Pintar i jugar

L'obra social -"l'ànima"- de la Fundació La Caixa, cada cop més allunyada de propostes artístiques, diguem-ne, terrenals (per actuals), i més bolcada en l'exhibició de la seva col·lecció d'art contemporani i en mostres de cultures antigues, reuneix a les sales de CaixaFòrum un conjunt excepcional de pintures, seleccionades per l'artista Soledad Sevilla, qui ha demostrat una vegada més la seva sensibilitat per descobrir els espais màgics de l'abstracció. La llista d'autors no deixa lloc als dubtes: Richter, Mangold, Gustavo Torner, Tàpies, Agnes Martin, Hernández Pijuan, Richard Serra, Miquel Mont, Tony Cragg, Mitsuo Miura, Juan Uslé, Helmut Dorner, entre d'altres. La majoria de les obres varen ser realitzades durant els anys vuitanta, però n'hi ha algunes que tenen més de mig segle de vida, com ara la subtil Alborada de Palazuelo, o el Grisos amb traços negres, núm. XXXIII , d'Antoni Tàpies.

De Peter Halley, Sevilla ha escollit el colorista Sun gun (1993) en un diàleg poc comú amb Enzo Cucchi (Gomme, I, II, II, 1988). La Caverna (1989) de Torner resol problemes semblants als que planteja Mangold en Curved plane / Figure XI (1995) tot i que la "qüestió" real la plantegi la paleta fragmentada de Tony Cragg ( S / T , 1983). El José Guerrero de Rojo y negro (1964), un pintor que sempre ha acompanyat la sensibilitat de Soledad Sevilla, resulta el més poderós, en un sentit expressiu, tot i que l'artista valenciana reconeix les seves preferències per les pintures més sobries, aquelles més properes a un esperit de silenci: "La pintura pot parlar de moltes coses, de política, de problemes socials...Sempre ho ha fet. Però a mí quan m'interessa és quan parla d'ella mateixa. Penso que la pintura no pretén canviar opinions, s'interroga a si mateixa, es contempla a si mateixa. L'espectador ha d'aprendre a ser contemplatiu, ha de reflexionar sobre l'abstracció de l'art, perquè l'art no imita, sinó que crea coses noves". Una bona classe de pintura, tot i que, això sí, cada cop amb menys adeptes.

Rafael Bianchi plateja a Tira còmica la representació d'un conflicte mitjançant el joc. A la galeria Nogueras & Blanchard, l'olotí (1967) ha instal·lat un gronxador (Un inglés, un francés, un español) per a tres usuaris que només pot ser utilitzat si prèviament s'ha arribat a un acord. L'artista fa referència al començament del clàssic acudit on els tres protagonistes participen d'una acció comuna amb diferents resultats. En un altre espai, ha penjat tres vinyetes que formen una tira còmica en què un personatge, un bufó (la seva pròpia caricatura) practica una peripècia emocional, escenificant la mateixa frustració en què es troben els jugadors en els gronxadors. Minigolf és una altra obra en la qual l'espectador comprova el procés de creació, inclosos l'error i la correcció de l'error, d'un joc de retallables de paper que prenen com a referència aquesta pràctica esportiva casolana. El producte final d'aquest procès són les mateixes fulles fotocopiades i col·locades sobre una taula, que el visitant pot emportar-se o, un cop finalitzada l'exposició, imprimir-les des d'una pàgina web. L'artista afirma que amb aquests treballs vol "expressar la sensació de desorientació i frustració de l'ésser humà".

Dins la fira dedicada al vídeo contemporani LOOP, que es va desenvolupar fa unes setmanes a l'hotel JAZZ de Barcelona, destaca la selecció de pel·lícules de creadors brasilers a càrrec de Paula Alzugaray, que ara exhibeix la galeria Dels Àngels. El nivell és més que acceptable, i les propostes fan referència a projectes on la càmera és usada com a un dispositiu de càlcul i mesura. Sumes, multiplicacions, restes, divisions i fins i tot la deconstrucció de qualsevol equació són operacions que es fixen per si mateixes en l'espai com a manifestacions de la natura, la música, el cos, espais públics, escenaris domèstics i relacions socials.

Sobressurten el vídeo de quatre minuts Homenagem a George Segal, de Leonora de Barros, el titulat A Bout de Soufflé, de Marcelo do Campo, i el filmat pel duo Dias & Riedweg, Os Raimundos, os Severinos e os Franciscos, la versió carioca del divertit camarot dels germans Marx.

La mirada de l'artista: La proposta de Soledad Sevilla

CaixaFòrum

Avinguda del Marquès de Comillas, 6-8

Barcelona

Fins a l 3 de setembre

Tira cómica

Rafael Bianchi

Galeria Nogueras&Blanchard

Xuclà, 7 Barcelona

Fins al 28 de juliol

Videometry. El Video com a dispositiu de mesurament en l'Art Contemporani Brasiler

Galeria dels Àngels

C/ dels Àngels, s/n

Barcelona.

Fins al 27 de juliol