L'art i el poder

El toro es un toro, y el caballo es un caballo". Això és el que va sentenciar Picasso, fatigat de sentir interpretacions de tot color sobre el simbolisme del Guernica. Un quadre al qual, segons l'ex director del Museo del Prado, Francisco Rafael Calvo Serraller, li passa el mateix que a totes les grans obres d'art: "El signo es evidente, y el significado recóndito". L'anècdota s'explica al magnífic reportatge Guernica. Pintura de guerra, produït per l'equip del programa 30 minuts, de TV-3, i estrenat diumenge passat en una edició especial de 65 minuts de durada. Ha estat la primera incursió de la cadena en un món encara inexplorat, el del documental interactiu. A més d'emetre's per la televisió convencional, se'n van oferir diferents versions pensades específicament per a tres plataformes digitals: Media Center, TDT i una pàgina web a Internet, amb una informació addicional que es pot qualificar d'enciclopèdica. La singularitat de l'experiència en complica el recompte d'audiències, i ahir la cadena encara no en tenia dades.

Signat per Santiago Torres i Ramon Vallès, Guernica. Pintura de Guerra ofereix una exhaustiva dissecció d'una munió d'elements relacionats amb el quadre. La tesi de fons: les connotacions polítiques que sempre l'han acompanyat, fent bona, un cop més, la teoria segons la qual la relació entre l'art i el poder no és mai innocent. I com a fil conductor, la singular peripècia viscuda per l'obra des del moment de la seva gestació fins a l'actualitat. L'exili forçat del quadre als Estats Units, amb una estada de 42 anys al MOMA. Els intents del franquisme per capitanejar-ne la recuperació, una possibilitat que esgarrifava Picasso: va redactar un document on deixava clar que el quadre només podria viatjar a Espanya quan s'hi hagués reinstaurat la democràcia. I, molt especialment, les negociacions secretes mantingudes durant la Transició entre el Govern espanyol, els hereus de Picasso i els responsables del MOMA per aconseguir que finalment el quadre fes el camí de tornada.

En paral·lel s'explica el context en què va prenent forma el periple del Guernica. I això significa un recorregut per alguns dels grans esdeveniments de la vida espanyola i del panorama internacional dels últims 70 anys, així com per les inquietuds ideològiques de l'artista. L'ambició del plantejament té una estricta correspondència amb el rigor i l'exhaustivitat emprats per a desenvolupar-lo, sense perdre de vista un agut sentit del ritme narratiu.

Els autors han visitat mig centenar d'arxius documentals i audiovisuals de tot el món; un luxe per a qualsevol periodista, que ha donat com a fruit la possibilitat d'utilitzar imatges inèdites o poc vistes, com ara filmacions en color de la Guerra Civil des del bàndol franquista. També han enregistrat moltes hores d'entrevistes amb els principals protagonistes dels esdeveniments i amb especialistes que ajuden a comprendre'ls. S'ofereixen testimonis especialment significatius, com el de la filla de Picasso, Maya, que amb només dos anys va assistir a moltes sessions de treball del pare, convençuda que entre les figures del Guernica per a les quals cadascú tindria la seva pròpia interpretació, hi havia el rostre de la seva mare. "Yo iba señalándolas y decía: mamá, mamá. Me gustaría poder utilizar no sé qué aparato para ver si mis deditos quedaron marcados en el cuadro", confessa. Probablement sigui aquesta l'única incògnita que queda oberta en un documental de factura excel·lent.