Una temporada a Vilafranca

'En plein air'

Rogelio López Cuenca,

Muntadas, Rabascall

Palma Dotze

Galeria d'Art

La Palma, 12,

Vilafranca del Penedès.

Fins al 14 de maig

Marta Espinach

Espai de trànsit

Pedro Palazuelos

El todo no es igual a la suma de las partes

Galeria Sicart

Carrer de la Font, 44,

Vilafranca del Penedès.

Fins al 13 de maig

El dissabte al matí és dia de mercat a Vilafranca del Penedès; els carrers porxats del centre s'omplen de parades de vetes i fils, roba senzilla, cinturons, faixes, sostens i eslips, quincalleria, fruita, verdura i pesca salada. L'aire és festiu i la gent s'amuntega a les parades com si de cop i volta es trobés al centre d'Istanbul. Vilafranca és un poble ufanós, capital de comarca, amb basílica gòtica, carrers estrets i amples, i un munt de places, rambles i passeigs que s'ornen amb bonics edificis modernistes de l'arquitecte Santiago Güell, elegants i luxosos pel que fa a la planta i el principal, i estranyament aixafats a les golfes com si a última hora es repensessin mostrar-se gaire imponents. A més, la vila té una reconeguda entitat financera que d'uns anys ençà concentra els seus esforços a brunyir l'obra cantelluda del tergiversador de la Sagrada Família gaudiniana. En aparença, l'art contemporani no sembla un fort al lloc, obert sobretot al turisme escolar i de caps de setmana. Però hi succeeix una mena de miracle: l'existència continuada de dues galeries, Palma Dotze i Sicart, dedicades a la promoció de l'art actual, que no esperen sobreviure estrictament de la clientela vernacla, fugen del dolç i enganyós localisme, i mantenen un diàleg amb les sales més avançades i compromeses de Barcelona o Madrid. L'una i l'altra tenen artistes propis que promocionen i presenten a les fires internacionals del ram.

Palma Dotze participa a Dfoto (San Sebastián), Artíssima (Torí), Paris Photo i amb intermitència a Arco; els seus artistes són: Guixé, Knölke, Mapasonor, Eva Miquel, Miralda, Muntadas, Llacuna, Plantalech, Rabascall, Txuma Sánchez, Solsona, Terstappen i Pep Ventosa, i comparteix Zhang Huan, Bernard Plossu i Humberto Rivas. La sala es va inaugurar el desembre de 1989 amb una programació més aviat heterodoxa, però el 1994, any en què exposava Barceló, donava un viratge organitzant mostres temàtiques i obrint-se a l'art més d'avançada, tant d'autors consolidats com de creadors joves. Un dels encerts d'aquesta nova direcció va ser la de dedicar temporades senceres a un sol tema, amb un comissari al capdavant. La primera va ser La llum amb Eulàlia Valldosera, Perejaume, Maldonado i Plensa; en van seguir d'altres dedicades als sentits, amb la vista, l'oïda, el gust i el tacte, que va ser la més ambiciosa, amb un repertori estel·lar de consagrats i transcendint l'espai de la mateixa galeria. L'actual temporada ha començat amb Pep Agut, Franziska Hasse, Lars Wunderlich, Jorge Rodrígues i la mostra d'ara titulada En plein air que vol ser una reflexió de com l'artista s'encara a la realitat que l'envolta en un pla molt diferent del plenairisme impressionista del segle XIX centrat en la natura. L'exposició a cura de Rosa Pera es basa en l'obra de tres artistes: Joan Rabascall (Barcelona, 1935), Antoni Muntadas (Barcelona, 1942) i Rogélio López Cuenca (Màlaga, 1959). Al conjunt hi ha moltes referències al paisatge, però el fil conductor acaba sent l'escriptura i el llenguatge. En aquest sentit l'ombra del cineasta Jean-Luc Godard, el membre més radicalitzat i proper a l'art conceptual de la Nouvelle vague francesa, es fa omnipresent, des de les interessants teles emulsionades dels anys 70 i 80 de Rabascall a les obres immerses en la semàntica de López Cuenca passant per les serigrafies de Muntadas, entre les quals s'hi compta una sèrie que pren literalment el títol de Tout va bien, un film emblemàtic del director francès.

Dins el laberíntic barri vell de Vilafranca, al carrer de la Font, no gaire lluny del de la Palma, es troba la Galeria Sicart, una sala amb doble espai inaugurada l'any 2000 que es dedica a les noves tecnologies i que sol fer dues exposicions simultànies. Sicart participa regularment a les fires europees Arte Lisboa i Artfrankfurt i a les de Nova York: Diva i Scope. Els seus artistes són: Beckers, Calderón, Espinach, Jordà, La Porta, Olivella, Parera i Serzo. A la present temporada ha mostrat l'obra de Jacobo Castellano -en col·laboració amb la madrilenya Galería Fúcares-, Irene Clouthier, Florian Beckers i Andrej Barov -amb la Galerie Andrea Brenner, de Düsseldorf-, i José Luís Serzo. Aquests dies inaugura amb Marta Espinach (Gelida, 1967) i Pedro Palazuelos (Límpias, Cantàbria, 1951). Espai de trànsit d'Espinach és una sèrie de vistes desoladores de sales d'espera, racons de llars desangelades i d'angunioses maquetes de passadissos, creades mitjançant fotografia i aplicacions de siluetes en acrílic. El todo es no es igual a la suma de las partes de Palazuelos és un gran mosaic fotogràfic dedicat al poble del vi blanc, amb totes les seves contradiccions.