Viatge als orígens d'Alacant

Els visitants del MARQ podran triar l'itinerari que desitgen, gaudiran d'un espectacle que els traslladarà per totes les comarques d'Alacant; un gabinet didàctic s'encarregarà d'organitzar visites guiades per a grups d'estudiants o turistes. Hi trobarem restes dels jaciments iberoromans de Lucentum, del Tossal de Manises (a l'Albufereta d'Alacant), de l'empori ibèric de l'Illeta dels Banyets del Campello, o del santuari d'art rupestre del Pla de Petracos de Castell de Castells. També hi veurem restes de la Ràpida de Guardamar, la Serreta d'Alcoi, el Tossal de la Cala de Benidorm i el jaciment de la Barcella a la Torre de les Maçanes, entre altres.El museu destinarà tres sales més, uns 2.000 metres quadrats, per a exposicions temporals basades en fons d'altres museus de l'Estat o d'Europa, on també està prevista la celebració de congressos o de cicles de conferències.

L'àrea d'investigació i de documentació acollirà els laboratoris, els dipòsits i els arxius on s'emmagatzemen i es cataloguen els materials dels distints jaciments. Un dels principals atractius d'aquesta àrea serà la Biblioteca que s'ha construït en l'espai que ocupava l'antiga església de l'hospital provincial i els cossos laterals del temple que tenen forma de creuer. El fons de la Biblioteca el constitueixen al voltant de 20.000 volums, que es veuran ampliats amb l'intercanvi de publicacions amb 500 biblioteques especialitzades de tot Europa.

Finalment, l'àrea de restauració i de conservació de les peces estarà situada al soterrani de l'edifici. Tindrà com a tasques més rellevants el tractament, la preservació i la catalogació de tots els materials que s'incorporen als fons provincials.

La inauguració del Museu Arqueològic ha estat plena d'entrebancs; en primer lloc, els responsables de la Diputació d'Alacant anunciaren que l'obririen per fases -la primera, abans de les últimes eleccions municipals-, després descartaren aquesta possibilitat per raons tècniques i anunciaren que s'obriria duran aquest estiu. Fins i tot es va donar, davant del Ple de la Diputació, per requeriment de l'oposició, la data del 27 de juliol. La setmana passada, el president de la institució, Julio de España, en una roda de premsa va anunciar sorprenentment que, per no deslluir l'obertura de Terra Mítica i fer les coses ben fetes, l'ajornaven fins al setembre. Hi ha hagut altres sorpreses. El pressupost també ha anat evolucionant: dels 2.100 milions de pessetes inicials s'ha hagut de demanar un crèdit de 700 milions més, i n'hi ha previstos uns 500 més per a mobiliari i equipament. Amb tot, el nou museu costarà uns 4.000 milions de pessetes, segons les estimacions de l'Àrea de Cultura. En el terreny polític, el projecte ha despertat unes certes discrepàncies; els socialistes han criticat reiteradament l'escassa aportació de la Generalitat en una iniciativa que no correspon directament a la Diputació d'Alacant, i el representant del Bloc considera que el projecte és massa provincialista i plantejava la conveniència que aquest centre arqueològic es convertira en un referent del País Valencià.

Ara sembla clar que una fundació serà l'encarregada de la gestió del Museu, "no es tracta que siga una llosa per a la Diputació", comentà De España, que espera la col.laboració d'altres institucions i entitats privades per a assumir els cent milions de pessetes anuals per al manteniment del centre. No obstant això, cal determinar qui farà les contractacions de personal, el caràcter públic o privat del manteniment i de la seguretat, i el preu de l'entrada per a visitar-lo, entre altres coses.

Malgrat tot, el MARQ no és un projecte aïllat. Naix com a complement de tota una iniciativa que vol revitalitzar dos jaciments arqueològics importants, que també estaran gestionats per la mateixa fundació i que depenen de la Diputació d'Alacant. El Tossal de Manises és el solar de la ciutat romana de Lucentum, desenvolupada arran d'un poblat ibèric. Aprofitant un turó a l'Albufereta d'Alacant, és un dels jaciments més importants de tot el País Valencià, declarat monument historicoartístic el 1961. El seu origen el podem situar cap a les darreries del segle V i principis del IV abans de Crist, però es coneix poc de l'època ibèrica, tan sols algunes restes ceràmiques i dubtosos vestigis arquitectònics. La muralla del segle III aC fixa definitivament el perímetre de la ciutat, en l'etapa iberoromana. Durant el segle II i bona part del I aC, hi ha una gran activitat constructora amb una nova muralla i la constitució de la porta de la ciutat. Des d'aleshores s'inicia una nova concepció de la ciutat: durant l'època d'August, Lucentum adquireix la categoria de municipium amb la qual cosa es governa amb autonomia i amb institucions i magistratures romanes. La ciutat inicia un període d'esplendor, s'hi construeix el fòrum, dos edificis termals, una xarxa de clavegueram, es reforma la porta oriental, es tomben les muralles que impedien la seua expansió i es construeixen cases grans i edificis públics. A finals del segle I després de Crist s'inicia una època de decadència fins al segle tercer, quan quedarà quasi despoblada.Ara aquestes ruïnes són visitades i han estat objecte d'un programa de senyalització per a la seua visita. Des que s'obriren a l'agost del 1998, més de 35.000 persones han acudit a Lucentum. Mentre aquest projecte ja està consolidat i és una realitat, un altre inicia ara les primeres passes. Aquesta mateixa setmana han començat les excavacions en l'Illeta dels Banyets al Campello i al mes de setembre s'iniciarà el programa de museïtzació, que comportarà una inversió de 150 milions de pessetes. L'excavació mostrarà un nucli ibèric vora el mar quasi complet amb formes arquitectòniques i una ordenació espacial pròpia del segle IV aC. La recuperació dels forns i de les cisternes pertanyents al període argàric de l'edat del bronze (segle II aC) serà un dels principals atractius d'aquest jaciment, en el qual podrem visitar construccions romanes i sobretot vivers de peixos i termes, tot un exemple de l'explotació econòmica antiga i quasi exclusiva de la Mediterrània.