Noves ombres en relació a l'afusellament del bisbe Irurita

L'ombra del dubte que plana sobre l'afusellament del bisbe de Barcelona durant l'esclat de la Guerra Civil, Manuel Irurita -oficialment executat per les patrulles de control al cementiri de Montcada la nit del 3 al 4 de desembre de 1936-, s'allarga i s'enfosqueix fins a tornar-se inquietant. Als testimonis ja coneguts que asseguraren haver-lo vist "ben viu" a l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona, el gener del 1939, caldrà afegir ara uns reveladors paràgrafs del diari del pistoler anarquista Josep S., on es relata que el prelat fou alliberat del centre de detenció de Sant Elies abans que els patrullers descobrissin la seva veritable identitat. Segons aquest testimoni, fins ara desconegut, un dels dos religiosos detinguts en aquella operació no hauria pujat mai al camió que se'ls havia d'endur a afusellar, sinó que el matí abans va aconseguir sortir del centre de detenció a canvi de "donar als capitostos allò que els havia promès per salvar la seva vida". Aquestes noves revelacions podrien frenar definitivament el procés de beatificació del bisbe, que des que s'inicià als anys cinquanta ha estat farcit de controvèrsies i molt criticat per l'església progressista catalana.

El diari relata que el bisbe fou alliberat del centre de detenció de Sant Elies abans que els patrullers en descobrissen la veritable identitat

Les revelacions podrien frenar definitivament el procés de beatificació del prelat, farcit de controvèrsia des que s'inicià als anys cinquanta

El diari de l'anarquista de la FAI assegura que foren els mateixos caps els qui es van emportar el prelat en un cotxe. Respecte la resta de detinguts, el relat de Josep S. afegeix: "Els altres que van quedar detinguts, els nostres capitostos ens van ordenar portar-los a matar al cementiri de Montcada". No és fins al cap d'uns dies que els patrullers coneixen la possible identitat del detingut alliberat. "Al cap d'un parell de dies, quan els patrullers ens vam assabentar de la notícia que el bisbe Uralita -aquest era el seu malnom popular- havia estat empresonat al centre de detenció, sense que cap de nosaltres ho sabés, hi hagué moltes discussions i mala llet al voltant de si era precisament el bisbe el que els nostres caps havien deixat escapar a canvi de joies". El relat continua en aquests termes: "Però segons ens van dir els nostres capitostos, quan els patrullers vam preguntar pel capellà que havien tret del centre de detenció, si era el Bisbe, la resposta va ser que l'havien entregat a un consolat perquè el cònsol l'havia reclamat a canvi d'entregar informació a la CNT-FAI i Manuel Escorza sempre havia donat ordres que sempre havíem de respectar els consolats i les lògies masòniques, que també passaven informació als capitostos de les patrulles de control".

L'existència d'aquestes noves revelacions al voltant del bisbe Irurita de què disposa Miquel Mir ja han arribat a oïdes de la cúria vaticana. En cas que algun dia pogués confirmar-se definitivament que el bisbe Irurita continuava viu el 1939, això suposaria que tots els bisbes que el van seguir van ser nomenats de manera irregular. Hi ha un munt d'especulacions sobre la suposada veritable fi del bisbe Manuel Irurita, entre les que s'arriba a esmentar la clausura en un petit convent perdut per la geografia francesa.

El bisbe Manuel Irurita Almándoz (Larraínzar, Navarra, 1876-Montcada, 1936?) va aconseguir escapar de la violència dels grups revolucionaris amagant-se, a partir del 21 de juliol del 1936, a la residència del joier barceloní Antoni Tort, al número 17 del carrer del Call, on passà uns 4 mesos enclaustrat en companyia dels amos de la casa, d'un seu cosí sacerdot i de dues monges. L'1 de gener del 1936, la patrulla de control número 11 del Poble Nou va irrompre a l'immoble, confiscà custòdies, copons, creus i altres peces de valor i s'endugué el grup detingut al Comitè de Sant Adrià. Les versions conegudes coincideixen en afirmar que el bisbe, fent-se passar per un simple religiós basc anomenat Manuel Luis, acabà sent traslladat al centre de detenció de Sant Elies. La nit del 3 al 4 de desembre es produí, segons la versió acceptada fins ara, la seva suposada execució.

L'any 1940, les autoritats franquistes asseguraren haver trobat el seu cos en una fosa comuna del cementiri de Montcada on hi havia més de 1.500 cadàvers. Les despulles es guardaren tres anys en un nínxol del cementiri i no va ser fins el 1943 quan s'ordenà el seu trasllat, amb gran pompa i cerimònia, a la catedral de Barcelona, on encara, suposadament, reposa als peus del Crist de Lepant.

L'afusellament del Bisbe de Barcelona ja es començà a posar en dubte dos dies després de l'entrada de les tropes de Franco a Barcelona. Diversos testimonis de tota credibilitat declararen a les autoritats de l'època haver vist i parlat amb el Bisbe el 28 de gener de 1939, a la porta del Palau Episcopal de Barcelona. Un d'aquests testimonis, Josep Raventós, deixà constància de la trobada en un escrit, on relata que Irurita anava amb boina i que enretirà la mà quan Raventós, catòlic practicant, pretenia besar-li, al temps que el prelat demanava al grup de fidels que no el comprometessin i el deixessin marxar. En aquest grup hi havia quatre persones més, entre les que es trobava també Josep Aragonés, futur vicari episcopal amb el cardenal Narcís Jubany, que va ratificar fil per randa la sorprenent trobada fortuïta.

Per acabar amb les especulacions sobre el suposat màrtir de la Croada nacional-catòlica i aplanar el camí de la beatificació -que va rebre nou impuls durant el papat de Joan Pau II-, la jerarquia eclesiàstica ordenà l'any 2000 una prova d'ADN de les despulles de la catedral de Barcelona. La comparativa, realitzada amb els cossos de dues germanes del bisbe enterrades a València, va certificar que les restes corresponien al bisbe Irurita amb una fiabilitat del 99,9%, un percentatge massa aclaparador com per no despertar noves suspicàcies. Els crítics amb el procés de beatificació adverteixen que ningú pot garantir que les restes siguin les que es van trobar a Montcada i que no puguin haver estat traslladades més tard des de qualsevol altre indret. Alguns testimonis de l'exhumació advertiren també que la tomba del Bisbe aparegué buida i que els ossos foren recollits d'una tomba propera. L'explicació que es donà a aquest fet fou que els paletes de la seu barcelonina havien mogut els ossos a causa d'unes obres.

Els sectors progressistes de l'església catalana sempre han contemplat amb molts recels el procés de beatificació del carlí Manuel Irurita, a qui atribueixen un fanàtic anticatalanisme, i fins i tot contactes amb els caps militars que protagonitzarien l'aixecament del 18 de juliol. El cardenal Francesc Vidal i Barraquer arribà a definir-lo, en unes cartes al nunci, com un integrista pur que no es deixava convèncer.