Un reproche a Pla por su "porcioles"

El archivo de Selecta incluye una treintena de cartas de Gaziel a corresponsales diversos. La mayoría de ellas corresponden a los años cincuenta, cuando vivía en Madrid y tenía a su cargo la editorial Plus Ultra. Desde el punto de vista biográfico, es un período oscuro, poco documentado, y las cartas pueden contribuir a iluminarlo. Sin embargo, la carta tal vez más interesante del archivo lleva fecha del 27 de marzo de 1961 y está escrita desde Sant Feliu de Guíxols. Es una carta a su editor, Josep Maria Cruzet, y tiene un protagonista: Josep Pla. Gaziel recoge y suscribe el desaliento de Cruzet al ver que Pla ha estado ausente en una importante celebración de la editorial Selecta. Gaziel atribuye el hecho a la bigamia editorial de Pla: "L"incident fou degut -jo hi posaria les mans al foc- a no voler el nostre estimat home contrariar la gent de Destino, presentant-se ell, en un acte extraordinari, públic i inequívoc, com un dels més fervents amics de vostè. (...) Les falles d"en Pla -almenys les que jo li conec-, totes se li deuen perdonar, amb escreix, pel que ha fet i fa en pro de la nostra terra, en uns moments tan greus, de decandiment, misèria i podriment espiritual". Sin embargo, el interés del texto aumenta en su segunda parte. Gaziel ha leído un artículo de Pla sobre Porcioles y observa con desolación el propósito planiano de dedicar al entonces alcalde de Barcelona uno de sus homenots. Y escribe: "Això del Porcioles em sembla un disbarat, i gros. Aquí m"han fet llegir un article de Pla a Destino, de fa uns pocs dies, amb motiu del quart aniversari del batlle barceloní en el seu càrrec, treball que deu ser un avant-goût de l"homenot en perspectiva. Em sembla una interpretació de la figura de Porcioles completament sofística i errada. Porcioles, que jo sàpiga, no té cap personalitat autèntica. Les seves més sonades realitzacions -castell de Montjuïc, carrer d"Aragó, Parc de la Ciutadella, passeig marítim a Colom, etc., etc.- eren totes projectes de 25, 30, 40, 50 i 60 anys enrera, deguts a personalitats realment il·lustres, però que mai per mai no pogueren dur a terme, i sovint ni començar, degut a l"hostilitat i la resistència amb que sempre topaven a les altes esferes. Els mèrits de Porcioles, doncs, no són pas propis, personals, sinó de les altes esferes que ara li deixen fer el que abans negaven sistemàticament a les nostres figures autèntiques. Fer l"apologia de Porcioles és, per tant, fer indirectament l"apologia del règim i la dictadura de Franco, tan fatals pel nostre esperit. És desolador que en Pla no ho vegi. L"article a Destino, que he dit, la gent d"aquí que me l"ha mostrat el judica de molt mala manera. Temo, doncs, que l"homenot ja gairebé pastat, segons vostè em diu, serà un desastre per nosaltres i un bon trumfo pel col·laboracionisme d"estil Narcís de Carreras : ¡La patria lo exige y el Caudillo se lo merece! Com és possible la ofuscació de Pla?...".