Una programació actual i polièdrica

DocsBarcelona enceta festival. Des de fa deu anys és una cita professional per a documentalistes, productors i distribuïdors del documental. Ara, la proposta del seu promotor, Joan Gonzàlez, de la productora i distribuïdora Paral-lel 40, és que sigui també una cita anual oberta a tothom i que es faci en sales de cine. A Barcelona hi ha un públic que s'ha anat consolidant gràcies a Docúpolis, L'Alternativa o Excèntric, cites que passen els films en centres culturals com el CCCB i, en alguns casos, en museus com el Macba o a l'auditori de la Pedrera. DocsBarcelona vol influir en les sales de cine. La programació és polièdrica i molt recent en la majoria dels casos. Té la complicitat de la Filmoteca, els Casablanca i l'Alexandra 5. Cada pel·lícula de les seccions oficials es podrà veure entre dos i tres cops al llarg del festival.

Le Dernier Repas, nom d'una cançó de Brel, demana a una personalitat que presenti els seus films preferits i enguany ho fa Eckart Stein, reconegut productor de l'emissió de la ZDF alemanya Das Kleine Fernsehspiel, encara en antena, un dels models del Channel Four britànic i de les Nits Temàtiques d'Arte. Stein ha triat quatre films que mostren l'amplitud estilística i dramatúrgica que pot tenir el documental.

Panorama, secció programada per l'expert danès Tue Steen Müller, presenta vuit films actuals multipremiats, tots inèdits a Catalunya. Montse Armengou, de TV3, ha programat Història, amb quatre films ben recents -tots són d'aquest segle- i força diferents dels que veiem per aquí. Joan Gonzàlez ha programat a 12-16 quatre films per a, i sobre, adolescents. Una secció complementària, Xtra, reuneix dues masterclass de dos coneguts documentalistes, el francès Jean-Louis Comolli i el rus Victor Kossakovsky. La mostra acull també la secció del país convidat -Dinamarca en aquesta ocasió- i ofereix en primícia films catalans que aviat s'estrenaran en sales.

És un festival sense premis ni competicions, que aposta per la difusió pura i simple de pel·lícules notòries, la majoria de producció recent. En destaquem algunes:

- Can Tunis, de José Gonzàlez Morandi i Paco Toledo, 2006. Una visió dura i implicada d'aquest barri de Barcelona, un film activista sense contemplacions.

- Botglömda (Forgotten), d'Agnieszka Lukasiak, 2005. Mirada rigorosa a la història de dues joves de les antigues àrees de PGRs, els enormes camps de treball per als grangers durant l'apogeu comunista a Polònia, i com sobreviuen ara a la capital.

- The passing, de Bill Viola, 1991. Una de les produccions de Das Kleine Fernsehspiel que més ha fet pel videoart. Viola, avui reconegut videoartista de museu, va fer aquí una de les seves millors obres, que guanya un altre relleu en el context d'una programació documental.

- Hitler's Hit Parade, d'Oliver Axer i Susanne Benze, 2003. Imatges d'arxiu, films amateurs i familiars, d'animació, pedagògics, de propaganda i comercials, acompanyada de la música popular i de ball del Tercer Reich.

- Geschichte der Nacht (Story of Night), de Clemens Klopfenstein, 1978. El film més antic del festival i un dels més poètics de la pedrera de Das Kleine Fernsehspiel. Un viatge nocturn per diverses ciutats europees.

- 3055 Jean Leon, d'Agustí Vila, 2006. Preestrena. Un film cridat a tenir estrella, com la té el seu protagonista, Ceferino Carrión, tot un personatge de Hollywood que reviuen Paul Newman, Robert Wagner, Michelle Phillips i Dennis Hopper.

- La dernière utopie. La télévision selon Rossellini, de Jean-Louis Comolli, 2005. Durant la masterclass que el cineasta francès farà a la Pedrera es passarà aquest film seu, que recorda la decisió rosselliniana de fer només televisió i la vigència dels seus criteris.

- Belovy (The Belovs), de Victor Kossakovsky, 1992. Un dels primers films de l'avui reconegut cineasta rus, que també té al seu càrrec una de les masterclass del festival, a l'Institut Francès. D'ell és la idea: "El documental és l'únic art on cada element estètic té gairebé sempre un aspecte ètic, i cada aspecte ètic pot ser utilitzat estèticament".

- En el hoyo, de Juan Carlos Rulfo, 2006. Un film molt premiat en els últims festivals internacionals, entre ells el de Sundance d'enguany. La construcció d'un gratacels en la perifèria del DF i la vida dels obrers.

- Prove di Stato, de Leonardo di Costanzo, 1999. Retrat de Luisa Bossa, alcaldessa d'un poble prop de Nàpols i la seva lluita contra la camorra.

- Thin Ice, de Hakan Berthas, 2006. Un grup de noies escala l'Himàlaia en un film sorprenent des de diferents angles, tant l'antropològic com l'educatiu.

- Herències Jordà. La sessió projectarà el making off de Veinte años no es nada, que permet veure la manera de treballar del cineasta.

- Afrique, je te plumerai..., de Jean-Marie Teno, 1992. Refexió personalíssima i alhora documentada del cineasta africà sobre l'esdevenir del continent després de la colonització.

- Llach: la revolta permanent, de Lluís Danés, 2006. Preestrena. Trenta anys després de compondre Campanades a mort, Llach torna a Vitòria a cantar en record i homenatge a les víctimes d'aleshores a la ciutat, cinc obrers morts a trets durant una assemblea per la policia, que també va fer més de cent ferits.