Recomanem

Teatre

Alberola no falla mai. Ara arriba Ficció, un altre monòleg —n’és mestre, ell— que, com aquell primerenc Currículum, presenta amb Pasqual Alapont, amb motiu —excusa, n’han dit— del vinté aniversari d’Albena. Una ficció, sí, “tan necessària per a la nostra vida com l’aire per a respirar”, diu amb raó monolítica. Una obra que arranca, com sempre, el somriure: somriure frustrat, amarg, de la tragèdia petita i quotidiana, de la nostra imatge reflectida patèticament a l’espill. Entre salts de la realitat a la ficció sense deixar l’escenari, el d’Alzira fa, de passada, un homenatge molt conscient al cinema i a la literatura. Dues passions que porta al cor. Com el teatre. Sempre gran.

Narrativa

A l’èpica sucrosa de la impecable Transició i de la també impecable democràcia, cada vegada li’n queden menys, de partidaris. Salvador Vendrell, amb Quan truquen de matinada, deixa en negre el seu desengany. El coneixíem de les seues columnes en premsa, que va arreplegar fa un quant temps amb el nom de Columnes de paper. Ara, però, arriba amb una novel·la política –i quina no ho és?, diria aquell–, desencantada amb la història d’aquest tros de terra a la vora del Mediterrani. Ací trobem un historiador reciclat a periodista, que viu la crisi com una derrota més, com la de la República, com la de la Transició –ambdues figuren en les seues pàgines. I en van...

Narrativa

Narrativa L’amor és, i serà, tema etern de la literatura, perquè és, i serà, tema etern de la vida. És simple i obvi, però és així. Les pàgines que tracten de pensar-lo, de contar-lo, de recordar-lo o d’invocar-lo s’escriuran sempre. En el fons, deia aquell, tot està escrit. O no, tant se val. El cas és que de vegades, però, arriben propostes atrevides. Molt atrevides. És el cas de Què és l’amor, sinó...?, de l’autora basca Miren Agur Meabe, amb il·lustracions de Concetta Probanza i traduïda per la sempre impecable Maria Josep Escrivà. Parla –és clar– d’un amor, però s’hi atreveix amb dues veus simètriques que el conten, entre prosa i vers... a l’inrevés. Efectivament, podem començar per on vulguem i, quan arribem a la meitat del llibre, fer-li la volta.