Avatars mozartians a Barcelona

Mozart a Barcelona. Recepció operística (1798-2006)

Jaume Radigales

Publicacions de l'Abadia de Montserrat

Barcelona, 2006, 289 pàgines

La tradició operística de Barcelona clava les seves arrels més sòlides en el gran repertori romàntic. S'ha escrit molt sobre Brcelona com a ciutat wagneriana, i una mica menys, com a ciutat verdiana, tot i que les óperes de Verdi i Wagner encapçalen la llista d'autors més representats al Gran Tetre del Liceu, temple líric barceloní per excel·lència. En aquella gloriosa llista, Wolfang Amadeus Mozart no ocupa un lloc d'honor. Al contrari, la recepció de les òperes del geni de Salzburg als teatres barcelonins no ha estat especialment càlida fins fa molts pocs anys. Ni càlida ni estudiada a fons. Aprofitant la commemoració del 250 aniversari del naixement de Mozart, Jaume Radigales, doctor en història de l'art i professor titular de la Universitat Ramon Llull, emplena aquest buit bibliogràfic amb el seu llibre Mozart a Barcelona. Recepció operística (1798-2006) que Publicacions de l'Abadia de Montserrat acaba de publicar a la seva biblioteca Serra d'Or. El llibre, pioner en el seu gènere, ofereix el que promet, una exhaustiva crònica de l'acollida a Barcelona de les òperes de Mozart. Aquest tipus d'obres corre un perill seriós, el d'avorrir per pura acumulació de dades, però Radigales, que coneix molt bé la qüestió periodística -exerceix la crítica musical a La Vanguardia i presenta el programa Una tarda a l'ópera a Catalunya Música-, distribueix amb eficàcia antecedents, peculiaritats i opinions crítiques que retraten, a vegades amb no poca ironia, els avatars d'una relació marcada per una indiferència endèmica.

Les primeres incursions mozartianes es remunten als anys 1787 i 1798. La primera data correspon a la primera audició de fragments operístics de les seves obres i la segona és l'any de l'estrena de Così fan tutte al llegendari Teatro de la Santa Cruz, avui Teatre Principal. Radigales proporciona dades sucoses sobre la versió musical estrenada i els canvis en el text per causes moralitzants que avui causen hilaritat. L'òpera va trigar 432 anys a tornar a ser representada. Les dades que aporta el llibre retraten sense embuts molts anys de sequera mozartiana i demostren que només un títol del seu catàleg apareix amb certa regularitat als cartells fins a 1902: Don Giovanni.

En el darrer segle les coses han canviat molt i, molt lentament, Mozart ha anat guanyant espai en les preferències del públic. Les estrenes més importants al Liceu van ser per iniciativa de l'empresari Joan Mestres i Calvet (1916-1936). Radigales s'ocupa, a més, de la postura dels intel·lectuals catalans davant el teatre mozartià, amb els escrits de Joan Maragall al capdavant; de la tardana estrena barcelonina de La flauta màgica, ni més ni menys que el 1925; dels festivals Mozart al Liceu després de la Guerra Civil. La crònica, que arriba fins als nostres dies, recull l'èxit popular de La flauta màgica, primer en el mític muntatge del Teatre Lliure (111 representacions la temporada 1984-1985) i, més recentment, en la versió escènica de Comediants estrenada al Teatre Victòria durant l'exili liceístic i programada al Liceu en dues ocasions els últims cinc anys.

Radigales retrata els avatars mozartians amb una brillant selecció de crítiques de cada estrena, que arriba fins a la temporada 2004-2005, i inclou les versions en concert celebrades al Palau de la Música i l'Auditori de Barcelona. El Liceu, lògicament, s'emporta la part del lleó, i el llibre s'ocupa tant de la qualitat musical de les representacions -lamentable en moltes ocasions- com del vessant escènic -encara més lamentable- i la no sempre educada (i això sent indulgents) actitud del públic durant les representacions.

A manera de sucosos apèndix, el llibre ofereix una antologia de textos -des de firmes històriques, com Antoni Fargas i Soler, Marc Jesús Bertran o Pere Coromines, als inoblidables Oriol Martorell, Terenci Moix i Xavier Montsalvatge-. I una deliciosa relíquia: la reconstrucció del llibret de Don Giovanni segons l'edició publicada el 1866 per la impremta de Tomàs Gorchs que es conserva a la Biblioteca de Catalunya, amb notes manuscrites referides a les entrades i sortides dels personatges, la disposició esènica i els elements d'utilleria i vestuari. Un viatge en el temps per culminar un llibre oportú i rigorós fruit d'un autor que en cap moment oculta al lector la seva passió per Mozart.