Selecciona Edición
Conéctate
Selecciona Edición
Tamaño letra

Documental excel·lent

El premi Ciutat de Barcelona de televisió d'enguany ha recaigut en una joia oculta: Escola excel·lent, un documental emès dins del programa Gran Angular, tot un clàssic de la franja de desconnexió de La 2 de TVE per Catalunya. La peça, dirigida per la reportera Lurdes Cortès i amb realització de Cesc Tomàs, va ser estrenada el març de l'any 2005 i dimecres de la setmana passada es va poder tornar a veure, just dos dies després que l'equip recollís al Saló de Cent el prestigiós guardó. Escola excel·lent és una -valgui la redundància- excel·lent contribució a la recuperació de la memòria històrica -en aquest cas el que es reivindica és la tasca duta a terme, en el camp de l'educació, pels moviments de renovació pedagògica durant els anys de la República- a través d'un apreciable treball audiovisual, amè i filmat amb una sensibilitat exquisida.

Com que de mestres d'aquella època probablement ja no en queden, Lurdes Cortès recorre a sis antics alumnes, que avui ja són avis, perquè relatin els records dels seus primers anys de col·legi, quan, ells no ho sabien, però estaven sent formats amb uns mètodes d'estudi d'avantguarda. Un sistema pedagògic revolucionari -no s'ha superat encara- pensat "per fer homes i dones bons", com, segons sosté Maria Vinyeta, una de les entrevistades, solia repetir el doctor Josep Estalella, director de l'Institut-Escola. El mestre, continua evocant l'alumna d'aquell centre docent creat per la Generalitat republicana, acabava la frase tot i afegint: "Si després en surt algun de savi, això ja és de més".

Els testimonis -imaginativament asseguts en un pupitre de dues places, situat en un espai ambientat com una escola antiga- van desgranant remembrances de l'època escolar. I, així, el teleespectador entra, mica en mica, en les claus d'una manera d'ensenyar i, per tant, d'aprendre que els qui van viure-la no han oblidat mai. No hi havia ni deures, ni exàmens, ni llibres de text, ni notes. No es memoritzava. Els mestres intentaven que els infants entenguessin les coses a partir de la demostració i el contacte amb la societat. Moltes classes es donaven a l'aire lliure, i la música, el debat i l'esport formaven part d'un programa que fomentava la curiositat i l'esperit crític de la mainada.

"No hi havia exàmens, però ens examinàvem cada dia", il·lustra l'historiador Josep Maria Ainaud, que posa el següent exemple: el mestre explicava a les criatures ciències naturals tot passejant, plegava les fulles dels arbres caigudes i els introduïa en la botànica, la qual cosa, subratlla el testimoni, "requeria molta preparació per part del professorat". L'escola era, per descomptat, moderna, però també activa i, a més, interclassista. "A l'Institut-Escola hi anaven els nets del president Macià junt amb els fills d'un pescador del moll i amb mi mateixa, que tenia un pare pixatinters", comenta Maria Vinyeta. "Ens agradava anar a l'escola. Amb això està tot dit, ¿oi?", resumeix Rosa Bauló.

Escola excel·lent homenatja, amb un tractament impecable de la narració audiovisual -barreja fotografies i filmacions de l'època amb el plató- la tasca d'uns professionals, la labor dels quals es va truncar per la Guerra Civil i el franquisme, i un model educatiu que, inexplicablement, no ha tingut continuïtat després de la transició. "Imagineu", valora l'alumne Pere Carbonell, "tota aquesta generació el que hauria donat de si en democràcia".

En definitiva, un documental a recuperar. I és possible fer-ho a través de la web www.rtve.es/tve/b/gran_angular.

* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 23 de febrero de 2006

Más información

  • VISTIPLAU