Un toc d’estil i molt de disseny
José Manuel Ferrero i el seu Estudi{H}ac assenyalen amb elegància el disseny fet a València de l’última dècada
A l’ombra de les Torres de Quart, en un baix del carrer del Túria de València està situat Estudi{H}ac, el laboratori i taller de disseny que dirigeix José Manuel Ferrero (Ontinyent, 1977). Especialitzat en arquitectura interior i disseny de producte, l’estudi s’ha situat entre els noms referencials pel que fa a la creació en aquesta última dècada.
Després d’una estada professional amb l’arquitecte i dissenyador Oscar Tusquets, José Manuel Ferrero va treballar com a director d’art en el món del tèxtil i va desembocar, finalment, en la creació del seu propi espai professional, l’Estudi{H}ac de disseny. “En un principi", diu Ferrero, "l’estudi s’especialitzà en el disseny producte, però després el contacte amb les empreses va acabar projectant-se en altres espais de col·laboració, ja fóra la realització d’un estand o l’escenografia per a presentar el projecte propi. Tot va ser molt natural, i aquesta ampliació del nostre camp creatiu enllaçava d’alguna manera amb la nostra filosofia de treball, fer un seguiment acurat del producte, des de l’inici fins a la projecció final”.
Al llarg d’aquests anys de creació l’estudi ha col·laborat amb marques com Vondom, Sancal, Toyota, Porcelanosa, Punt Mobles, Gandia Blasco o la fira Maderalia, un projecte de renovació de la imatge d’aquest certamen que es podrà veure en la pròxima edició que se celebrarà al principi de febrer. “Hi ha estudis de disseny", assenyala Ferrero, "que es caracteritzen per una imatge molt potent, per una projecció visual molt forta, però que acaben sent molt repetitius, una mica com un clon; per contra, nosaltres sempre hem partit de la filosofia que s’ha d’oferir un “vestit a mida” al client, és clar, amb les nostres línies o senyals que ens identifiquen, que són bàsicament simplicitat i elegància, i que apliquem a tots els projectes que ens arriben. I que acaben sent les teues credencials i el reclam principal per als clients a l’hora de fer la seua elecció”.
Aquesta aposta per l’elegància i la simplicitat parteix d’una estreta admiració, en el seu cas, per allò que es coneix com el “British style”, la tradicional elegància exemplificada en l’atenció pel detall de les sastreries del carrer Savile Row que han esdevingut un dels mites de l’estil anglés. El mateix Ferrero projecta en el seu estil aquest gust impecable per les velles sastreries londinenques. “Sempre m’ha agradat aquesta cohabitació que es dóna en la cultura anglesa entre classicisme i avantguarda o, si vols, entre tradició i transgressió; d’una banda, fidels al seu estil, a la seua història i, de l’altra, sempre creatius i en primera línia de les propostes més audaces”.
“Aquesta idea de partir d’un concepte o de formes més tradicionals i subvertir-les, tot creant un efecte sorpresa, sempre m’ha agradat”, comenta Ferrero. Un producte, en el seu cas, no lliure d’ironia o humor, com el disseny del llum Sister, inspirat en els tradicionals tocats religiosos de les monges. “En el disseny cal aportar sempre alguna cosa nova, un plus de novetat, que vol dir creativitat, però sense caure en un efectisme fàcil o recurs gratuït”, assenyala Ferrero. “M’agrada sempre", diu, "crear una història a partir del projecte que entra a l’estudi”. “A partir d’aquest primer vis-à-vis que tens amb el client comença a nàixer aquesta història, i això val tant per a dissenyar l’interior d’un restaurant com per a dissenyar uns mobles de terrassa”.
Des de la seua posada en marxa l’any 2003, l’estudi de disseny ha passat per diferents etapes i moments professionals. “La irrupció de la crisi en aquests últims anys", diu Ferrero, "ha afectat i ha produït canvis, per descomptat, sobretot pel que fa a l’hora d’ajustar els pressupostos dels projectes, però també ens ha obligat, seguint la màxima o filosofia minimalista que diu que “menys és més”, a tractar de ser igual de creatius, o més, amb menys recursos”. “Si hi ha hagut autocensura o unes certes limitacions, en el nostre cas mai no han arribat per la banda creativa, sinó per l’econòmica”. “Al cap i a la fi, quan et ve un client, ja coneix allò que tu fas i fa una aposta per tu i pel teu disseny o concepte creatiu”.
“Sempre m’ha agradat la cohabitació en la cultura anglesa entre classicisme i avantguarda"
Pensa que romandre en el temps és la màxima aspiració a què vol arribar tot creador en qualsevol disciplina. “Avui, gràcies als nous mitjans de comunicació, la informació ha esdevingut vertiginosa, molt ràpida; les coses més llunyanes o que es fan a l’altra banda del planeta les pots viure molt pròximes, com si passaren al cantó de casa”, reflexiona Ferrero sobre aquest paisatge global. “Ara, t’arriba un client i et parla d’un restaurant del Japó o d’una botiga de Nova York que ha vist en Internet com si ell hagués estat allí i això, aquesta informació que pot ser una cosa estupenda, també pot suposar un risc o inconvenient davant del client que espera que li oferisques una cosa nova, no allò que ja ha vist, encara que siga en Internet”.
“Quan fa el disseny d’un restaurant o d’un espai destinat a l’ús públic, el dissenyador té, per descomptat, una part important de responsabilitat en l’èxit o el fracàs del projecte”, assenyala Ferrero. “Has de saber traduir la cultura o l’esperit de l’establiment o de la marca, perquè pots crear una peça que, a escala d’imatge, li done un plus de publicitat, però que després, quant a les vendes, que és allò que importa, no siga tan rendible”, diu. “Que un producte siga low cost no vol dir que no tinga un plus d’elegància i bellesa”. I afig: “Aconseguir aquest equilibri entre creativitat i comercialitat no és una cosa senzilla i per a tots els qui ens dediquem al disseny és un poc el nostre cavall de batalla”. I com a praxi i metodologia de treball creu “que el dissenyador, com qualsevol altre professional, ha d’obrir l’orella”. “El dissenyador", comenta Ferrero, "ha de saber interpretar o desxifrar els senyals de canvis que es produeixen en la societat i que han d’acabar reflectint-se en la seua faena”.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.