Coses de nenes

Dos anys i escaig després d'haver desmuntat l'exitós magazín La columna, la periodista Júlia Otero ha tornat a TV-3. Ho ha fet després d'un parèntesi professional agredolç, invertit en un espai com Las cerezas, que no va tenir una vida tranquil·la durant les seves emissions a Televisió Espanyola, però en canvi va aportar una fórmula d'entrevistes dobles a gent sovint antagònica i va ser el bressol de l'actual Polònia. Júlia Otero reapareix a l'autonòmica amb No em ratllis!, un programa basat en el de la BBC What Kids really think i que, com ella mateixa ha declarat, no té grans pretensions. Només (i ja és molt) busca entretenir una audiència de grans i petits a partir d'una fórmula més que provada: donar la paraula als menuts, en aquest cas canalla d'entre 6 i 11 anys, per tal de saber què opinen de qüestions aparentment reservades als adults. La vigília de l'estrena del programa, Júlia Otero confessava a Albert Om, en una entrevista, que enguany fer televisió no estava entre les seves previsions. "Però després de 25 anys de carrera, quan t'ofereixen una cosa que no has fet mai no la pots rebutjar", va venir a dir la periodista, que mai havia fet un programa en diferit ni havia treballat amb nens. Els que estan molt acostumats a aquest format són els espectadors. Des de Juego de niños (TVE) a El cangur i El submarí, ambdós a TV-3, la televisió els ha donat ocasions diverses per comprovar com en poden ser, de tendres, ingènues i al mateix temps encertades les opinions infantils sobre aquest món de bojos en què ens movem. No em ratllis! no agradarà a qui estigui fatigat d'aquesta fórmula televisiva ni a qui no sigui gaire amic de les criatures, perquè elles són aquí les veritables protagonistes. Per bé que l'Otero por ti les regnes de l'espai (també n'és la directora) i tingui convidats rellevants a plató (Samuel Eto'o, Joel Joan, David Bisbal...). Però qui no hagi perdut la capacitat de sorprendre's davant la sempre curiosa lògica infantil valorarà una nova ocasió de disfrutar amb els comentaris d'uns tertulians amb més seny del que sovint se'ls atribueix. Cada edició de No em ratllis! es desenvolupa al voltant d'un tema central, que en la primera va ser el de la monarquia, la fama i les celebritats; en el segon, l'eterna dialèctica homes-dones i en el tercer, emès ahir a la nit, la televisió. En la tasca de preproducció de l'espai, l'equip ha visitat escoles de tot Catalunya i ha entrevistat fins a un total de 500 nens (en parelles, trios, sols...). Les seves respostes s'intercalen amb els comentaris a plató d'una Júlia Otero que sembla més distesa que mai. Al set del programa l'acompanyen mig centenar dels nens entrevistats. És entranyable sentir-los explicar coses com quina és la feina dels reis d'Espanya (a qui, per cert, molt pocs identificaven a partir de les fotos): "Porten la guerra", "A vegades fan coses normals", "Tenen un morro! No reparteixen els diners". I resulta alliçonador veure la manca de complexos amb què els nens aborden la relació amb l'altre, sense sentir-se intimidats pel seu prestigi ni pel fet d'haver de parlar sota els focus. "Et ficaràs tan gros com Ronaldo, ara que no entrenaràs durant un temps?", li va preguntar un nen al futbolista Eto'o. "¿Quants anys tenies quan li vas fer el primer morreo a una tia?", va interrogar un altre a l'actor Joel Joan. L'habilitat de fer aquelles preguntes que la prudència i el sentit del pudor deixen normalment al marge de les entrevistes és, aquí es veu, cosa de nens.