Gaudeamus Raval

Els alumnes de la Universitat de Barcelona (UB) tornaran a cantar el Gaudeamus igitur al Raval, després de gairebé 150 anys sense fer-ho en aquest barri. Les noves facultats de Filosofia i Geografia de la UB, recentment inaugurades, se situen al solar on hi havia la Casa de la Misericòrdia, a menys de 150 metres de l'edifici que va acollir els primers estudis universitaris a Barcelona. "La història de la UB està lligada estretament a la del Raval", explica el catedràtric d'Història medieval Salvador Claramunt. "Ara, tornant a Ciutat Vella, retornem als nostres orígens". Roda món i torna al Born. En aquest cas, al Raval.

La UB es va fundar l'any 1450, quan Alfons I el Magnànim va concedir a la ciutat la creació de l'anomenat Studi General. "Durant els primers anys de vida, la universitat no tenia seu i les classes es feien a diferents llocs de la ciutat: a la catedral i també a diferents convents", afegeix Claramunt. L'any 1536 es va inaugurar el primer edifici universitari, situat a La Rambla, entre la font de Canaletes i el carrer de Bonsuccés. "Per això aquest tram de La Rambla se'l coneix com el dels Estudis", afegeix.

El primer projecte de trasllat al Raval es va redactar ara fa més de 20 anys

El nombre de matriculats en Història s'ha reduït més de la meitat en set anys

Al pati interior hi ha un jaciment que l'excavaran els estudiants d'arqueologia

Després de la victòria de les tropes borbòniques el 1714, el Decret de Nova Planta va ordenar la fusió de totes les universitats catalanes a Cervera (Segarra). La Universitat va tornar a Barcelona gairebé un segle i mig més tard, l'any 1842. Es van ubicar molt a prop de l'edifici de la Rambla dels Estudis: primer al convent del Carme, al bell mig del Raval; i després, a la plaça de la Universitat. Allà es van ubicar els estudis d'humanitats fins als anys setanta. "Els de filosofia, geografia i història vam anar a Les Corts, i allà hi hem estat durant més de tres dècades. Els de filologia es van quedar al centre, i els de ciències de l'educació, es van traslladar a Vall d'Hebron, concretament a les Llars Mundet".

L'arribada de gairebé 5.000 universitaris de la UB ha revolucionat el Raval en poques setmanes. "Mai com ara no havíem vist tanta gent pel barri, sobretot a primera hora del matí, al migdia i a última hora de la tarda, quan els alumnes entren i surten de classe", assegura Enrique Merino, el propietari de la Llibreria Medios, especialitzada en comunicació, publicitat i estudis culturals. "Per als veïns, l'arribada de tants estudiants és una bona notícia: així el barri es dignifica. El mateix va passar quan van obrir el Museu d'Art Contemporani [Macba] i el Centre de Cultura Contemporània [CCCB] ara fa més de deu anys", explica Núria Palicio, de la fundació Tot Raval, que agrupa veïns, comerciants i entitats.

Els carrers estan plens des de primera hora. La majoria dels vianants són alumnes que estudien a les noves dependències de la UB. Aquest col·lectiu és fàcilment identificable. El que els delata no és l'edat, sinó la carpeta. Gairebé tots porten el mateix model. És negra, i en una de les cares hi ha imprès el logotip de la Universitat de Barcelona (dues lletres, una U i una B blanques, en un fons circular de color blau).

Geografia. Història. Història de l'art. Filosofia. Antropologia social i cultural. I també un graduat superior enarqueologia i una trentena de màsters, postgraus i doctorats. Aquests són els cursos que, des de la segona quinzena de setembre s'imparteixen al nou edifici del Raval. S'ubica entre els carrers de Montalegre i Valldonzella, on antigament hi havia la Casa de la Misericòrdia, la llar d'acollida dels més febles de la ciutat.

A les noves facultats l'activitat s'inicia a primera hora. A les vuit del matí ja comencen les classes. Si cap estudiant no fa campana -quelcom improvable-, al llarg del dia hi passaran prop de 4.700 alumnes. A l'edifici també hi treballen 280 professors i investigadors, i més d'un centenar d'administratius, conserges, personal de neteja, cambrers i bibliotecaris. En total, s'apleguen més de 5.000 persones.

El bar és mig buit. Als voltants de la facultat hi ha mil i una cafeteries, i molts estudiants i professors prefereixen anar a esmorzar i a fer un cafè a fora de la facultat. Altres opten per economitzar i es porten l'entrepà de casa, embolicat amb paper de plata. Esmorzen a la porta de l'edifici o als passadissos.

"A la Diagonal estàvem aïllats. Estar al centre és un privilegi, estem envoltats de vida", assegura Josep Maria Rabella, professor de geografia. "Al Raval hi ha molta oferta, a Les Corts no hi havia res i només podíem anar al bar de la facultat, no hi havia alternatives. Tot i això, m'agradava més estar a la Diagonal perquè estàvem en un campus. L'ambient era més universitari", explica Guillermo Velasco, estudiant de segon de filosofia.

A dos quarts de deu del matí, la gran majoria dels ocupants del bar són professors. Entre ells, hi ha la degana de la Facultat de Geografia i història, María Ángeles del Rincón, que conversa amb professores del departament d'Història de l'art. La degana destaca, amb entusiasme, les virtuts del nou edifici. Entre elles, l'arquitectura. "L'estil és una mica Pompidou", diu, fent referència al centre que porta aquest nom situat a París. Les conduccions d'aigua, climatització i llum de la nova seu al Raval són visibles a cop d'ull, com passa al centre Pompidou. Tot i això, l'edifici de la UB és més discret perquè no hi ha ni tubs, ni conductes, ni endolls a la façana.

La superfície total del nou edifici és de 28.000 metres quadrats, distribuïts en cinc plantes. Els seus arquitectes: Xavier Vallcorba, Carles Bassó, Josep Sala i Cristian Cirici, fill del crític d'art Alexandre Cirici, que fou professor de la Facultat de Filosofia i lletres.

Del Rincón recorda que el primer projecte de trasllat de les dues facultats al Raval es va redactar fa dues dècades. Durant tot aquest temps, quatre catedràtics han estat rectors de la UB: Josep Maria Bricall, Antoni Caparrós, Juan Tugores i Màrius Robiralta.

Finalment, l'any 1994, l'Ajuntament de Barcelona i la UB van firmar el primer acord mitjançant el qual s'expropiaven 14.000 metres quadrats de terreny. Però les obres no van començar fins a l'any 1999. "Abans va haver-hi la tira de la tira de requalificacions, plànols i més plànols, canvis en el projecte. Finalment, el trasllat ha estat possible", assegura la rectora.

A la biblioteca no paren d'entrar i sortir estudiants. Molts d'ells vénen a buscar llibres per fer treballs, però altres vénen a cercar silenci absolut per passar els apunts o començar a estudiar. Però els alumnes que estudien es poden comptar amb els dits d'una mà. Ben pocs fan colzes perquè els exàmens del gener semblen, més que una realitat llunyana, un miratge.

Els que no paren de treballar són els bibliotecaris. "Aquí hi ha més de 200.000 llibres, 43.000 títols de diaris i revistes i 700 punts de lectura. També hi ha les aules d'informàtica de la facultat", descriu Anna Clavell, una de les bibliotecàries. Tampoc no descansen paletes i fusters, que estan acabant d'enllestir petits detalls del nou edifici.

A la quarta planta hi ha el departament d'Història de l'art. "La panoràmica és esplèndida. Des del meu despatx veig des de les agulles de la catedral fins a la torre de la Telefònica de Montjuïc", descriu la catedràtica d'Art modern i barroc, Rosa Maria Subirana Rebull. "Ara cada professor té un despatx individual, estem més còmodes. A més, serà molt més fàcil fer sortides amb els alumnes per anar a visitar monuments, exposicions i museus", afegeix.

"Els equipaments també s'han renovat. Ara disposem de laboratoris moderns i ben dotats", afegeix Francesc Gracia, cap del departament de Prehistòria, història antiga i arqueologia. El catedràtic de Musicologia, Xosé Aviñoa, mostra amb orgull una nova sala que es dedicarà només a la música. "Està totalment insonoritzada, es faran concerts de petit format i també s'instal·larà un arxiu de partitures".

Un grup d'alumnes conversa al vestíbul de la segona planta de la facultat. Alguns d'ells fumen. "No posis els nostres noms perquè estem fent campana. Hauríem d'estar a classe i ja veus què estem fent", diuen. "Què ens sembla el trasllat? A mi m'agrada molt la nova seu, tot i que sóc del Baix Llobregat i em quedava més a prop la d'abans", diu una noia. "Al centre s'està més bé, hi ha més vida", afegeix el seu company de cigarreta.

A les dues de la tarda, els estudiants del torn de matí acaben les classes. És el moment de fer petar la xerrada i comentar les anècdotes del dia. Els passadissos es col-lapsen, i també el bar: s'hi acumulen estudiants i més estudiants. Mentrestant, un grup d'alumnes aprofita la pausa del migdia per anar a secretaria. Fan cua tot esperant el seu torn.

A l'exterior, els treballadors de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona estan acabant d'urbanitzar la zona. Concretament, un interior d'illa que estarà obert al públic. En un racó del pati, sota d'una capa d'asfalt, s'han trobat restes arqueològiques. Encara no s'han excavat. "Hi ha un conjunt de forns de terrissa que daten d'entre els segles XVII i XIX. La facultat està situada al costat del carrer de Tallers. Aquesta via, com el seu nom indica, concentrava els obradors de la ciutat", explica Francesc Gracia.

Seran els alumnes d'arqueologia els que s'encarregaran, durant els pròxims cursos, d'excavar aquest jaciment. "Som l'única facultat d'història d'Espanya, i segurament d'Europa, on hi ha restes arqueològiques. Els estudiants podran fer pràctiques aquí mateix", afegeix la degana.

El nou edifici desperta polèmiques entre els usuaris. A ben pocs deixa indiferent. "Les obres encara no s'han acabat tot i que les classes ja fa setmanes que han començat", lamenta Alberto Pellegrini, becari del departament d'Història contemporània. A més, creu que els materials que s'han utilitzat "no són prou bells". Tot el contrari assegura Josep Maria Rabella, professor de cartografia, que considera que les noves instal·lacions són "austeres i molt funcionals".

A la sortida d'una classe de l'últim curs d'Història de l'art, tres alumnes conversen sobre les virtuts i els defectes del nou edifici. "Hi ha massa gent, abans hi havia massa espai, crec que estem tots massa apilotats", lamenta Carme Gómez.

El mateix veredicte el comparteix la seva companya, Cristina González. "L'edifici està ben situat, però no és gaire funcional. Els principals defectes? Els seients, que no són còmodes perquè hi ha massa distància entre el pupitre i la cadira, que és fixa; i sobretot, el sistema de climatització, que no funciona gaire bé". "A mi l'edifici no m'acaba d'agradar, és gris i tot és massa funcional. Crec que la racionalitat ha pogut sobre la humanitat", lamenta Eduard Pagani.

"Ara estem al centre de la ciutat, i per a una facultat com la nostra, d'humanitats, és quelcom fonamental", conclou María Ángeles del Rincón. Per això, diu que els propers trimestres s'organitzara un gran ventall d'activitats a la facultat. "Quan estàvem a la Diagonal, als actes només venien estudiants perquè estàvem lluny. Ara, al centre, tot això canviarà", pronostica la degana.

Aquest no és l'únic repte que hauran d'afrontar les facultats de Geografia i història i de Filosofia. L'altre gran desafiament: els nous plans d'estudis adaptats a la Declaració de Bolònia, un document aprovat per tots els Estats membres de la Unió Europea que pretén unificar l'espai universitari a partir del 2010. "Canviarà la metodologia: hi haurà menys classes magistrals i molta més pràctica. Els grups seran molt més petits i l'estudiant estarà més acompanyat", explica.

Un altre repte: com s'haurà d'afrontar el descens del nombre de matriculats a les carreres d'humanitats durant els propers anys. Ho il·lustra el descens que ha patit el nombre de matriculats de primer curs d'Història. "Fa set anys hi havia 700 estudiants, i ara n'hi ha 300. Ara bé, avui la majoria d'ells ha triat Història com a primera opció, cosa que abans no passava". "No es poden valorar les carreres en funció del nombre d'alumnes matriculats. Per exemple, Filologia semítica té molt pocs estudiants, però dóna prestigi a una universitat", conclou Mireia Freixa, cap del departament d'Història de l'art.

Entre els factors que expliquen el descens de matriculats a les carreres d'humanitats, María Ángeles del Rincón destaca "el descens de la natalitat i la consolidació de la formació professional". I sobretot, "que les carreres d'humanitats no són prou valorades".