La senyora presidenta continua absent

La senyora presidenta no té seient. Almenys, per ara. Sí, d'acord. A tothom li ve al cap d'immediat un grapat de noms (els de sempre, alguns de nous) de dones que manen a l'empresa. La Mar Raventós, la Rosa Clarà, la Sol Daurella, l'Adriana Casademont... Però un cop d'ull a la cúpula de les primeres vint empreses arrelades a Catalunya, a les de major dimensió, fa palès que cap dona en duu les regnes executives. Cap. I la cosa no canvia gaire a les escasses companyies de capital català que cotitzen a Borsa. L'estadística, tossuda, ens diu que el poder econòmic roman en mans dels homes.

Les darreres dades oficials disponibles, del 2006, ens ensenyen que, per cada cent dones amb una feina, només n'hi ha sis amb càrrec directiu, i no necessàriament al més alt nivell. D'empresàries, ja en trobem més. Sumen onze de cent. Tot i això, la proporció pot resultar equívoca, ja que no són aïllats els casos en què l'empresa no té treballadors, ha nascut per necessitat i se sosté sobre les espatlles d'una emprenedora tota sola.

Conclusió: la normalització de què podem parlar pel que fa a la incorporació massiva de la dona al món professional i a la formació universitària no ha arribat al cim de l'empresa privada. I a la cúpula també hi trobem diferències en la retribució d'homes i dones, tot i que, segons l'informe de la consultora Icsa Retribució, en el cas de les directives aquesta diferència no és del 30%, com la mitjana general, sinó que s'escurça al 12% (i al 16,5% en el cas de la direcció general).

No és senzill parlar sobre els perquès amb les interessades. A moltes dones que han trencat el seu sostre de vidre particular se'ls nota la veu cansada per haver d'explicar-se sobre alguna cosa que no sigui el seu negoci, o en el cas de tantes empresàries, escoltar comentaris sobre el fet que manen perquè és "la filla de l'amo", al marge de la seva vàlua. D'altres no amaguen que els pren la fatiga per viure amb sensació d'excepció. "Es viu malament. No afavoreix la naturalitat i t'hi pots sentir incòmode. Hi ha un risc: intentar ser un més per tal d'ésser acceptat. I jo no vull semblar un home", comentava fa un temps l'ex ministra Ángeles Amador, consellera de Red Elèctrica.

Les opinions sobre els perquès de l'excepció són diverses, sobretot, però no només, entre els homes. D'uns posen l'accent en què els valors i les ambicions de la dona tenen un abast més ample que el de manar per damunt d'una tropa. D'altres rescaten el fet que moltes dones s'acabin tallant les ales professionals de forma aparentment voluntària, tan bon punt la família comença a créixer i descobreixen "l'autèntica prioritat". La derivada immediata en seria que no hi hauria tantes dones qualificades que vulguin (circula fins i tot un primer directori de dones per combatre la teoria que no n'hi ha).

Tanmateix, les dones, en parlar-ne, admeten dificultats a l'hora de dibuixar la frontera entre la renúncia voluntària i la forçosa. Hi ha quelcom difós dins l'entrallat social, des de l'organització de les tasques quotidianes fins a la cura d'un familiar gran o d'un nen, que acaba posant la dona davant d'un dilema de què l'home escapa fàcilment. I després hi ha, és clar, la voracitat de les jornades laborals, paradoxal al segle XXI, que es menja el món exterior com si els plans de conciliació fossin cosa només de dones.

Als països nòrdics combaten la diferència amb quotes obligatòries per a les empreses, amb l'argument que el poder d'una economia no es pot permetre ignorar la meitat de la força laboral. Hi ha d'altres arguments. En paral·lel a les teories sobre la forçosa masculinització de la dona en la seva forma d'exercir el poder, la Sara Berbel, directora del nou Programa pera a la Igualdat d'Oportunitats de la Generalitat, ens recorda que "alhora la dona tendeix a puntuar força millor en els lideratges transformacionals, que impliquen menys jerarquia i més a l'equip".

A Espanya, les empreses es miren les qüotes amb reticència. Moltes dones hi estan d'acord com a mesura temporal, però no solen generar gaire entusiasme, pel temor a què acabin garantint un lloc a una dona pel sol fet de ser-ho. "No fan cap favor a la dona si es valoren els percentatges pel damunt del perfil i la preparació", diu l'Amparo Moraleda, presidenta d'IBM a Espanya i d'altres quatre països. Una altra cosa és que, "a igual preparació, es prioritzi la dona per reduir diferències històriques", afegeix. Berbel ironitza: "És l'home qui va inventar les quotes... la quota del 80%! Per això el poder és masculí".