el germà de la rebeca, la "jaqueteta de punt" que sí que s'hi ha incorporat i que deu el nom a la protagonista de la pel·lícula homònima de Hitchcock.