Vivisecció a l'arquitectura actual
L'arquitecte Jean Nouvel acostuma a dir que la Torre Agbar de Barcelona -obra seva- no és la mateixa si la mires des de 10 metres de distància o si ho fas des de 15. La construcció tampoc no és igual si fa sol o el cel s'omple de núvols, i molt menys quan plou: els colors i les formes s'alteren. L'impressionant edifici canvia com si fos un ésser viu. En aquesta qualitat gairebé "orgànica" de l'arquitectura moderna que excel·leix es fixa la sèrie Arquitectures, una producció de la prestigiosa cadena francoalemanya ARTE, que el 33 estrena dimecres vinent (23.20 hores).
Una entrega dedicada precisament a la Torre Agbar, realitzada per un equip de TV-3 dirigit pel periodista Josep Rovira, obre la sèrie, que proposa un suggerent viatge a través de 13 de les edificacions més emblemàtiques des del segle XIX fins als nostres dies. Entre elles, el Museu Guggenheim de Bilbao, de Frank O'Gehry; l'estació de Lió Satolas, de Santiago Calatrava; el centre Georges Pompidou, de Renzo Piano i Richard Rogers; el Dessau Bauhaus, de Walter Gropius; el Gimnàs Olímpic de Yoyogi, de Kenzo Tange, i l'Auditorium Building de Chicago, de Luis Sullivan.
Arriba al 33 la sèrie d'ARTE 'Arquitectures', amb un pròleg sobre la Torre Agbar
Els rodatges de cada capítol, d'una mitja hora de durada, s'han fet amb una minuciositat gairebé artesana. Josep Rovira parla de "filmació cal·ligràfica". I explica que, en el cas de l'entrega dedicada a la Torre Agbar, ells han procurat "seguir el patró" establert pels responsables de la sèrie, que, com sintetitza el reporter, consisteix en tractar els edificis, des del punt de vista de la imatge, "com si fossin vius". "Els fan una mena de vivisecció, que, d'altra banda, és una pràctica molt arquitectònica", continua Rovira, que confessa que un dels seus capítols preferits és el dedicat a l'estació de Lió de Santiago Calatrava. "El reportatge et mostra no només el formigó o l'acer sinó també els perfils físics de la instal·lació i els seus espais sonors. És molt curiós adonar-se que un edifici es pot escoltar", diu.
Cada capítol d'Arquitectures emès pel 33 anirà precedit d'una breu presentació feta per un arquitecte català o amb despatx a Catalunya, que han estat enregistrades pel cineasta Gonzalo Herralde. Així, per exemple, l'arquitecte Juli Capella introduirà l'entrega de la Torre Agbar; Benedetta Tagliabue, la del Guggenheim; Fermín Vázquez -soci de Nouvel en la construcció de la torre barcelonina-, la de l'estació de Lió Satolas: Beth Galí, la de l'Escola de Siza, d'Alvaro Siza, a Porto (Portugal); Óscar Tusquets, la del centre municipal de Säynätsalo (Finlàndia), d'Alvar Alto; Oriol Bohigas, la del Dessau Bauhaus; Josep Maria Montaner, la de la Caixa d'Estalvis de Viena, d'Otto Wagner, i Ricado Bofill, la de l'Auditorium Building de Chincago.
El reportatge sobre la Torre Agbar, com explica Josep Rovira, seguint el model de la resta de peces que componen la sèrie, es sosté en una imatge molt acurada -a càrrec del realitzador Ramon Millà-i en les entrevistes als autors, Jean Nouvel i Fermín Vázquez, artífexs d'aquest nou símbol de l'sky line barceloní. Una altra singularitat del reportatge és la comparació que es fa de l'edifici -on ahir es va presentar la sèrie, amb assistència de Jean Nouvel i altres arquitectes- amb unes imatges en 3D del quadre de Velázquez Las Meninas, que serveixen per explicar que la torre ha trencat també els horitzons i els eixos del quadre que conforma Barcelona.
