Lassitud estival

Sèries 2004-2006

Jordi Puig

Nau Côclea

Afores, s/n, Camallera.

Fins al 30 de juliol

Vistas Segmentadas

Víctor Pérez-Porro

Km, 7 Espai d'Art

Carretera d'Orriols a l'Escala, Km, 7, Saus / Camallera.

Fins al 30 de juliol

Signos Primordiales

Anton Patiño

Michael Dunev Art Projects

Major, 21, Torroella de Montgrí. Fins al 31 de juliol

Joyful Art

Cyprus Art

Vilademunt, 21, Sant Feliu de Boada.

Fins a l'11 d'agost

L'excessiva calor transforma les coses vives, n'accelera el procés d'envelliment però, com a paradoxa, alenteix el temps malgrat que les hores passin volant i se'ns escapin del dits mentre contemplem amb vagarosa impotència com les agulles del rellotge ens ho recorden insidioses. A l'estiu gairebé tots voldríem ser uns animalets de companyia i no fer res, simplement existir i tenir plat a taula. Per això, és un moment en què tot es relativitza una mica. Com sempre, pel que fa a les galeries d'art, a ciutat s'entra en una mena de letargia que sol coincidir amb les vacances d'agost, just quan a la costa comença a revifar la temporada que toca sostre el juliol i l'agost. Si deixem de banda les terribles galeries turístiques d'imatges de calendari, l'activitat es concentra sobretot a la província de Girona i, més concretament, a l'Alt i Baix Empordà, disseminada per pobles o ravals i afavorida per l'estiueig d'alt standing barceloní i per una nodrida comunitat artística que resideix a la zona.

Per anar a la Nau Côclea s'ha de tenir un cert esperit d'aventura. Més val, però, telefonar abans i rebre instruccions de com arribar-hi, doncs aquesta peculiar galeria es troba enmig del bosc, als afores del poble de Camallera en direcció a L'Escala i només obre pels matins, a diferència de tots els altres establiments, que ho fan per la tarda. La imparable música minimalista de les cigales a ple sol i el poc indicat camí de terra acaben per conferir al lloc un halo formenterenc. Per les seves curioses característiques la Nau Côclea és l'espai privat més trencador de tot l'Empordà, té poc a veure amb la resta. Fins aquest diumenge hi haurà penjades les fotografies que Jordi Puig (Barcelona, 1963) ha fet durant tres anys a partir d'un projecte de col·laboració amb Côclea i el setmanari Empordà consistent a convocar per les Fires de Figueres, bessonades de tota mena -el 2004-, homes amb bigoti -el 2005- i aquest any fotografiar durant un dia tots els visitants del Teatre Museu Dalí. Però això, que en un principi és bastant anodí i anecdòtic, en mans de Puig, i sobretot de la seva tècnica impecable i meticulosa, es transforma en un producte d'interès. És fascinant observar amb detall tots aquests rostres ampliats, presos sempre amb el mateix fons i enquadrament, afavorits per la utilització del color i els nous sistemes d'impressió digital que accentuen el rar hieratisme dels rostres. A l'agost, Côclea proposa una sèrie d'actes d'ordre còsmic que s'inicien amb el XIV Festival de Noves Músiques, dirigit per Josep Maria Berenguer, aquesta vegada titulat Cel Profund. Música i Astronomia. Paral·lelament, s'exhibirà la instal·lació didàctica El sistema solar de Toni Guntín (Barcelona, 1960) i, en ple bosc a l'entrada del recinte côcleic, Silo 1 de Roc Parés (Mèxic D F, 1968), una instal·lació interactiva i sensorial.

Molt a prop de Côclea, més amunt, a l'altra banda de carretera també en direcció a L'Escala, hi ha l'espai Km 7, situat en un antic garden reconvertit en l'estudi de José Luis Pascual i en el lloc d'exposició estiuenc dels artistes del seu entorn. Aquests dies hi exposa Víctor Pérez-Porro (Barcelona, 1960), autor d'abstraccions geomètriques que ens poden remetre a Juan Uslé però, sobretot, semblen tenir molt a veure amb els teixits Art Decó de la Bauhaus i d'Anne Albers.

La bonica galeria de Michael Dunev està situada al carrer major de Torroella de Montgrí, no massa lluny del Palau Solterra de la Fundació Vila Casas. Fins a finals de juliol, Dunev presenta Signos Primordiales d'Anton Patiño (Lugo, 1957), un conjunt de teles dels anys 1994-1999 i 2006. Malgrat el salt cronològic de les peces, l'obra de Patiño és fluïda, coherent i ben resolta, plena de referències a altres pintors, de les creus, aspes i taques de vernís de Tàpies als atractius verds maragda i caps seriats de Gordillo.

A Sant Feliu de Boada, Cyprus Art porta 17 anys obrint els estius amb una programació variada i distesa. Després d'una reeixida exposició de l'obra més recent de Guinovart, ara mostra la col·lectiva Joyful Art, un bon exemple de l'inevitable lassitud de l'estiu, amb peces de Llimós, Mariscal, Sàbat, Pedra, Nazario, Intene, Isao i Molí. I és que, malgrat les irades protestes dels habitants de Perelada per la insensible política d'ordenació territorial del gironí Nadal poc respectuosa amb l'entorn, la puntual ferum de granja de porc -que com a contrapartida proporciona excel·lents embotits- i els punts de venda a la carretera de venus, puttis, bolets i nans de pedra falsa, a l'Empordà es viu molt bé.