Troballes que ho canvien tot

Una indústria que es fonamenta en la difusió de les històries d’altri ha d’escriure també, per força, la seua llegenda pròpia. La boira misteriosa del sector editorial l’aporta el descobriment periòdic d’obres “perdudes”, troballes insòlites i sovint pòstumes que reescriuen el que se sabia de tal o qual autor o (si l’anunci el fa un gran conglomerat) fins i tot la història sencera de la literatura contemporània. Queda en mans dels lectors decidir si hi ha una base certa o només màrqueting que pretén justificar subhastes de drets d’autor prohibitives.

Aquests dies hem assistit a dos casos notables. L’advocada de Harper Lee, autora (ara quasi nonagenària) de Matar un rossinyol, ha donat a conéixer per sorpresa l’existència de Go Set a Watchman. Es tracta d’una preqüela de la famosa novel·la de Lee que ara, per vicissituds editorials, es convertirà en la continuació que esperaven des de fa dècades els nombrosos seguidors. Aturem-nos un instant en la intrahistòria que hi ha al darrere de l’esdeveniment editorial de l’any. A mitjan dels 50, Harper Lee decidí seguir el consell del seu editor i va reconstruir la història de la novel·la que li havia presentat (Go Set a Watchman), tot situant-la en els anys de joventut de la protagonista, Scout, i canviant el punt de vista de la narració. En la pràctica, va deixar de banda el manuscrit original i va escriure una novel·la distinta a partir dels personatges que havia creat inicialment. És així com es va gestar una de les novel·les més importants de la literatura dels Estats Units, amb un premi Pulitzer, una oscaritzada pel·lícula i prop de 40 milions d’exemplars venuts. I és que, de vegades, alguns editors també donen bons consells...

L’altre cas que hem sabut dies enrere és el d’un relat de Sherlock Holmes que ha aparegut en el traster d’una granja de Selkirk. Formava part d’un volum col·lectiu de difusió local publicat fa més d’un segle i destinat a recaptar fons per a la reconstrucció d’un pont destruït per unes inundacions. En 2011 es va editar també un altre inèdit d’Arthur Conan Doyle: The Narrative of John Smith, una obra en què l’autor escocés assajava el trànsit del relat curt a la novel·la. En l’època en què no hi havia fotocopiadores ni ordinadors, aquell text senzillament es va perdre en el correu postal de camí a l’editorial. Un Conan Doyle desesperat per aquell trasbals va intentar escriure de nou la novel·la, que restà inacabada fins a l’edició moderna de la British Library.

Hi ha aquell moment vibrant en què un estudiós, un editor o un hereu identifiquen i presenten al món una joia literària

N’hi ha molts casos més que escampen i fan densa la boira màgica que apuntàvem a l’inici. Com el cas de The Eternal Wonder, la novel·la que escrivia la premi Nobel Pearl S. Buck quan va morir i que es va recuperar més de 40 anys després en un traster de Texas; o The Sea Is My Brother, l’òpera prima de Jack Kerouac en què narra la seua experiència com a marí mercant, i que va descobrir fa pocs anys el seu cunyat a l’arxiu de l’autor icona de la generació Beat.

Però també a casa nostra tenim exemples d’aquell moment vibrant en què un estudiós, un editor o un hereu identifiquen i presenten al món una joia literària. És el cas de La vida lenta de Josep Pla, publicat amb èxit de vendes a Destino la tardor passada amb anotacions que parteixen d’unes llibretes datades en els anys 1956, 1957 i 1964 localitzades als arxius de l’escriptor empordanés. O L’inventari clement de Gandia, que Maria Josep Escrivà i Josep Lluís Roig van detectar a l’Arxiu Històric de Gandia mentre preparaven una antologia dels premis Ausiàs March: Estellés el va guanyar en 1966, però L’inventari clement inicial no es publicà fins el 1971. Entremig, va canviar-ne el contingut. Edicions 96 va publicar el 2012 per primera vegada, sota el títol complet L’inventari clement de Gandia, l’original que Estellés havia presentat al guardó saforenc. I ara, en el vinté aniversari de les vacances d’Ovidi Montllor, veuran també la llum alguns dels més de quatre-cents poemes increïblement inèdits de qui fóra amic íntim del poeta de Burjassot, rescatats per l’escriptor Jordi Tormo i que ens ajudaran a endinsar-nos en una faceta poc coneguda de l’artista alcoià. Tot plegat ens fa qüestionar-nos quant de material valuós (per als lectors o els especialistes) no restarà encara ocult entre caixes sense identificar, a l’espera d’aquell moment irrepetible en què llevem la pols a uns fulls groguencs i reescrivim (una vegada més) la història de la literatura.