"Cal destinar recursos als continguts"

Ara que a Barcelona es perfilen diferents projectes museístics relacionats amb l'arquitectura resulta interessant conèixer l'experiència d'un professional que porta anys donant-li voltes a la manera com es pot exhibir i divulgar la disciplina. Fernando Marzá (Barcelona, 1951) és professor al departament de Projectes Arquitectònics de l'Escola d'Arquitectura del Vallès i també és vocal de Cultura del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), però el que aquí interessa és que a més d'una llarga experiència en el comissariat i el disseny d'exposicions treballa actualment amb la museografia de la Cité d'Architecture de París, el nou gran equipament francès dedicat a la divulgació de l'arquitectura i l'urbanisme que obrirà les seves portes el proper mes de març.

"M'ha sorprès a la Cité de l'Architecture de París la seva comprensió de l'important que és destinar tot el temps i els recursos per a la investigació, l'adquisició i la confecció del discurs museològic"

Pregunta. Quin és el projecte de la Cité d'Architecture de París?

Resposta. Neix amb la voluntat de fer entrar l'arquitectura i l'urbanisme en la cultura general dels francesos al mateix nivell que la literatura o la música. La Cité reunirà tres departaments: el Musée des Monuments Français, que va pensar Violet-le Duc i que reuneix una gran col·lecció de motllos i pintures que reprodueixen a mida natural les obres mestres de l'arquitectura francesa; l'Institut Français d'Architecture (IFA), per a la promoció de l'arquitectura francesa contemporània; i l'Ecole de Chaillot, que forma els arquitectes encarregats del Patrimoni. Per tant, hi ha una vocació d'explicar l'arquitectura, una altra de presentació i promoció de l'arquitectura contemporània i una altra d'investigació sobre l'arquitectura.

P. Qui na és la seva vinculació amb aquest projecte?

R. La meva participació comença l'any 2001 en guanyar el concurs internacional convocat per resoldre la museografia de la galeria moderna i contemporània, essent director en l'època Jean Louis Cohen. Amb els canvis polítics del 2002 a França, hi ha un canvi també a la Cité i es retira la confiança a Cohen. Se'ns encarrega a Francis Rambert, nou director de l'IFA, a Corinne Belier, conservadora del Museu, i a mi mateix, la confecció d'un nou projecte museològic amb dos nous condicionants: que es dediqui només a l'arquitectura francesa i que es redueixi la seva superfície. Posteriorment se'm nomena comissari del Museu per a la nova galeria. En aquest moment sóc el responsable de la museologia de la Galeria moderna i contemporània i actualment em dedico a escollir i a dirigir les maquetes de nova confecció i els documentals que es presentaran en l'exposició permanent, seleccionar els plànols i dibuixos que es mostren i a la direcció dels àudiovisuals.

P. Això suposa molts mitjans.

R. Per a l'explicació de cadascun dels projectes exposats al museu s'ha realitzat una maqueta, la digitalització de plànols antics que permeti al públic interaccionar amb ells, una petita pantalla en la qual es visualitzen documentals d'època, principalment explicacions de l'arquitecte i dels usuaris, i una vitrina amb documentació original. I sí, he comptat amb tots els mitjans necessaris per obtenir aquest material. Quan es pensa en un museu, cal destinar una gran quantitat de recursos a la col·lecció. Moltes vegades el cost pot ser superior al del pr opi edifici. M'ha sorprès especialment per part de la Cité la seva comprensió de l'important que és destinar tots els recursos i el temps necessaris per a la investigació, l'adquisició i la confecció dels diversos elements i la realització del discurs museològic, tant en recursos humans com econòmics. Hi ha hagut molts impediments polítics, però la investigació ha seguit endavant.

P. Com ha anat la col·laboració entre Barcelona i París?

R. Una important quantitat de les maquetes destinades a la presentació s'ha confeccionat a Barcelona. Són maquetes que tenen intenció d'anàlisi de l'edifici o del projecte i moltes d'elles són de gran complexitat. He tingut la sort de poder treballar amb tallers barcelonins per als elements més delicats. Es tracta del taller de l'Escola d'Arquitectura del Vallès (UPC), que ha confeccionat 25 maquetes per al museu, el taller de Fabián Asunción, que ha fet 5 maquetes, i el d'Adrià Mainés, que n'ha realitzat 3. Per a l'obra més important del museu, la reconstrucció a escala 1/1 d'un apartament de la Unitat d'Habitació de Marsella de Le Corbusier, he comptat amb el taller d'aparelladors de Joan Ardèvol, el de l'arquitecte Jordi Bernuz i el de l'enginyer Javier Nieto.

P. Ara que estan previstos diversos museus dedicats a l'arquitectura i l'urbanisme a Catalunya, i salvant les distàncies, pensa que pot servir d'exemple? En tot? En part?

R. Primer, en el que s'ha dit anteriorment: la importància que es destinin recursos no només a l'edifici sinó també als continguts. Em sembla molt important també la voluntat de fer entrar l'arquitectura i l'urba nisme en la nostra cultura general. En tercer lloc, la necessitat de conservar el patrimoni, de mostrar-lo i de revisar-lo i, en fer-ho, crear nou patrimoni. Finalment, la promoció de la nostra arquitectura i el nostre urbanisme.

P. Veu viable a Barcelona el centre d'arquitectura del COAC, més el museu d'urbanisme nacional, més l'apartat d'arquitectura del Museu del Disseny?

R. He estat treballant sis anys en un projecte que comparteixen tres entitats, com és la Cité d'Architecture, i que he comprovat com a fructífera, perquè cadascuna aporta una part fonamental en el tot, reforçant-lo. En aquest sentit, no seria impossible l'aproximació del centre d'arquitectura que el Col·legi impulsa i el Museu d'Arquitectura i Urbanisme estatal, que per cert serà un museu en xarxa. La connexió amb la professió i, per tant, la connexió amb l'important Centre de Documentació del Col·legi (i dels altres col·legis d'Espanya), resultarà necessària en qualsevol cas. A més, el Col·legi ha demostrat la seva vocació de difusió i de protecció de les col·leccions relacionades amb l'arquitectura i l'urbanisme català. I el Museu Nacional té el clar objectiu de difondre la cultura arquitectònica i urbanística i fer-la accessible a tots els ciutadans, així com el de coordinar la investigació i l'arxivística patrimonial existent en tot el país. Sembla lògic doncs, algun tipus de relació i proximitat.