Jutges

Metges i jutges. Aquests dos àmbits són els que dominen el mercat mundial de les telesèries dramàtiques. Fa anys, de fet, que als Estats Units la dependència d'un sistema judicial extrem i d'una sanitat caríssima nodreixen una part important de l'oferta televisiva. Es pot dir, així, que Perry Mason va establir les bases per a la ficció judicial i des d'aleshores periòdicament s'estrenen noves fórmules. Una de les més aprofitades ha sigut Llei i ordre, que combina la investigació policial amb el judici posterior. Més endavant, Ally McBeal va innovar amb advocats rics i intrigues amoroses als bufets. L'última proposta que s'ha estrenat als Estats Units és Shark, on l'actor James Woods interpreta un advocat de Los Angeles sense gaires escrúpols però que va a favor del més feble. Woods treu suc de l'advocat fatxenda, però vistos tres o quatre episodis, la sèrie es torna previsible. La millor mostra actual és l'excel·lent Boston Legal. Sovint desvergonyida i políticament incorrecta, compta amb dos actors de referència: James Spader i William Shatner, que disfruta autoparodiant-se.

Seguint aquesta línia, sembla que darrerament TV-3 aposta per les sèries d'advocats i jutges. La temporada passada, El guardià narrava les històries d'un advocat ric que és forçat a treballar a favor dels pobres. L'experiment va donar bons resultats d'audiència, potser per això ara, en pocs dies, s'han estrenat dues sèries més d'advocats: Jutjant l'Amy, el diumenges a la tarda, i Fiscal Chase els dimarts a la nit. En tots dos casos es tracta de dones que posen a prova el sistema judicial nord-americà, però els horaris d'emissió ens poden ajudar a definir els continguts. Jutjant l'Amy és una sèrie produïda el 1999 i aquesta llunyania es percep tant en el ritm e de les històries, molt més pausades, com en la vida personal de la protagonista -una advocada de Nova York que decideix tornar al seu poble de naixement-, sobretot en la relació amb la seva mare. Tot i que té qualitat, no seríem lluny dels sentiments una mica tous dels Estrenos TV. La Fiscal Chase del dimarts a la nit ofereix un perfil més agressiu: una advocada que acaba de tenir una criatura torna a la feina per combatre el crim als suburbis residencials. De fons, per tant, s'hi endevina la recerca de dos tipus de públic: els que segueixen les intrigues beneites d'Amas de casa desesperadas i els que estan enganxats a la tecnologia investigadora (i sovint de cartró pedra) de tota la gamma dels CSI. Encara que Fiscal Chase no aporta grans novetats, la principal virtut de la sèrie és que les trames resulten prou versemblants i travades. Això sí, l'entorn de referents és plenament nord-americà.

Potser amb la voluntat de contrastar tanta ficció judicial, el diumenge a la nit el 30 minuts va oferir-nos una bona dosi de realitat. El reportatge Andratx, corrupció vora mar feia un repàs a tota la trama de l'especulació immobiliària i falsificació de documents que han envoltat a l'alcalde d'Andratx, a Mallorca, i el zelador d'obres municipal, i que els ha dut (temporalment) a la presó, a l'espera de judici. El programa es limitava a ordenar les informacions i a parlar amb gent que ha viscut l'allau de construcció a Andratx, però les imatges afegien un plus d'indignació i astorament als fets ja coneguts. N'hi havia prou de contemplar els excessos constructors en l'espai rústic, vora mar, i sobretot d'escoltar el to xulesc de l'alcalde als plens municipals, per comprendre que els jutges tindran una feinada. No es poliran el cas en un episodi i prou.