Mar i muntanya (2): muntanya

Centre d'Art i Natura de Farrera

http://farrera.ddl.net/can

Institució de les Lletres Catalanes

http://cultura.gencat.net/ilc/intercanvi/index.htm

Com s'esdevé amb la grandiositat del mar, de vegades la muntanya també ens atreu per la seva immensitat: una immensitat no pas estrictament geogràfica, sinó una immensitat en el temps. Aquestes serralades i pics que veiem i que ens dominen, aquestes comes i valls, les torrenteres i rierols, els boscos i roquissars, tenen una existència que no es pot mesurar amb el temps de la nostra vida. Sembla -ens sembla- que hi han estat sempre, que saben més que nosaltres, que, certament, continuaran existint quan nosaltres ja no hi siguem i que, amb una mica de sort, sofriran les mínimes alteracions possibles. Els lectors amables s'adonaran que aquest és, de manera molt comuna, un dels grans temes de la poesia, com a mínim d'aquella poesia que mira cap a la naturalesa i que, amb tota la humilitat que fa al cas, intenta de dialogar i trobar sentit en contacte amb aquests espais abassegadors, impressionants, bellíssims, de la muntanya. Per això aquest article sobre llibres parla, de fet, d'un poblet que és un llibre, i que ha provocat tota mena de textos poètics.

És al Pallars Sobirà, en un espai relativament reduït entre muntanyes, i sabem que té l'estranya força d'esperonar els esperits poètics. Es diu Farrera de Pallars i amb poblets com Tírvia, Burg, La Glorieta, Montesclado, Alendo, Mallolís... puntua les muntanyes de La Coma. Farrera n'és el més alt (1.360 metres), una alçada que potser té a veure amb l'oxigenació que provoca l'especulació poètica, i al seu Centre d'Art i Natura -que acaba de complir 10 anys d'existència amb la inauguració d'una bastida restaurada que serveix de lloc idoni de treball i residència per a artistes- s'hi han escrit al llarg d'aquest deu anys poemes excel·lents en moltes llengües i un centenar llarg d'autors i traductors catalans hi ha treballat en versions de moltes llengües. A més, Farrera ha proporcionat motius literaris per a llibres ben diferents. L'escriptor Colm Tóibín (1955), aclamat recentment per la seva ficció biogràfica sobre Henry James, va modelar alguns dels personatges i localitzacions d'una de les seves primeres novel·les, The South (1990), a partir de personatges i llocs reals de Farrera; In the High Pyrinees (2003), de Bernard Loughlin (Belfast, 1950), també té una part substancial d'acció situada en aquest poblet del Pallars, i un tercer irlandès, el poeta gaèl·lic i reconegut traductor Gabriel Rosenstock (Kilfinane, 1949) va escriure, entre aquestes muntanyes, una sèrie de 29 haikús que Miquel Desclot va traduir al català per a una de les separates de la revista Artilletres de Castellar del Vallès, dels quals els en reprodueixo dos que fan pensar en la senzilla bellesa de les imatges sintètiques de Li-Po. Primer: "Al prat, cantant, un vell | fa baixar el sol | damunt la vall". I segon: "Tota la nit parlant de llibres- | el vi al got | aquietat".

El 1998, una de les poetes que en aquell moment encara no sabia que s'enfilaria fins a Farrera per treballar amb una colla de poetes i traductors catalans, la polonesa Ewa Lipska (Cracòwia, 1945), va escriure: "S'ha acabat ja el temps dilapidat | tot jugant amb foc | durant els incendis de les ciutats. || Els viatges els hem escurçats | llegint llibres. Les imatges que es movien rere la finestra | seguien el tema de la vida. || Els qui cridaven que el poder pertany a les masses | obren ara botigues d'ornaments sagrats. | Lloc d'aplec de porucs camaleons..." (traducció de J-A Ysern, Pagès editors, 2003) En aquests temps canviats socialment i política que descriu Lipska, l'ideal comú de la naturalesa com a interpel·ladora de la reflexió poètica, ha estat aquí, a l'alta muntanya, motiu sovintejat d'escriptura. Potser perquè els llosats antics de les cases, la presència imponent del bosc que s'enfila fins a les carenes, o la minúscula presència que l'home ha anat deixant al llarg dels segles en aquest territori, provoquen un impacte durador, una visió de la petitesa de l'ara i de la vastitud de la naturalesa: oposició irresoluble o abraçada llarga com la història. Els israelians Ronny Someck (Bagdad, 1951) i Tamir Greenberg (Tel-Aviv, 1959) parlen, a l'antologia En paper de vidre (Proa, 2000), de la sorpresa que els provocà, a Farrera, el mantell de neu en un mes d'abril, mentre que els escocesos Steward Conn (Glasgow, 1936) i Anna Crowe (Devonfort, 1942) fan aparèixer, per contra, l'èxtasi del sol en un novembre gairebé primaveral (L'ànima del teixidor, Proa, 2000). Com ells, poetes vinguts de Bretanya, Itàlia, Marroc, Eslovènia, Quebec, Portugal, Hongria, Grècia, Polònia, Holanda, Romania o Astúries han deixat una petjada literària i han dut un bocí d'aquesta alta muntanya pallaresa als seus textos. Xuan Bello (Paniceiros, 1965), autor de Historia universal de Paniceiros (2002), va escriure no fa gaire un bell poema sobre l'últim pagès que habitava a Farrera (Josep Puyals, de Can Marsal, traspassat el febrer del 2004), un home que cada dia anava una estona fins al petit cementiri del poble per explicar a la seva dona, que hi era enterrada, com li havia anat el dia i les coses que passaven al poble. M'expliquen que ara, alguns dels escriptors que es van aturar aquí a xerrar amb ell li dediquen un volum amb fotos i escrits d'homenatge.

L'homenatge a aquesta gent i a aquest món de la natura és, de vegades "el cel de set cels" o "el silenci interior" de què parlen els poetes Antoni Clapés i Víctor Sunyol en els textos que acompanyen les accions realitzades per Montsita Rierola a Farrera i a la Coma de Burg, o els dibuixos dels artistes de l'Artist and Nature Foundation que van reproduir els resultats de la seva estada en aquesta vall al volum Boscos vells (Fundació Territori i Paisatge / Lynx Edicions, 2003). De vegades, doncs, quan mirem, llegim; de la mateixa manera com m'agradaria pensar que, quan llegim, també hem de poder arribar a veure. Un indret físic que es troba tan lligat a la literatura, n'hauria de servir de prova.