De Poblenou a Sant Andreu

Conduint de pressa per un paisatge a cambra lenta

EspaiUbú

Plaça Prim, 2, Barcelona.

Fins al 3 de juny

Las palabras y

las cosas

Centre Cívic Can Felipa

Pallars, 277, Barcelona.

Fins al 3 de juny

La ilusión del pirata

Centre Cívic de

Sant Andreu

Gran de Sant Andreu, 111, Barcelona.

Fins al 28 de maig

MICA

Museu Històricsocial de la Maquinista

Terrestre i Marítima

Parc de la Maquinista, Barcelona. Fins a l'1 de juliol

L'EspaiUbú està situat una mica més enllà del Cementiri de l'Est, en paral·lel a la Ronda Litoral, just on el nucli antic del Poblenou s'aixopluga sobre ell mateix empès pels límits quadriculats de les racionals illes del Pla Cerdà i les noves i opulentes construccions que, de cara a mar, precedeixen el Fòrum, en un barri que encara és encisador però que suporta una gran pressió immobiliària. De fet, el propi Ubú és fill d'aquest fet, ja que s'ubica en una flamant construcció que treu delicadament el nas a la petita plaça Prim, al costat del restaurant Els Pescadors. Des del novembre del 2004, Eugènia Mont té obert aquest espai dedicat a l'art contemporani internacional, i com la Vienna -Joan Crawford- de Johnny Guitar espera els grans canvis que han de transformar el barri d'una forma radical. De moment, l'Ubú fa dues o tres activitats a l'any, i coincidint amb les darreres edicions del Loop, organitza lluïdes exposicions monogràfiques de vídeo. Conduint de pressa per un paisatge a cambra lenta és un projecte que s'inaugura a Barcelona i després anirà a la ciutat alsaciana d'Altkirch. És una selecció de projeccions de setze autors d'arreu del món feta pel videoartista belga Erich Weiss (Waregem, 1966) que conforma una mena de Loop en petit. Compte amb l'horari! només és obert per la tarda, de dimarts a dissabte de tres a vuit. El propi Weiss ha inclòs una obra seva on posa de manifest la relació entre videoart i poesia. Thomas Galler (Baden, 1970) inverteix un pla seqüència de The Shining de Kubrick. Però les peces més brillants són el videoclip musical de Com & Com (Johannes M. Hedinger, Zürich, 1971 & Marcus Gossolt, Zurich, 1969) i Elvis 4 You de Nils Nova (El Salvador, 1968) protagonitzats pels propis autors i amb un excepcional sentit de l'humor que és molt d'agrair.

Entre la Rambla del Poblenou i el carrer Bilbao, a prop de l'estació de metro, es troba el Centre Cívic de Can Felipa, instal·lat en un esplèndid edifici industrial modernista, inspirat directament en la Secessió vienesa, i supervivent de la destrucció massiva que ha sofert la zona. A la magnífica sala d'exposicions de la tercera planta es pot veure aquests dies el projecte del col·lectiu BErrea CUando PUedas, fruit dels intercanvis d'Hangar, el centre de producció artística de Poblenou, amb altres centres de l'estranger. L'horari també és restringit a les tardes, de dimarts a dissabte de cinc a nou. Las palabras y las cosas és el resultat dels projectes realitzats per onze artistes joves, d'Espanya, França, Canadà, Holanda i Mèxic, durant la seva estada a Barcelona, Mèxic D. F. o Biella (Itàlia). El conjunt és força variat i sovintegen les referències a Can Ricart. Entre altres obres interessants, destaquen l'escultura A distancia nº 1 d'Hisae Ikenaga, (Mèxic D. F., 1977) a base de la deconstrucció d'unes tauletes d'Ikea, el vídeo Ana un lieu sans nom de Magali Sanheira (París, 1977) potser un pèl emfàtic però amb imatges molt belles, i México, de Ricardo Iglesias (Madrid, 1965) on es contraposa el moviment amb la quietud.

El Centre Cívic de Sant Andreu està gairebé a tocar el passeig de Fabra i Puig, al carrer principal d'aquest concorregut barri. Des de fa vint-i-cinc anys, el Districte de Sant Andreu ve organitzant el Premi Miquel Casablancas, dedicat a les arts plàstiques contemporànies. Les darreres convocatòries han anat assolint una certa radicalitat fins arribar a l'actual en la que s'ha volgut desdibuixar explícitament la idea de guanyadors i perdedors i s'ha creat un aiguabarreig conscient. El material presentat s'exposa en diverses tandes i des de punts de vista diferents. El resultat, però, no deixa de ser una mica confús per a qui no pertany al col·lectiu participant o l'organitzador. La ilusión del pirata penjada a les parets del Centre Cívic santandreuenc és una d'aquestes visions on s'ha creat un mapa iconogràfic a partir dels dossiers presentats. La resta d'accions entorn del premi se celebra a l'abandonat Museu Històricsocial de la Maquinista Terrestre i Marítima, okupat durant set dissabtes pel MICA (Museu Miquel Casablancas). Per arribar-hi cal anar a la plaça Orfila i deixar-se endur per les riuades de gent que, bosses en mà, es dirigeix a la Maquinista i, un cop travessat el pont de l'estació de Sant Andreu Comtal, atansar-se al petit edifici que hi ha al final de l'estany. Allà, fins a l'1 de juliol, cada dissabte a la tarda de cinc a deu, hi haurà exposicions, xerrades i conferències alternatives mentre la massa, refractària i mig zombie, continua amunt i avall la seva incessant ruta.