IB3

La televisió de les Illes Balears, IB3, es veu i se sent bé, cosa que no és nímia en un dial tan gras com l'illenc. El seu senyal -i el de la bessona, la ràdio, amb qui intercanvia un raig de presentadors- és predominant al cel de l'arxipèlag i arriba a la gran Barcelona. Emperò als continguts, per ésser pública, hi ha zones negres: hi manquen els altres, els que no són dels nostres. La marca ja és avinent. Arran dels que seran dos anys d'existència, la tele és la quarta opció del públic -les dades fan la ràdio testimonial-, emperò l'hegemonia autonòmica la manté el malmenat Informatiu Balear de TVE, a les dues del migdia, quan s'emet el Notícies Migdia d'IB3. El dia 19 de desembre, per exemple, l'Informatiu Balear de TVE va obtenir el 29% de quota i 54.000 espectadors, i el Notícies Migdia d'IB3, el 17,8% i 35.000 espectadors).

L'objectiu natal d'IB3 és articular una realitat, fer el discurs sobre els fets i fixar els protagonistes: situar un paraigües dominant, gens polèmic, aliè a les tensions de la realitat. Els programes de debat o entreteniment són embolicats amb cotó i xerrades en general sense arestes, però sempre amb racons per al discurs. Els noticiaris i els espais agermanats, on sonen una constel·lació d'accents del català, són fets amb correcció formal, diuen el que passa -no tot-, però fan bo el còdex de la cadena:la veu de l'autoritat i particularismes folclòrics, espipellades provincials.

IB3 va néixer el març de 2005 amb l'equívoc comercial de la denominació, pel joc de la confusió amb TV3, fins i tot amb la mosca de pantalla, amb tres retxes. Es va situar al seu canal o al del 33, per xuclar el costum de l'audiència, en fer-se amb bona part de les seves freqüències. Després féu tapar les transmissions de futbol de la CCRTV i del Canal 9 fent valer el pes dels drets. L'infant ja és gran i camina tot sol, encara que de vegades rellisca la tècnica i gisca el tremp impostat de presentació. La tele pública ha madurat en antena, molt cara i vicària de gestors i estrelles de confiança política. No se n'amaguen.

A l'habitual sobrepès governamental no hi fa mesura la crítica i el contrast, gairebé invisibles. Manca la polèmica externa perquè l'esquerra badoca, i és evident el condicionat periodístic, donat el repartiment de programes -i de tots els informatius- a un parell d'empreses locals. La pluralitat i neutralitat que la democràcia exigeix a una tele institucional cruixen. L'exhibició, una sola veu, dels uns, arriba a afartar, a fer avorrir allò que sempre és comú, previsible i recurrent. Als noticiaris, i als programes, redic.

Dos espais, Illencs i Rerafons, formats clàssics, micro-retrats i un report d'anàlisi amb debat, són salvadors. Balears directe i Set de set, espais d'empelt, suren, viciats. També Punt de trobada i Així és la vida. Cap toca res que cremi. Un magatzem d'entreteniment, 3 i més , està treballat. Les apostes de fama, travelen. Bela el que conductors de programes -a la ràdio i a la tele- siguin bel·ligerants i adrecin als interlocutors, rebatin els diaris externs, si hi ha cosa que afecti als benefactors. S'ha notat en el cas Andratx, que afecta el PP. Era una de les proves de foc per saber què volia ser de gran IB3. Els dies han confirmat la seva dèria parcial. Els progres bravegen que no veuen la cadena, perquè és aliena, bel·ligerant a la cultura i als seus interessos moderns. S'erren.