Dones a la recerca del seu Lloc

En una època en què els excessos d'informació condueixen directament a la banalització del gruix de les obres literàries i, per contra, a la deïficació d'uns pocs autors que esdevenen encantadorament i econòmicament prolífics i mediàtics, les antologies es presenten com una eina eficaç de descentralització del poder abusiu dels diners i dels mass media , una mena de guia per tal que l'estressat lector de la superpoblada ciutat literària pugui arribar a escollir i a exercir el seu dret de llibertat, i que el lector pugui deixar de banda el paper que se li ha assignat de client dòcil d'una operació publicitària de màrqueting. En aquest context no és estrany que les antologies proliferin i es multipliquin. I també que, en aquesta característica, perdin l'eficàcia que posseïen, si no és que van seguides d'un esforç publicitari important, com fou el cas de la dels Imparables. Tot i ser conscient, en aquest context actual, de la importància de les antologies, no puc deixar de pensar que en la majoria dels casos, sobretot en aquells on esdevenen una tria massa contemporània i qualitativa d'autors actuals, són força inútils. I, no obstant això, l'antologia que m'ocupa avui la trobo realment interessant.

En el seu plantejament Josefa Contijoch parteix de la tantàlica idea de donar forma a 615 veus de dones del passat segle XX. En aquesta tria no imperen valors programàtics, ideològics o de gènere literari: l'ordenació es busca a través dels temes pròpiament literaris, que esdevenen així, al temps que literatura i delectació, reflexió sobre la condició humana. L'ardit triat per a aquesta carcassa literària que hi dóna forma és l'estructura de l'antiga tragèdia grega. Així, cada apartat del llibre, tracti d'adolescència, ciència, religió, literatura, pàtria, o qualsevol altre tema, ve precedit d'una reflexió on l'autora deixa la seva empremta, tot oferint-nos la seva particular visió respecte a allò que hi llegirem a posteriori. I aquesta reflexió l'articula en les veus del corifeu, el cor i les estrofes que ironitzen i resumeixen l'actitud de Josefa Contijoch; i ho fan en un llenguatge que em sembla una veritable troballa, ja que tot partint de la grandiloqüència dels vellíssims discursos grecs, hi contraposa un corrosiu llenguatge irònic i desmitificador, completament actual, a voltes col.loquial i vulgar, que dóna un gir i un impuls engrescador a la lectura.

Aquestes iròniques i mordaces reflexions de l'antologista donen també una resposta subliminal a l'actitud tipificada de 14 figures femenines preses del passat grec i que van apareixent amb més o menys intensitat al llarg de l'obra, amb una especial atenció a tres d'elles: la venjativa i covulsionada Electra; la qui no entén les lleis dels homes, Antígona, i la que gaudeix del do de la profecia, però mai no és escoltada, Cassandra. I és per aquesta última característica, no ser escoltada, per on el llibre adquireix el seu paper reivindicatiu. No endebades es tracta dels textos de 615 artistes de camps molt diversos, on tot i predominar-hi allò estrictament literari, es dóna cabuda a científiques, dones mítiques, historiadores, filòsofes... en l'intent de bastir un entramat de veus no limitatiu. Així el lector es pot divertir amb declaracions com les de Peggy Guggenheim -"¿Que quants marits he tingut? Vol dir només els meus o també els de les altres?"-, o de Rita Hayworth -"Sembla impossible que una dona en una sola vida es pugui arribar a casar amb dos dements"-; podrà reflexionar amb Meret Oppenheim -"La llibertat no és res que se t'ofereixi sinó una cosa que has d'aconseguir"-. El panorama és molt divers i n'hi ha per tots els gustos. Però l'arrel de fons és donar coherència a un entrellat de veus femenines poc escoltades o gens, a causa de la tradició cultural masculina fins ara (no sabem si també ara, però molt ens temem que sí) predominant. O com diu la mateixa autora en la nota introductòria: "Si Les Bacants d'Eurípides eren quinze dones enfollides vagarejant ple bosc, nosaltres donem la titulació de Les Vacants a moltes més de quinze que vagaregen per l'univers sencer, a la recerca del seu lloc".

Les vacants. Antologia de textos de dones del segle XX

Josefa Contijoch

March Editor

Barcelona 2005. 279 pàgines