Glosses col·lectives

La lluita dels veïns de l'Eixample barceloní va salvar la Casa Golferichs, l'edifici modernista conegut com el Xalet, de les urpes de l'especulació immobiliària. Avui és un bufó centre cívic que ofereix diverses activitats culturals. Allà és reuneixen el primer dilluns de cada mes els membres del club de lectura de la biblioteca Joan Miró. Aquesta setmana, per tant, el calendari marcava tertúlia. Hi assisteixen 13 persones, la majoria gent gran, sobretot dones. Parlen de la novel·la L'edat de ferro, de l'escriptor J. M. Coetzee, ambientada en els últims dies de l' apartheid sud-africà. "L'autor vol dir que no podem menysprear ningú, perquè mai sabem qui ens pot ajudar quan ho necessitem", reflexiona una de les assistents. La reunió consisteix en això, en una interpretació col·lectiva de l'obra proposada. Els que s'atreveixen a intervenir llegeixen cites del llibre per fonamentar els seus arguments: per ells, el procés de la lectura acaba, doncs, en unes glosses defensades en veu alta i matisades pels altres membres del grup.

Aquesta temporada hi ha en marxa 55 clubs de lectura, amb 95.000 euros de pressupost

La reunió consisteix en en una interpretació col·lectiva de l'obra proposada

Aquest club és una excepció, perquè generalment les tertúlies se celebren a la mateixa biblioteca, però la de Joan Miró encara ha d'adequar les seves instal·lacions. Els inscrits sumen unes 30 persones, que només poden assistir a les sessions durant dos anys perquè hi ha llista d'espera. Les raons per apuntar-se són dispars. Generalment, tot acostuma a començar amb una recomanació d'un conegut o un familiar amb experiència. "M'agrada molt llegir, però no tenia gaire temps. Participar en un club de lectura m'aporta certa disciplina. Llegeixes coses que d'altra manera t'haurien passat desapercebudes", explica Cristina López, que porta dos mesos participant a les tertúlies.

Una de les seves companyes de debat, Montse López, reconeix que parlar en públic no és fàcil: "Sobretot quan no t'ha agradat el llibre i als altres, sí. Però el col·loqui sempre és interessant, perquè t'aporta diferents punts de vista. Et permet, a més, valorar millor la literatura".

Els inicis dels clubs de lectura a les biblioteques públiques barcelonines està ben documentat. El primer es va organitzar l'any 1998 a la biblioteca Francesca Bonnemaison. La iniciativa va poder tirar endavant gràcies a una subvenció de 12.000 euros, afirmen fonts de l'Ajuntament de Barcelona. Aquesta temporada ja hi ha en funcionament 55 clubs de lectura, amb una mitjana de 20 assistents per sessió i un pressupost total de 95.000 euros.

En aquest àmbit, els gestors culturals barcelonins van tornar a demostrar la seva dèria francòfila, perquè aquest model de club de lectura lligat a les biblioteques públiques va néixer a mitjans del segle passat a França. És un moment important, perquè les biblioteques deixen de ser llavors magatzems passius de llibres i es converteixen en centres d'activisme cultural, lúdic i pedagògic amb l'afany d'incidir directament en la societat.

Però els clubs de lectura no són només un àmbit exclusiu de la xarxa bibliotecària. La llibreria barcelonina Negra i Criminal, especialitzada en novel·la policíaca, organitza tres tertúlies, titulades Dames del crim, Els nostres clàssics i Crims amb sabor llatí. El llibreter Paco Camarasa, comissari també de BCNegra -la trobada de novel·la negra de Barcelona- considera que els clubs de lectura són molt beneficiosos pel negoci: "Formen lectors amb criteri. Per les llibreries, els clubs de lectura de les biblioteques no és una competència, sinó tot el contrari. De vegades, els participants descobreixen autors nous que els apassionen i compren els seus llibres anteriors. És una iniciativa excel·lent que, a més, socialitza la lectura".

Dels tres clubs de lectura d'aquesta llibreria, el que té menys seguiment és el dedicat als clàssics del gènere detectivesc, les obres canòniques. "L'última vegada vam parlar d'un dels llibres més importants de Truman Capote, A sang freda, per tractar el tema de la literatura de no ficció. Només hi van assistir 10 persones", recorda Camarasa, que també condueix un club de lectura de literatura policíaca a la biblioteca Montbau-Albert Pérez Baró.

La passió lectora no és l'únic reclam d'aquestes trobades. Si el conductor es despista, la tertúlia pot concloure en una espècie de teràpia de grup on els participants expliquen els seus problemes personals. A més, els clubs de lectura generalistes no tenen massa èxit entre el públic més jove, malgrat els diners que es gasten les administracions en campanyes del foment de la lectura. D'altra banda, les noves tecnologies semblen encara incompatibles amb aquest fenomen: els clubs de lectura a penes tenen ressò a Internet més enllà dels xats on els usuaris bescanvien recomanacions. És lògic: la seva gràcia està en la comunicació verbal i el contacte cara a cara.