Discos

Ara fa un mes, just abans de Nadal, va tancar a Nova York la botiga Tower Records. Els amants de la música segur que n'havien sentit a parlar o fins i tot hi havien estat: Tower Records era la gran botiga de discos de Broadway -el Castelló de Nova York, per entendre'ns, però a l'engròs-. Oberta el 1960, tenia sucursals a tot el país i a l'estranger (la de Londres, a Piccadilly, la va comprar la Virgin anys enrere). Molts artistes de renom hi compraven discos i hi havien presentat els seus primers treballs. Diu que Tower Records ha tancat perquè no li sortien els números. L'ascens dels mp3 i les descàrregues de música per internet, doncs, fan preveure una epidèmia de botigues de cedés que se n'aniran a l'aigua d'un dia per l'altre.

Durant l'últim mes, Tower Records liquidava les existències amb grans descomptes. Hi vaig passar uns quants cops i, com molta gent, vaig comprar-hi algun record. Un d'aquests dies vaig continuar passejant. Tres carrers més avall, vaig entrar en un Apple Center, amb tota la gamma d'iPods per escoltar música. Cada cançó que compres per internet costa un dòlar (o un euro a Europa). El futur, diuen. Vaig seguir caminant i quan era al barri del Village, a cinc minuts a peu, em vaig aturar a les velles botigues de vinil. Com que no tenen espai a casa, els novaiorquesos abandonen els elapés al carrer. Aquestes botigues els recullen i els venen: pel preu d'una cançó a internet, aquí tens un disc sencer. David Bowie, Miles Davis, Tom Waits..., el que vulguis. Al costat d'una d'aquestes botigues de vinil, vaig entrar en un cafè nou. El porten uns nois joves. Han instal·lat un plat de tocadiscos i posen vinils. Cara A i cara B. Cada vint minuts, més o menys, han de canviar el disc. Vaig preguntar a un d'ells per què ho feien. "El vinil torna, tio, està tornant", em va respondre. Sonava Good vibrations dels Beach Boys. És ben bé que hi ha gent per tot.