Recomanem

Narrativa

La castellonenca Maria Folch acaba de debutar en la narrativa valenciana amb Després vénen els anys, una novel·la construïda a pedaços, amb fragments que combinen la notícia d’època, la missiva –tant se val si és correu electrònic, en aquest cas– i la narració més tradicional. Bona decisió, aquesta, perquè hi aporta una dosi addicional de ritme. La història de Folch, per cert, seria un malabar argumental si no fóra perquè la història gran, la de l’Europa del segle xx, ja ho és. Així, s’hi barreja també l’exili dels italians de la península després de la Segona Guerra Mundial, el Castelló sota les bombes durant la Guerra Civil, entremig, la ciutat de l’Alguer, refugi per a cossos vells i per a records més vells encara.

Assaig

Recorda l’antòleg Joan Borja en la introducció del volum que, comminat a explicar en poques línies el Quadern gris a les pàgines de Babelia, el 2007, Francesc Parcerisas va dir: “escribió sobre todo y sobre nada”. Això és, exactament, el que arreplega Àncora del temps, un recull dels dietaris actuals en llengua catalana: les paraules dels qui escriuen de tot i de res. L’antologia, per cert, naix de l’enquesta duta a terme pel Grup de Recerca de Literatura Contemporània de la UA a cent cinquanta especialistes. Vint-i-quatre dietaris i tres països de dietaristes, els nostres. No és d’estranyar, és clar, si entre núvols hi ha Eugeni d’Ors, Josep Pla o Joan Fuster, com la trinitat que ha marcat el camí que calia seguir. I és que el que hem patit en la narrativa, ho hem gaudit en l’assaig. I que em disculpen la simplificació.

Infantil

Fa un any guanyà el Premi Soler i Godes d’Experiències Pedagògiques a l’Escola i ara es publica. S’anomena Art i ha nascut al CEIP el Castell d’Almoines, després de tretze anys de treball, i és un conjunt de dotze projectes educatius en l’àmbit artístic orientats a alumnat de primària, que parteix de l’obra de grans creadors i dóna la iniciativa als més menuts, perquè siguen ells els qui els protagonitzen. Art i Educació naix, així, “amb la vocació de connectar la ment dels escolars i la cultura”. De Kandinski a Tàpies, tècniques artístiques diverses –concentrades en l’àmbit figuratiu i esquemàtic– però amb un sol objectiu: mostrar als xiquets els camins per recórrer amb les seues cames. O per construir amb les seues mans.