2007

De cop, la realitat. Vivíem immersos en el conte de Nadal, els bons desitjos per l'any vinent, l'escalf al voltant de la taula ben parada, l'amorós rebrec del paper de regal. Sabíem que era un conte, però ens el tornàvem a explicar, perquè a les criatures el que més ens agrada són les històries amb final conegut. La bomba d'ETA a la T4 de Barajas ha rebentat les il·lusions de pau, deixant al seu pas un reguitzell de pors i incerteses que dilueixen el somni en el pitjor malson. Diàleg trencat, nou pacte antiterrorista, preses de posició ràpides dels partits davant la nova situació. A la plaça Sant Jaume surten pancartes denunciant les manipulacions i reclamant la veritat sobre l'11-M. Duran Lleida no descarta formar govern amb el PP el 2008, ell no va firmar res a cal notari. Pugen les tarifes dels subministraments primordials, l'aigua, el gas, l'electricitat. Lluís Llach s'acomiada dels escenaris amb un nou espectacle. Tanca La Paloma perquè entre tots no sabem imaginar una solució per preservar un lloc de la memòria i alhora respectar el descans dels veïns. El Born segueix empantanat, en una nova mostra que la memòria ens fa una nosa tremenda. Tanca el Saló de Lectura, un bon programa de llibres -per televisió!- que combinava el rigor informatiu amb l'alegria de llegir. I si alcem la vista, no ens anirà millor. A l'Irak el dictador mor a la forca, insultat i insultant, mentre als carrers s'amunteguen cadàvers. Guerres civils també a Palestina i a Somàlia i...

A TV-3 no hi ha hagut campanes per Cap d'Any, sinó llumetes de coloraines al gran fal-lus de la plaça de les Glòries. Barcelona, la millor botiga del món. Madrid sí que en té, de campanes, les eternes de la plaça del Sol a la gala ininterrompuda de Televisió Espanyola. Quina mandra, tot plegat. La faula i la realitat acaben fent-se igual de pesades i enganxifoses. Malgrat tot, que tinguin el millor any possible.